BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
Aprofitem cada segon per trencar amb Espanya i amb França i amb tots els que els hi fan el joc!
Els independentistes ens hem de fer forts fora del sistema espanyol, no podem esperar res del sistema espanyol, només perdre el temps!
Estudiaran un altre estatut també mesell i esclau. Mas, Puigcercós i Carod han demostrat ser encaixistes i retardataris de primera. Ningú dimitirà … caldria que dimitissin tots … !
Fem-nos forts els independentistes i aleshores engeguem un procés constituent de l’estat català. I mentrestant juguem el joc del «dòmino d’en Guerra» fer caure l’estat autonòmic i tot el que se li assembli. Com un castell de joc de cartes, o com les fitxes del dòmino posades dretes de manera que la una faci caure la següent!
Aquesta ha d’ésser l’aposta independentista «Trencar amb Espanya» d’una punyetera vegada, aprofitar-ho tot per trencar i engegar-los a la merda a tots: als espanyols perquè no respecten de cap manera Catalunya -ni ho faran! amb referèndums o sense referèndums- i als col·laboracionistes catalans -encaixistes i retardataris- per vendre’s el seu i nostre país!
Avui, «1 de maig» surt a l’Avui una valoració pessimista sobre el present i el futur d’Europa feta per l’expresident de la colònia catalana -Sr. Pujol-. El gran estadista no ha entès que sense una Catalunya forta no hi haurà Europa forta. Bona jugada de la renúncia de la dignitat nacional en la defensa de l’estatut «lluites inútils» en van dir ell i Mas! Tan inútils com l’Europa que en resulta de tot això «gran estadista de la gran colònia» Merda pels Catalans, pura merda i esclavisme! Catifes i llepades i ploramiques a tort i a dret! Mesells! més que mesells!
I per acabar aquesta reflexió resposta, llegim l’escrit d’en Hèctor Lòpez Bofill i aprofitem-ne el que puguem des d’ara mateix!
————– Escrit de n’Hèctor L.B. publicat a l quinzenari l’ESTEL publicació de Mallorca i a la vegada extret de
Hèctor López Bofill creu que el catalanisme ha de fer "un canvi radical d’estratègia"
Hèctor López Bofill, professor de Dret Constitucional, creu que amb l’aprovació de la "devaluada proposta estatutària" a la comissió i al ple del Congrés dels Diputats s’haurà acabat un cicle molt antic, "el de la vocació transformadora del catalanisme dins d’Espanya i el de la confiança en la conversió de l’Estat en una democràcia plurinacional". L’autor afirma en un article a l’
———————————————————-
Nota i clam a peu de pàgina de totes les respostes d’aquest destacament de Catalunya Acció en camí cap al 2014, propera fita independentista:
Un grup o una persona sola és dèbil. Si respectant les diferències assolim una unitat en un sol objectiu «la Independència de Catalunya» esdevindrem més forts i eficaços. -Bl. 4389-
No podem adormir-nos, la tasca és molta i el temps acotat!
Salvador Molins, President del BIC, en lluita permanent!
http://www.tribunacatalana.org/noticies.php?idf=8868 cerca-ho pel nom de Hèctor López i per la data 27/03/2006.· 27/03/2006 Avui que el catalanisme ha de fer un canvi radical d’estratègia, ja que amb l’actual no s’han aconseguit els objectius que desitjàvem: "si amb la millor de les combinacions possibles només hem aconseguit la morralla i un nyap de norma institucional bàsica que no suposa cap modificació estructural, això aboca necessàriament a un canvi radical d’estratègia". En aquest sentit, assegura que l’única via a seguir és la "d’aprofitar la influència social, electoral i econòmica que Catalunya té dins Espanya no per collaborar amb l’Estat, sinó per collapsar-lo". Hèctor López Bofill exposa en aquest article, titulat `El proper pols amb l’Estat’, les polítiques sobiranistes que s’haurien de desencadenar en aquest nou cicle polític, que són les següents: "1) accentuar les diferències nacionals; 2) diferències nacionals presentades amb més intensitat a través de la injustícia social que continua creant la pertinença a l’Estat; 3) diferències nacionals que s’han de reforçar amb la recuperació i consolidació d’un imaginari propi i en la construcció d’instruments culturals i comunicatius potents; 4) accentuar la desafecció en la participació en la política estatal: per què els diputats sobiranistes han d’anar a les Corts Generals espanyoles? Sense els grups parlamentaris catalans els espanyols ho tindran més difícil per investir presidents del govern i aprovar pressupostos; 5) aprofitar l’oportunitat de la globalització per internacionalitzar l’economia i no dependre del mercat espanyol; 6) en fases ulteriors del procés, si la situació del finançament continua estancada, crear instruments de desobediència fiscal". En definitiva, les polítiques sobiranistes que podrien marcar la nova època materialitzarien l’actuació catalana en els diversos camps `com si Espanya no existís’, "(o que, quan existeixi, sigui per mostrar el seu rostre més ferotge en els seus actes gratuïts de repressió), la qual cosa s’ajusta bé al context internacional globalitzat i a la sensibilitat d’una nova generació de catalans (la que vam créixer sota la normalització lingüística) imbuïda d’una imaginari nacional propi i en la qual prevalen els vincles externs per damunt dels vincles mesetaris". En conclusió, veure fins a quin punt Espanya pot suportar que Catalunya faci d’Euskadi, "ni que sigui per compensar tot allò que a Euskadi tenen i el que tindran amb aquesta treva i amb un dret a l’autodeterminació que no és negociable perquè el poble basc ja l’exerceix de forma admirable".
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per trencar amb L’Estat espanyol, sols cal recolçar un altre Macià i Companys a la cúpula d’ERC i esperar la seua victòria a Catalunya.
Mentres tant, per trencar amb la dinàmica d’un Estat espanyol involucionista, no podem acceptar un estatutet que siga menys que els dels bascs, economica i juridicament com a país i nació, ni els bascs menys que el de nosaltres cultural i socialment.