BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

1 – No és possible fer estructures d’estat efectives al cent per cent si no ets un estat. L’equivalent a estructures d’estat fa trenta anys que funcionen a ple rendiment a Catalunya i les úniques distorsions en el seu procedir són degudes a les contínues intromissions de l’estat espanyol. El problema de submissió que patim els catalans no depèn de les estructures sinó de la supeditació d’aquestes estructures a una sobirania aliena, recuperar la pròpia sobirania i aplicar-la a les estructures que ja funcionen és la veritable solució, no pas carregar-se d’estructures inacabades o duplicades, o de dir-ho i no fer-ho, o d’anar fent joc per anar tirant.

2 – Allargar el procés és posar-lo en perill i sembla evident que Mas i Duran, i també Junqueras, tots tres, per acció o omissió, ho estant fent.

3 – Ja estem tips de referèndums i consultes definitives, ara toca el compliment per part dels nostres polítics, compliment de la voluntat secular del nostre Poble i compliment del resultat de la Consulta del proppassat 9N.

4 – El Poble català ja vàrem votar Sí + Sí, l’estat català independent, ara toca anar per feina i no pas anar allargant i omplint el Procés de condicions cada  vegada més difícils, exigint-ne el compliment  i posant-les com a condició sine-qua-non.

5 – Sense voluntat ferma i determinació plena de guanyar i acabar d’una vegada per sempre el procés de recuperació de la nostra set vegades secular independència, sempre hi hauran falses excuses … mai hi haurà suficient majoria social, mai hi hauran prou diputats, quan l’únic que cal, en democràcia, és el 50+1. Mai hi hauran prou vots sinó es respecta escrupulosament el primer principi de la democràcia, el 50+1.

6 – Ara mateix i des de les eleccions del 25 de novembre del 2013, Ciu i ERC sumen al Parlament Català més de 68 diputats, o sigui la majoria suficient per fer una Declaració d’Independència homologada, legal i legítima segons la doctrina del Dret Internacional regentat pel Tribunal de La Haia però no en tenen ni les ganes ni la categoria, aquesta gent no valen per a conduir Catalunya fins la Independència. Tot el que saben dir i repetir ells i els seus corifeus és que es tracta d’un escenari no convenient, res més! L’únic camí diàfan, la DUI, resulta que segons ells -fotuts autèntics retardardataris- és un escenari no convenient! ???

7 – Un altre tòpic, o idea contràri a la Independència, és dir o pensar, en veu de l’actual Presidenta de  l’ANC, que «el que hem après aquests darrers temps és que això del «Procés» va per llarg». Bona manera d’empenyer els partits polítics. Bona manera de posar el procés en perill, allò de la gerra que va moltes vegades a la font fins que es trenca.

Aquest pensament, en aparença realista, no és res més que un pensament capat, un pensament que encara no ha entès que estem fent i cap on anem de veritat, un pensament que no entén que estem davant d’una urgència històrica, o avancem de pressa o morim com a Poble, perdent la nostra genuïna manera de concebre i construir la història i la vida de la nostra gent, és un pensament sense el mínim sentit d’estratègia, sense moral de victòria, i senyal inequívoca del més absolut fracàs, una vulgar i fàcil excusa pels que no empenyen com cal i un pensament que a més ofereix en safata de plata una excel·lent excusa als que no volen comprometre’s efectivament en l’absolutament urgent i necessària ruptura amb l’estat opressor, una excusa pels que no estan decidits a encarar-se amb els espanyols i precipitar la nostra Independència.

Preparar la DUI, disposar-se a la unitat per a fer-la,  asseure’s entorn d’una Taula Constituent al costat de tots els subjectes disposats a la Independència, abandonar les idees falses i retardatàries com «el dret a decidir», el sobiranisme tramós, l’impossible pacte i entesa amb l’estat espanyol, «la via europea» de per si inexistent, …

i en canvi preparar el reconeixement internacional i la voluntat fèrria dels catalans per aguantar un possible procés en les seves primeres fases costós, … aquests sí que són veritables símptomes visibles i enfortidors de que es va sincera i veritablement vers l’objectiu de l’anhel dels catalans, o sigui vers l’estat català independent. Aleshores costarà més o menys, tardarà més o menys, però segur que s’hi arribarà. Aleshores s’haurà esbandit per sempre l’actual i provocada trista i grisa incertesa.

En el «Procés de Recuperació de la nostra secular independència» i en tota moguda d’aquest nivell sigui en el país que sigui, l’actitud clara i honesta, la determinació, el pensament nítid i clarivident, en les formes  d’actuar i parlar dels capdavanters, i sobretot del líder i capadavanter principal, no són neutres sinó cabdals en la total mobilització i il·lusió de tot el poble, i si és així la Victòria està assegurada.

Si el President català de torn no compleix aquesta excel·lència, no donant perfecte testimoni de dignitat i voluntat independentista … tota la feina de molts catalans, per exemple la feina de la mateixa ANC queda en gran manera descafeinada i esdevé inútil i insuficient.

Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana-. Soci de l’ANC i de l’Òmnium.