Iniquitat !
«Ni un mil·límetre!» Això és el que vaig clamar a Berga davant de molts convergents de la comarca i davant del Sr. Villatoro, en la presentació d’un llibre sobre el Tripartit.
Ni un mil·límetre! vaig dir, que havia d’estovar-se Ciu en la defensa del seu «Concert Solidari». Tristament vaig nomenar una persona, la memòria nacional de la qual no hauríem de tacar, en Trias Fargas, home honorable pels Catalans que estimen Catalunya volent-la lliure de veritat i no pas esclava com aquesta gent mesella de CiU, em refereixo als que maneguen aquest partit a benefici partidista i exclusiu.
Ha, ha, ha! … ni un mil·límetre!? quina vergonya! des de la trista expressió d’en Roca «és impopular recaptar impostos» en resposta a l’advertència dels Bascos que l’avisaven fa vint-i-cinc anys de la conveniència d’aprofitar el moment per assolir el Concert Econòmic com van fer ells. Avui en Roca es forra a Madrid mentre Catalunya s’ofega a Catalunya!
Doncs per abaixar-se els pantalons de la dignitat nacional i del dret als recursos propis del seu Poble, Ciu, no ha necessitat baixar-los un mil·límetre sinó 50 metres! Bé, ara ja podran passar-se legislatures senceres pidolant i untant-se els dits dels nostres recursos que ens són robats a punta de pistola.
Sols una cosa resta en favor de Catalunya, i és el valor de l’assoliment d’un projecte d’estatut que va assolir uns pocs aspectes al nostre favor però essencials i amb un 89% de suport dels diputats del Parlament Català, i aquest valor democràtic el podria aprofitar en aquests moments, l’ha d’aprofitar ERC en aquests moments per forçar l’aprovació d’allò que havia de complir en Zapatero.
Però aquest valor democràtic i força de dignitat nacional intrínseca té data de caducitat. Que no es pensi Pujol que té cap valor de llistó a exigir. Si ERC no l’aprofita ara mateix en defensa de Catalunya d’aquí a pocs dies, aquest actiu, ja no valdrà per a res.
ERC va fer pujar al Sr. Zapatero -Presidente Español- al balcó de la Generalitat, signe de derrota moral per a Catalunya. I ara, Ciu, li dóna les claus de Catalunya -les claus de la caixa que conté els recursos de Catalunya!- tot per tal que el «Presidente de España» pugui fer-ne l’ús que li plagui! Maleïda classe política nostra tota! Aquests venuts, aquests pocs catalans no els altres, aquests cabrons, fills de sa «madre pátria! Ploro jo, com aquell cabdill moro, per la perversa iniquitat d’ells!
Salvador Molins i Escudé
Conseller de Catalunya Acció.
Berga (PPCC), 29 de gener de 2006
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara tenia que explorar un altra via després de tants anys amb Convergència i Unió, una alternativa de poder a Catalunya amb el centre-esquerre, amb el PSC i IC-V. I aquesta exploració és positiva per continuar amb l’avanç.
Encara que hi ha que plorar pels resultats a la vista, degut principalment a la pressió al govern central de la “brunete” i les seues derivancions que han conseguit si no dividir el Psoe, portar-lo ha posicions de consens de minims. Deixant a fora els interesos de Catalunya.