BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

11 de gener de 2006
Sense categoria
0 comentaris

3 articles rebuts directament de l’Estat Major de Catalunya Acció.

INDEX :

1 – Punt de vista amb força càrrega de doctrina de tècnica operativa de "defensa de la nostra dignitat i dels nostres interessos -dels catalans-" a càrrec del Director General de CA.

2 – El President Executiu analitza les actituds de la classe política catalana.

3 – La situació actual de SEAT segons la visió d’un seu treballador que a més és membre de Catalunya Acció (CA)

4 – Link de les Adhesions a Catalunya Acció: (Cliqueu-hi a sobre)             Adhesions rebudes: http://www.catalunyaaccio.org/adhesions.php?men=adhesions

—————————————-

1 . Que quedi clar, és bàsic i essencial per a caminar ja decididament cap a on anem:

"Des de Catalunya Acció no pararem de posar en evidència totes aquelles actituds i excuses que no suposin una ferma defensa de la nostra dignitat i dels nostres interessos com a catalans. "

Punt de vista: La guitza del ministre Solbes10/gener/2006
El ministre Solbes, amb la seva proposta de finançament ha engegat una bona guitza -per no dir directament una escopinada- als morros dels polítics encaixistes catalans, promotors i defensors tots ells del nou Estatut Colonial. Gairebé van quedar en estat de shock quan la van conèixer. I ells que es pensaven que tenien alguna força perquè la proposta d’Estatut la van aprovar el 90% dels diputats. Sí, el 90% dels diputats, però del  parlament d’una colónia i sense sobirania. En Solbes, com a bon espanyol, ha deixat clar qui mana. Fixant la seva proposta com a base de negociació -a anys llum de la del Parlament català- ha deixat ben clar quin és el poder d’un ministrte espanyol i el poder de tot un Parlament de la colònia catalana. I a més ho ha fet sense estornudar.

Els nostres polítics han descobert que la relació entre Catalunya i Espanya no és de tu a tu -quina ingenuïtat- sinó  d’amo i esclau, perquè uns treballen, callen i paguen (els catalans) i els altres manen i fan (autopistes, TGVs, aeroports, etc.). Ja els està bé per mesells. Els nostres polítics van demanant un millor finançament per Catalunya quan el que haurien d’exigir és que s’aturés el robatori (ells en diuen dèficit fiscal) de 40 MEUR diaris que patim al Principat (52 MEUR als Països Catalans). Es pensen que defensen els interessos dels catalans fent la pedagogia dels covards quan no passen d’ésser un tristos pidolaires de les seves pròpies poltrones. Des de Catalunya Acció no pararem de posar en evidència totes aquelles actituds que no suposin una ferma defensa de la nostra dignitat i dels nostres interessos com a catalans. Està en joc el nostre futur i el dels nostres fills.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
josep.castany@catalunyaaccio.org
Barcelona (Barcelonès)

——————————————————————-

2 – Escrit del qui al meu entendre ja està preparat per a ser el Primer President de la Catalunya Independent, i ho crec sobretot perquè sé la seva determinació a defensar la dignitat i els interessos de Catalunya:

Article: Cambó i el tripartit
13/octubre/2005

Per molt que ho vulgui disfressar amb màscara esquerranosa l’actual govern colonial de Catalunya, el cert és que la seva actitud respecte a Espanya és exactament la mateixa de fa cent anys. Sempre, amb l’excepció de la figura del president Macià, ens encallem en el mateix lloc. Què dimonis passa amb els nostres dirigents? Per què fan figa sempre quan es tracta d’enfrontar-se amb l’amo madrileny per tal de defensar els nostres drets? De la por en diuen possibilisme, i l’afany de mantenir la mamella es anomenat eufemísticament com "ser pràctics".

Tot plegat, però, res més que excuses de mal pagador. Val la pena, per conèixer exactament què passa quan els nostres reperesentants han de negociar amb l’ imperio español, llegir el llibre "Els polítics catalans" d’Antoni Rovira i Virgili. És un retrat d’alguns dels nostres dirigents més destacats de primers del s.XX, i entre ells hi destaca la figura d’en Francesc Cambó (aquell, recordem-ho una vegada més, que va impulsar la política regionalista que ara encara segueixen comunistes o conservadors. O no volen Saura i Mas construir una nova "Espanya gran" ?. Doncs bé, Rovira i Virgili apunta: "Cambó ha volgut "seduir" els polítics madrilenys i l’opinió espanyola; i en l’aspecte polític almenys, el seduït ha estat ell. Va menysprear massa, en certs aspectes, la valúa dels polítics de Madrid; no tingué en compte llurs fèrtils recursos en el terreny de la habilitat i de la intriga. Entrà incautament en un joc en el qual els altres en saben més, millor dit, en saben millor els trucs i les trampes, i forçosament havia de perdre."

No ens ha de costar gaire veure en aquestes paraules una rèplica del que els ha passat a tots i cadascun dels representants catalans a les "Cortes" espanyoles, tinguin el color que tinguin, en els darrers vint-i-cinc o trenta anys. No volen aprendre dels errors del passat. La seva vanitat estratosfèrica els fa pensar que diagnòstics com els d’en Rovira i Virgili són fets simplement perquè sí. "Coses del passat"…, deuen pensar. No s’adonen que per fer una política efectiva per Catalunya abans de res cal acceptar que, en terres espanyoles, els catalans som considerats uns apestats. Exactament com els han recordat també als catalans de Gas Natural amants de la concòrdia.

