LA IL·LUSIÓ CATALANA
«la primera tasca del camí cap al 2014 és connectar i il·lusionar els convençuts» (CA)
«si no us escolten marxeu d’aquell poble i en sortir-ne expolseu-vos la pols del calçat» (Jesucrist)
Bona nit Berguedans, bona nit catalans, bona nit independentistes!
Perquè, ho sou, no?
Puc preguntar i suposar la vostra posició i disposició en aquesta qüestió que tan afecta Catalunya i em puc ben equivocar, no perquè no sigueu gent de prou vàlua personal, sinó perquè cada un de nosaltres mira aspectes diferents de la nostra realitat com a País que vol ser lliure, ric i madur.
Diu un company meu i de la gent que formem el nucli inicial de Catalunya Acció, en Gomis d’Alcover a la comarca del Baix Camp, que en la vida tot és qüestió d’energia. Quan dec tenir les piles baixes m’entra una mena de mandra i no trobo prou sentit a la lluita que m’ obsessiona. Per altra banda diu, en Josep Castany, director general de Catalunya Acció, que cada persona té un perfil que el fa més útil per a segons quines coses i per a segons quins moments. Sí, molt sovint per a un projecte a desenvolupar és qüestió del perfil de persona més adequat a cada moment del procés. Bé, sumant el que diu l’un i el que diu l’altre arribo al que us vull dir jo, i és que l’eina base de la vida, l’energia primària de tot procés és una força que anomenem il·lusió.
D’on surt la il·lusió? D’on ve? on va?
Eus ací un dels misteris de la vida! Jo crec en el misteri del «vi més bo» aquell de les «noces de Canaà», l’estimació brolla d’on molt sovint només hi veuríem química, i és així que aleshores brolla una força com el doll d’una font, tan abundosa que ens fa saltar marges i camps i ens fa superar les empreses que ens semblen més difícils!
La il·lusió, a més, és una força explosiva, alegre i positiva que ens permet travessar mars i pujar muntanyes. Quan la il·lusió falta, quan aquesta força s’ensopeix, tot és fa més costós i coses que hauries fet fins a contra corrent ja mai més gosaràs emprendre.
Finalment, en aquesta lloança i petit anàlisi d’aquest do que no tothom té, ni que dura sempre, la il·lusió, em cal ressaltar que aquesta és una de les eines bàsiques del Projecte que ens ha de portar als catalans a la Independència prop del 2014, un projecte pensat, madurat i eclosionat per Catalunya Acció, un col·lectiu de persones en creixement i expansió, persones convençudes que estimen Catalunya, la nostra pàtria, gent i país, bocí de paradís, perdut i retrobat … Un grup de persones beneïts i tocats pel do i la força de la il·lusió … un grup de patriotes que somnien i deleixen per un Poble lliure, madur i responsable!
Aquesta és una de les idees força de Catalunya Acció, aquest és un dels millors actius i llegats dels nostres avantpassats, aquesta és la divina benedicció de la terra catalana, un trosset del planeta blau que ens fa seus i ens transforma.
Visqui la nostra terra aïmada, i tot el bo i respectuós que sobre ella és mou! I visquin els nostres Països Catalans ben units, ben plens i lliures!
El sol fet de que la il·lusió es faci present en les nostres vides, en la nostra col·lectivitat, ja és signe de que ens trobem en un moment de plenitud, un moment d’aquells en que de nou es fa possible la utopia.
Salvador Molins, 20 de gener de 2005
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!