BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
Vot “Nul” o vot “No”?
Una ocasió per explorar la unitat dels independentistes?
Vot «Nul» o «No» a l’Estatut de la Vergonya i sempre estatut esclau!?
Aquest és el dilema, o mirat en positiu, molt millor l’ocasió.
Que quedi clar que no parlo per parlar, sinó que parlo per actuar de ferm amb tots vosaltres, els partidaris del «No» i els del «Nul». Els uns i els altres teniu en mi i en el BIC uns col·laboradors, delegats i ajudants segurs. Borredà, Vilada i Berga ja en són testimonis. Haver començat ja, la lluita concreta, ens dóna un aire i una força de lluita profètica. Et sents fort, et sents bel·ligerant, et sents lliure i empès pel vent!
El «No» si bé és clar, fàcil i contundent, té defectes.
1 – Algunes persones i grups poderosos, instal·lats en els sistemes Espanyol i Europeu i contraris a Catalunya per acció o per omissió, alguns dels oligarques de torn en aquests àmbits, en faran lectures perverses que amb els seus poders mediàtics i els altres poders mediàtics que també els segueixen el joc es diran, ens diran i diran que no volem aquest estatut, i ho diran volent fer entendre falsament que l’estatut és bo i que nosaltres, els catalans,volem ser província.
2 – altres menys agressius o més fins en les maneres diran que com que no ens agrada que en fem un altre. Però a nosaltres no ens interessa cap altre estatut, perquè tot estatut seguirà essent esclau de les seves lleis colonials!
3 – Alguns diran que en el cas que guanyi el «No» a darrera hi ha el buit -el no res-, que no hi ha altra solució possible; aquesta és la posició dels que ens volen amagar la seva inutilitat, la seva nul·litat, la buidor del seu projecte per Catalunya, uns projectes fracassats una vegada darrera d’una altra al llarg de més de 100 anys, uns projectes que acaben on comencen els interessos de les oligarquies de Madrid i Barcelona, els interessos dels Srs de «La Caixa» i Cia., dels empresaris desnaturalitzats, dels polítics mesells i provincians, còmplices tots de la situació colonial catalana, gent que gosen dir sense que els caigui la cara de vergonya que l’amo -el Sr. Zapatero i el seu PSOE- és qui posa els límits infranquejables!
Per altra banda, el vot «Nul», com a vot per la Independència i pel natural assoliment d’un Estat propi de Catalunya, té bastants avantatges:
1 – No és, ni ho sembla, un vot fruit de cap menyspreu a la democràcia.
2 – No és un vot fruit del passotisme, de la mandra o del menyspreu a Catalunya.
3 – És un vot que no riu les gràcies dels sistema establert per aquest estat pensat i fet per ofegar i aprofitar-se de Catalunya.
4 – És un vot que ofereix un futur i una resposta clara «la Independència» davant la inutilitat per a Catalunya de qualsevol «QUALSEVOL!» estatut llei orgànica de l’estat Espanyol rebocable en un moment per poques signatures i que ens perjudicarà sempre! Les cúpules actuals de Ciu i ERC ha d’adonar-se de l’equivocades que van volent-nos encaixar, volent fer veure que no hi ha altres sortides, perseguint sobiranies compartides inútils, impossibles i inconvenients; perseguint federalismes que ens deixarien esclaus dels diputats i senadors espanyols, sempre superiors en nombre i en hostilitat envers els nostres diputats i els nostres drets inalienables. Aquests dos projectes d’ERC i Ciu són veres antigalles que s’escuden en l’estatut al preu que sigui i així enfonsen Catalunya a un fracàs més o menys lent però segur!
Bé, el tema va per llarg, però m’he aclarit una bona mica: ambós vots són vàlids però jo em decanto pel vot «Nul» el vot a favorde la Independència!
Repeteixo, tres elements ens calen:
1 – Un delegat per població i comarca.
2 – Campanya pedagògica des d’ara mateix. (No cal esperar com acaba tot)
3 – Unitat de tots els independentistes.
Avantatges directes clares:
1 – Entrenar-nos per a la unitat amb un sol objectiu temporal comú.
2 – Despertar la consciència independentista de totes les catalanes i tots els catalans.
3 – Destapar la ineptitud, la mentida i l’auto-engany de la nostra mesella classe política.
4 – Concentrar-nos en una tasca que per a reeixir ha d’ésser prompta, constant, molt clara i molt pedagògica. L’èxit d’aquesta campanya , d’aquesta batalla depèn del rigor i de la freqüència d’impacte que hi esmercem.
