BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

2 de març de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Avui, dijous a les 7, a Terrassa: Conferència Santiago Espot.

Avui, dijous a les 7, a Terrassa: Conferència de Santiago Espot. Dins el cicle de conferències "Camins de Sobirania" fetes aquests dies a bona part del territori del Principat. Santiago Espot presentarà el Pla per la Independència el 2014. Veure lloc i més detalls a www.catalunyaaccio.org.

————————-

Respostes i enganys.

Segons algun dels, entre cometes, portantveus, més escaladors i amagats en la seva intenció, dels convocadors de la manifestació del 18-02-06, el pretext d’aquesta manifestació no era independentista, i el resultat d’aquesta manifestació segons ell i també segons ERC era autonomista, en la línia del que hi ha … i poc més millorat. Tot plegat encaixisme pur!

Només importa la quantitat de gent …? Perquè sinó … per què no plantegen un lema de la propera manifestació més definit i concret?

Qui va anar a la manifestació? Què deien les proclames de la gent que allí ens vàrem afegir? -Sens dubte que el mot principal era «Independència»!

Ara… qui dels convocadors o dels que es van apropiar d’una manera o altra aquella acumulació de força té una idea clara del que li convé de veritat al nostre país per esdevenir completament ple i lliure?

El país nostre, Catalunya, i d’una manera molt concreta el Principat de Catalunya, està malalt, tenim una visió de les coses esbiaixada i malaltissa; anàlisi que queda clar des d’una visió Espinaltiana, diguem-ne de coneixement compromés i amorós de la psique d’un Poble ferit i maltractat des de fa centúries.

Intentaré explicar-me: Volem una Europa de les Nacions, jo el primer, quan el món només vol estats sobirans; volem compartir sobiranies quan ningú comparteix res i menys la sobirania*; volem estadis intermedis com l’autonomisme i el "federalismo"** quan tothom dia a dia se’n fot de nosaltres i de les nostres nobles aspiracions, i les trepitja inpunement.

I ara, concretant en la manifestació del 18 F’06, us diré que el manifest deia textualment: «Així mateix, afirmem que cap veritable autogovern és possible sense sobirania fiscal i tributària i sense inversions i infraestructures, relacions internacionals i cooperació. Perquè som una nació i defensem la nostra identitat, com qualsevol poble hem de tenir el dret a poder decidir lliurement quin és el nostre futur.» Vista aquesta expressió dels organitzadors d’aquella manifestació, em podeu respondre, de forma honrada i sincera, de que parlàven aquests senyors quan deien tot això? Parlàven d’autonomisme tal vegada?

Conclusió d’aquesta reflexió: Catalunya Acció veu l’autoengany -diguem-ho així per no ser massa cruels i despiatats amb els eterns retardataris de la pàtria- sí, l’autoengany de *Ciu; sí, l’autoengany **d’ERC; i ara s’hi afegeixen molts dels promotors de la manifestació … sí, l’autoengany dels de la manifestació. D’ICV m’adono que la demagogia anticatalana i escaladora dels seus quadres superiors, llevat d’honroses exepcions, cada dia és més manifesta; van a la recerca i captura del poc poder que són capaços de xuclar; i a la vegada com tots els altres partits, no se’n salva ni un, utilitzen perversament el sentiments nobles de les seves bases i dels seus votants.

El resultat … un Poble, el Poble Català, una gent que es refia profundament dels catalans, un poble de tanta fe que la mateixa fe el condueix a un autoengany rere d’un altre; que tanta fe el condueix a refiar-se i a la vegada a ser enganyat pels que són els seus servidors naturals o que haurien de ser els seus servidors naturals, els seus líders i dirigents.

Poble malalt …!

Però malgrat tot … poble esperançat, poble il·lusionat … contínuament; poble que Catalunya Acció com en Gaudí i en Macià estima i respecta profundament, infinita, innegociablement! … tant … tant … que el volem desvetllat, curat, respectat, alliberat … alliberat sobretot d’aquesta mentida persistent i ofegadora!

Salvador Molins (Berga, Països Catalans) 2 de març de 2006.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!