BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VIA BÀLTICA o VIA CATALANA ?

Els Partits catalans que ara mateix tenen a les mans el timó del Procés de Recuperació de la Independència de Catalunya no serveixen a l’objectiu de la Independència sinó que es serveixen d’ella i de la bona fe dels catalans per anar prenent posicions i quotes de poder, amb uns càlculs de volada gallinàcia que enfonsen, enfanguen i encallen aquest procés.

El partit Demòcrata (antiga Convergència) mou totes les peces per consolidar-se i alimentar-se com a partit, tant la moció de confiança com les jugades estratègiques votant a favor dels espanyols a Madrid no estant pensades per ajudar la Independència de Catalunya sinó sols per interessos pecuniaris i de partit, digueu-me innocent si això no és cert.

La Cup parla d’actuar sense por i escenifica voluntat rupturista i de desobediència, i entra en discussions sobre els Pressupostos encara autonòmics amb el mateix èmfasi amb que ho fan els de JxSí (Demòcrates i Esquerra) i cap d’ells es valent ni decidit per encarar la veritable unitat independentista, la unitat necessària per aprofitar els 72 diputats, que ara tenen i potser no tindran mai més, per a fer una DUI com la que es va fer a Kossovo i que ´no és contrària a la legalitat internacional.

I finalment Esquerra va fent la puta i la ramoneta sense aixecar gaire pols ni suposar cap alternativa enfront de les jugades dels altres dos partits. Esquerra espera millorar les seves posicions respecte dels Demòcrates i la Cup però no juga fort a favor de la Independència i tampoc empeny ni reforça la DUI.

La Independència no és una afer polític sinó un afer nacional del Poble molt abans de la política i oblidar o negar això que és un concepte bàsic i vital per a la llibertat d’un Poble ha estat el gran error de l’ANC que amb la Via Catalana ha cedit la seva responsabilitat en mans d’uns partits immersos i lligats al sistema autonòmic espanyol, del que depenen econòmicament, comprats de facto pel sistema del “atado y bién atado” que tan bé funciona en tots els Statu Quo.

El camí de l’enfangament actual que ja dura des del 2012 només té dues sortides, o la Via Bàltica, que tot el Poble Independentista s’arreceri entorn d’uns representants de l’ANC unitaris que poden prendre moltes formes però sols compartir un sol objectiu la DUI, o que els mateixos partits que abans he esmentat sumin els seus 72 diputats per a fer el mateix, una DUI.

Sense aquesta concreció l’11 de setembre del 2017 encara estarem donant voltes com ara.

Aleshores haurem d’esperar que una nova alternativa com l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- autènticament compromesa amb la DUI, i organitzadora de la Manifestació de l’11 S d’enguany, es consolidi més o menys lentament.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, simpatitzant de l’UPDIC de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!