BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

5 de març de 2006
Sense categoria
0 comentaris

i tot seguit … tot el món sencer!

La nostra lluita no s’atura.

És una lluita honrosa, és una tasca digne! Refer el país, recuperar el país … alliberar-lo, edificar-lo a la manera catalana, de casa .. vaja!

Alguns diran que es una tasca igual que arreu i jo els diré que sí i que per tant que siau, que vagin arreu a realitzar-la!

La mesura catalana és la nostra mesura, la de la nostra terra i del nostre esperit i és molt valenta i molt potent, simplement per això … perquè és nostra, ben nostra.

Ens direu possessius i conservadors, doncs sí, com si no fos bo conservar el que és propi i és bo.

Fa pocs dies vaig ser a Roma, magnífica! Sublim! Si algú no hi ha estat li recomano. La gent, la llengua .. Molt propers al que és nostre.

Quan vam ser conformats per Roma. No vull ni saber el patiment que ens devia costar als nostres rebecs primigenis, rebecs com nosaltres . O potser no, potser som així d’enamorats de la vida, del món i de la bellesa en tot el seu ampli ventall, magnífic ventall, esplendorós ventall.

A Ilerda i a Barcino ja es devia xapurrejar bastant el llatí i les seves formes populars quan va arribar un vent que sols de pensar -ho m’emociona i em fa posar la pell de gallina i m’empeny amb un potent i estrany calfred … Una nova que venia de lluny i que es deia bona, una revolta, una utopia que arribava de més enllà del mediterrani a l’altra banda més o menys a prop de Capadòcia i Frígia, un home … Deien havia superat la mort i que tot el que tocava ho enamorava … La moguda va agafar amb força en aquestes terres occidentals de la mediterrània com moltes coses ens agafen amb tanta força, com l’Estelada amb reminiscències Cubanes, i tantes altres coses.

Han passat segles i el Cristianisme ha fet massa vegades de les seves, però aquella tendresa no ens la prendran mai més! Hem de fer per tal que la tendresa del nadó de Nadal no ens la prenguin ni la oblidem mai més!

Aquesta és la fe i l’esperança de les catalanes i els catalans, la tenim impresa en la nostra ànima col·lectiva. La modernitat d’avui sembla que la vulgui amagar però encara que dissimulada hi és ben present!

Ara, ens cal tornar a començar, o més ben dit ens cal continuar la nostra renaixença, la nostra plenitud i el nostre alliberament en tots sentits: Una vegada més, Catalans! primer de tot … la nostra Catalunya! i tot seguit … tot el món sencer!

Salvador Molins (6-03-06) Berga PPCC


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!