El cert és que intenten jugar a un joc on no els volen per res. Les regles, a més a més, estan fetes precisament perquè sempre guanyi el mateix. L’àrbitre comprat, el públic en contra i els jugadors que diuen defensar els colors de Catalunya s’espanten a la primera escomesa. És o no l’hora de trencar amb Espanya?

Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció
Barcelona (Barcelonès)

—————————————————————————

3 –

Article: SEAT i els polítics catalans
24/desembre/2005

Actituds impersonals i passives revestides de falsa neutralitat han tornat a l’escena com d’altres cops a Catalunya.
El Sr. Ranyé com a Conseller de Treball i Indústria va afirmar no fa gaire temps, que de moment no és la seva política la d’adquirir accions de SEAT -ja proposat l’any 1993 als Convergents per part dels sindicats, i ara de nou al tripartit, tal com té el land de la Baixa Saxònia (NiederSachsen) o el govern d’Eslovàquia a Skoda. La Sra. Mar Serna, Directora General de Relacions Laborals de la Conselleria de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya es va pronunciar dient que aquest acord és "millor que una resolució imposada per un tercer".

Els buròcrates desapassionats es consideren uns tercers, enganyant el poble, amagant les seves misèries, sense encarar de forma valenta l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) presentat per SEAT el proppassat 4 de novembre. Un ERO que ha mobilitzat més gent de la que voldrien alguns partits "catalanistes i d’esquerres" per la seva segona gran "Ley Orgánica" de l’Estat Espanyol: el segon Estatut Colonial.

Ara per ara, la marca Skoda és potenciada pel Consorci Volkswagen de manera clara, donada la proximitat geogràfica amb Alemanya i que l’Estat Eslovac és propietari de part de l’empresa, fet que provoca que SEAT pateixi un greuge comparatiu envers la resta d’empreses del consorci en l’assignació de la producció de nous o existents models. Però els nostres polítics miren cap a una altra banda quan veuen que l’Estat Alemany, que amb una política forta, una política d’Estat, s’endú un capital ingent cap al seu territori, tot hi ésser menys rendible. Són nacionalistes? No. Tenen el sentit d’Estat que els manca a la nostra classe política.

Per tal d’aconseguir la màxima eficiència, flexibilitat, qualitat i productivitat del procés productiu no s’acomiadaran només 660 persones a SEAT. S’acomiadaran unes  cinc vegades més en aquest sector. Així de ràpid i senzill es assumir i signar acords. Per als nostres polítics tot queda reduït a una qüestió de números, a decidir entre uns pocs què cal fer per prescindir dels seus serveis, ja que no són rendibles.
Tanmateix el flux de subvencions oficials que rep l’empresa segueix retroalimentant una política de destrucció de llocs de treball, doncs l’erari públic, a través dels sistemes contributius que paguem entre tots, finança actualment el 85% de la pensió del jubilat parcial. El jubilat parcial és un treballador que SEAT jubila abans del 65 anys -de fet és un prejubilat-, però que ha de treballar 30 dies l’any a SEAT quan l’empresa li ho digui.

Aquest mateix lloc de treball que teòricament ha desaparegut per ser més flexibles i productius, en la majoria dels casos és cobert per un altre treballador -se l’anomena rellevista- a temps complert, és a dir, el 100% de la jornada, i a un sou molt inferior, la qual cosa genera un estalvi en els costos laborals de SEAT i una millora en el seu compte de resultats.

Aquesta substitució de llocs de treball existents a SEAT per d’altres amb un costos i condicions inferiors es produeix gràcies a subvencions oficials (impostos que hem pagat tots) i amb la connivència del govern tripartit que encara té la poca vergonya d’autodefinir-se com "catalanista i d’esquerres".

En aquest cas de SEAT, l’acumulació de més de 5.000 "jubilacions parcials" -considerant un salari mitjà d’oficial de 3ª- suposa una despesa de 93 MEUR per al govern de la Genaralitat. Per a tenir una referència, el nostre govern l’any 2003 va dedicar 30 MEUR en ajudes a les vídues i 46 MEUR a la renda de mínima inserció. No calen comentaris.

Aquestes pràctiques de "política de beneficis", aquests pactes vergonyosos, permeten   tranquil·lament i amb total impunitat acomiadar per obtenir més beneficis durant més temps amb càrrec a l’erari públic. I com és previsible en el sector automobilístic, l’empresa perseguirà durant més temps rebaixar la plantilla, sobretot amb l’objectiu d’utilitzar posteriorment la flexibilitat signada per recuperar el deute i fer treballar en dissabtes, quan una part de la plantilla ha estat acomiadada. Els xantatges planegen sobre les noves inversions, noves renovacions o nous acomiadaments -reestructuracions, en diuen ells.

Malgrat totes aquestes qüestions, no podem llençar la tovallola i ara, mes que mai, no podem obviar les persones i el futur de llurs famílies.

Un treballador de SEAT
Membre de Catalunya Acció


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!