Tenim temps de fer una bona feina; em començo a animar; mans a l’obra!
Encara que els independentistes i molts catalans tinguem clars els nostres criteris referent a la no conveniència d’aprobar aquest estatut amb la consegüent càrrega d’inclusió dins l’estructura de l’estat espanyol i l’acceptació del mateix que pot portar implícita, hem de procurar que la nostra lluita quedi ben separada en el fet real i en tot tipus d’aparença de la utilització que en vol fer el PP espanyol. Hem d’evitar al màxim la confusió que es pot donar per a molts catalans nous o de veïnatge entre el que volem els catalans lliures i el que pretén el PP, que en boca de Rajoy ha fet una crida a la societat catalana a plantar cara al nou estatut. Que ningú es pensi ni per aproximació que els independentistes farem anar Catalunya on els Espanyols pretenen! siguin de dretes o d’esquerres, siguin monàrquics o republicans;
el vot nul ens distanciarà totalment dels seus interessos. El vot nul serà el vot dels independentistes i prou! Qui no vulgui vot nul que no vagi a l’era!
Ja es va veure en el cas del referèndum de la mal anomenada Constitució Europea el poc que interessa l’opinió del poble a les oligarquies dominants que controlen de facto als partits polítics. Aquesta gent que representa que ens representen faran cas omís dels resultats. Ells seguiran amb els seus tretze són tretze. Els independentistes si aconseguim fer la campanya del vot «Nul» tots junts haurem fet un clar exercici d’entrenament d’unitat, i una bona tasca de sana pedagogia.
Només hi ha una ombra en tot això; ara se m’acut i m’enfonsa bona part de l’argumentari; al promoure el vot «Nul» debilitem el «No» que és l’únic vot capaç d’aturar el procés. Potser caldria promoure el «No» i apart preparar seriosament el substracte que ha de fer possible la Independència de Catalunya.
Si reforcem el «No» i guanya podem aturar el procés, si el «No» perd més ens valdria haver jugat fort a favor del vot «Nul» perquè hauríem donat a entendre quin era el veritable sentit del nostre no!
Quin embolic!
Tal vegada el més important és dificultar l’aprovació d’aquest estatut que per dos rals pretén encaixar-nos oficialment. En aquest cas l’únic vot efectiu és el «No» l’únic vot que pot aturar al «Sí».
Quin embolic!
Quin dels dos vots, el Nul o el No, ens allunya més d’Espanya i ens acosta més a la nostra Independència? Tal vegada aquesta sigui la pregunta més essencial per a nosaltres, la resposta de la qual ens faci decidir amb ple convenciment pel «Nul» o pel «No»!
Salvador Molins i Escudé (President del BIC)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
http://blocs.mesvilaweb.cat/user/view/5830
Des del meu punt de vista s’ha de votar "NO", aquesta és l’única cosa que de veritat posaria en un situació extremament difícil a tota aquesta colla de manefeles que hi ha a les cúpules funcionarials dels partits que ens volen vendre l’encaix a ecspanya, tenir el text de la llei orgànica del regne d’ecspanya anomenada "estatut" d’amunt la taula amb una nota dient "no el volem", què farien tota aquesta colla d’inútils en una situació així?, seria bo poder-ho esbrinar, pel que fa al vot nul no deixa de ser respondre una nul·litat amb una altra, parlant de nul·litats un cop que em va tocar estar en un mesa hi va haver una papereta on algú hi havia dibuixat una "titola" i escrit: "que os den por el culo", una papereta com aquesta en el referendum de l’estatutet seria tan nul·la com les proposades en altres blocs de vilaweb amb el vot nul de qualitat "volem la independència de Catalunya", tan unes com les altres tindrien un efecte nul en el resultat.
La virtut de tots dos és que si obtenen prou de suport acabaran produint un impacte polític important (no estic d’acord amb els qui diuen que el vot nul no pot tenir cap valor). El no ho farà d’una manera directa perquè aturarà el procés en sec i a partir d’aquí s’encadenarien les conseqüències; el vot nul ho farà d’una manera indirecta perquè tot i no tenir conseqüències legals immediates sí que tindria, inevitablement, fortes conseqüències polítiques (la visualització d’un fort i actiu desig independentista podria tenir conseqüències polítiques radicals a mig termini).
D’altra banda, tots dos tenen el mateix perill, a parer meu: que si no guanyen és un fracàs rotund.
En el cas que el no perdi, ja no se’n parlarà més de l’oposició a l’Estatut -tret potser del cas d’un resultat molt ajustat-; l’Estatut entrarà en vigor i prou, amb totes les conseqüències que cadascú pensi que això comportarà.
