La llengua catalana és fonament i primera raó d’estat per a Catalunya, ha de ser única llengua oficial del nou estat català independent, i tan per aquesta raó com per garantir la seva pervivència, aquesta oficialitat no la ha de compartir amb cap altra llengua.

.

Tot intent de fer cooficial el castellà és per naturalesa i efectes pràctics un atac a Catalunya que posaria en greu perill el futur de la nostra nació i deixaria a pocs anys vista la nostra llengua i la nostra cultura. i nosaltres mateixos en la mateix situació d’una “Reserva India”, on els partits i col·lectius enemics de la catalanitat farien tot el possible per a criticar qualsevulla inciativa i per a destrossar-ne els fonaments.

.

La llengua és com la nació, no n’hi poden haver dues en un mateix àmbit, o preval una o preval l’altre, o una se sent atacada o se sent atacada l’altra. Espanya i l’Espanyol o Castellà i el Castellà ja tenen els seus àmbits propis no cal que continuin exercint de conqueridores i colonitzadores, ni elles ni els que se sentin d’elles.

.

No posem en risc el nostre futur sota cap suposició. El castellà ja té arreu del món molts llocs per ser parlat i viure com a llengua en plenitud, i molts estats i governs del món que el protegeixen. El català només té Catalunya i els catalans i de cap manera ens hem de lligar les mans amb suposades cooficialitats que ens puguin privar de protegir-el, activar-el i restituir-el totalment.

.

Als catalans mai ens passarà pel cap atacar o privar de cap llengua a ningú, però sí que hem de ser conscients i plenament defensors de que la llengua de Catalunya és el Català i ell és la primera raó d’estat de la Catalunya Independent.

.

La restitució del català com a llengua de la Nació Catalana, a partir d’ara i per sempre, mentre Catalunya sigui Catalunya, no ha d’ésser mai qüestió partidista ni de discussió i ha d’ésser acceptada per tots els ciutadans com a fonament i columna central de la nostra República, de la mateixa manera que el Republicanisme és consubstancial a la república Francesa i la llibertat ho és a la Constitució Nord americana. A alguns els costa entendre perquè als EUA si vols la nacionalitat nord americana et fan renunciar explícitament a qualsevol altra nacionalitat. Des de la nostra perspectiva i mentalitat empipa haver de renunciar a la teva anterior nacionalitat, però és que per aquella nació el seu fonament és la seva nacionalitat, té un sentit molt clar i comporta drets i responsabilitats, i es base dels seus valors i de la seva permanència.

.

El català és el que dona nom i sentit al nostre poble i així ha de ser plenament acceptat i reconegut per tothom i ha de ser escrit en la constitució catalana amb lletres de ferro i foc inesborrables.

És plenament català qui entén i accepta aquest principi, no pas aquell que sols viu i treballa a Catalunya, sinó el que estima aquesta terra i la seva llengua. Aquesta és la proba d’amor i patriotisme envers Catalunya, el respecte absolut i amor actiu a la seva llengua que com tothom sap i ha de saber és el català.

.

Cadascú té una llengua materna però com a ciutadà de la República catalana la seva llengua és la catalana i s’ha d’esforçar en parlar-la i defensar-la. Si en el seu cor o en el seu intel·lecte no pot acceptar o suportar que el català sigui l’única llengua de la República catalana és senyal que ell no és català de veritat, esdevé així un estranger perenne i viu en un país que no és el seu i per tant molt sovint actua com aliè i colonitzador.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC “Units per a Declarar la Independència Catalana”.