BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Principis bàsics a tenir en compte per a tota possible i recomenable acció davant de l’estatut i en favor de Catalunya.

= Catalunya és un país, una nació i un poble d’Europa.

= Catalunya necessita i té dret a un ESTAT PROPI.

= Qualsevol col·lectiu al que se li adjudica un Estatut, és un col·lectiu sotmès.

= Catalunya és «de facto» una colònia d’Espanya.

= Dissortadament i tenint en compte la situació conjuntural necessitem l’Estatut com un «modus vivendi», però provisionalment en espera de la descolonització.

= Tindria sentit fer un referèndum per un Estatut votat en el Parlament de Catalunya, encara que sigui de mínims.

= No té sentit fer un referèndum per un Estatut que acorda i concedeix el Congrés dels Diputats de Madrid.

= Un Estatut pot ser acceptat, però mai aprovat.

= Aprovar un Estatut pel que ens concedeix, implicitament és renunciar allò que se’ns nega. Podem acceptar però no aprovar.

= És trist haver de reconèixer que ens veiem obligats a presentar un projecte d’Estatut de llistó alt , sabent que no ens el concediran, per intentar obtenir «una mica més».

= L’objectiu ha de ser tenir un ESTAT PROPI. Això inclou la independència, la sobirania, el concepte de nació, el patriotisme, el nacionalisme, el dret a decidir, els recursos, etc. etc.

Enviat per Joan Ribas «Col·lectiu: FINS QUAN?» – 20 març 2006