Si perd el vot nul (que vol dir que no obté un suport significatiu) senzillament passarà a ser una nota a peu de pàgina que només recordarem els independentistes més interessats. És clar que potser en això no hi estarien d’acord els partidaris del vot nul; tinc la impressió que creuen que el sol fet de plantejar-ho ja és un pas endavant, independentment del percentage de vots que s’aconsegueixin. Si realment pensen així m’agradaria de saber el perquè (jo no hi veig arguments per pensar d’aquesta manera i si algú me’ls pogués indicar li ho agrairia).
A favor del nul: que el percentatge que importaria seria el total del Principat i per això mateix les zones més "catalanistes" potser podrien compensar les que ho són menys. A favor del no: just el contrari; si no vaig errat el sí ha de guanyar a totes quatre províncies perquè l’Estatut entri en vigor i per tant el no en té prou guanyant en una (ep! no n’estic completament segur, d’això).
La ironia del cas és que, com tu bé has dit, tots dos vots podrien perdre si no anem units la gran majoria d’independentistes. Podria passar que el no perdés i els nul no fos prou contundent com per tenir conseqüències.
En canvi, la gran compensació és que la victòria també pot ser molt gran i això és molt bo i fa que pagui la pena de perseguir-la.
Per acabar, t’has deixat una tercera alternativa: el vot en blanc. M’han comentat que el vot en blanc sí que entra en el recompte (els vots nuls no, tot i que es comptin) i per tant faria més difícil que el sí arribés al 50%+1 dels vots, que és el que li cal per guanyar. Si això fos cert, el blanc estaria actuant com un no encobert i seria una opció a tenir en compte, també.
Sigui com sigui tenim al davant un gran envit, afrontem-lo amb decisió!
Als espanyols tant se’ls en fot que voteu sí, no o en blanc al seu referèndum de l’estatutet de la vergonya. M’explico: si guanya el sí, merda d’estatut al canto; si guanya el no, segueix vigent l’actual, una altre cagarro; si guanya el blanc seguirà el mateix cagarro. S’ha entès?
Això de defensar que amb el "vot no" fem res de positiu és fals, només expressaríem la ràbia que ens corseca de veure com els polítics d’aquest país, tret de molt poques excepcions, només van al darrere de la pela i de tenir privilegis pel damunt de la resta de conciutadans. El vot no no canviarà pas res, seguirem amb estatutet (el del 1979) i obrirem un altre insuportable període de dos o més anys de baralles al Parlament del Zoològic. Si guanya el sí, ja han dit els seus partidaris que caldrà fer un altre estatutet vergonyant d’ací a dos anys…
El vot per la independència és una jugada genial, d’avanguarda, revolucionària. Aprofitant que els espanyols ens posen en safata l’infrastructura electoral, els hi retornem com un boomerang carregat de mala llet als morros: farem l’assaig de plebiscit que expressament ens han prohibit! I sense que puguin evitar-ho, perquè per llei, no es pot donar vigència a cap estatut si no es refrenda, és a dir, si volen que tinguem estatut han de convocar el referèndum. Des de fa tres-cents anys mai com ara el poble català (si més no una part important de la ciutadania de la nació) ha tingut aquesta possibilitat immillorable d’expressar la voluntat, ferma i clara, que vol l’Estat català.
L’acció eficaç és avançar un graó –o un tram sencer d’escala– en l’assoliment del replà de la independència. Votar no perquè així "demostrem" a la classe política que estem molt emprenyats, o per demostrar als espanyols que no volem aquest estatut "rebaixat" són arguments de la mateixa cançó, la cançó que diu que els catalans necessitem de supervisors (espanyols i francesos) per poder anar pel món, es diguin estatuts o acords parcials o transferències… No en volem cap d’estatut, oi? I doncs, si no el vols, vota independència.
I un altre avantatge de votar amb "Vull la Independència de Catalunya": ho pot fer qualsevulla persona, militi a on militi (o no), simpatitzi amb qui simpatitzi, emprenyada o contenta, tingui la ideologia que tingui: el vot per la Independència de Catalunya és el millor vot que mai cap català podrà exercir.
A banda d’això n’estic fins als collons dels anònims que a més a més van de sobrats, Me’n fot de qui cobreu, si del fons de rèptils del Govern espanyol o de l’impost revolucionari d’ERC (o de tots dos alhora, el més probable).
Us ho repetiré un cop més: amagar-se, no donar la cara és impropi de catalans. Teniu el cervell colonitzat i feu el que sabeu fer: d’esclaus.