Article de Víctor Alexandre “Referendum a Arenys de Munt”__ BIC 1545

08 de Juliol de 2009

Independència, primer pas a Arenys de Munt

Independència, primer pas a Arenys de MuntCal
felicitar entusiàsticament el Moviment Arenyenc per a
l’Autodeterminació (MAPA) per l’acte de sobirania que pensa dur a terme
el proper 13 de setembre a Arenys de Munt. Davant l’immobilisme de la
nostra classe política, especialment d’aquells que, proclamant-se
independentistes, diuen que la independència ara no toca -amb els anys
que porten sota la pluja fina deuen estar xops- ha sorgit un moviment
disposat a materialitzar en l’àmbit local allò que la pressió social
acabarà exigint en l’àmbit nacional. D’acord amb això, les entitats
promotores, a través d’una moció presentada per la CUP, que hi té un
regidor, demanen el suport de l’Ajuntament per tal de muntar un
operatiu a la Sala Municipal que permeti celebrar-hi una consulta
popular en aquests termes: “Està vostè d’acord que Catalunya esdevingui
un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió
Europea?”. No cal dir que la consulta no serà vinculant, però, si més
no, més enllà de quin en sigui el resultat, aconseguirà quatre coses:
l’exercici d’un dret democràtic, el trencament d’un tabú, la
constatació d’un estat d’opinió i l’exemplificació que ha d’esperonar
altres municipis a fer el mateix.

És obvi que, des d’aquest
moment i fins aleshores, sorgiran tot de veus que blasmaran la
iniciativa i intentaran avortar-la. Diran que el poble català, en
general, i l’arenyenc, en particular, ja s’autodeterminen cada quatre
anys i que no cal fer-los cap pregunta. Però són veus mogudes per la
por. La por que les urnes donin una resposta que volatilitzi la vella
cantarella segons la qual l’independentisme és minoritari a Catalunya.
És tan còmode per a PSC-PSOE i PP, dos partits germans, que no hi hagi
dades fidedignes sobre la gent que votaria afirmativament en un
referèndum d’autodeterminació. Els encanten les enquestes i els donen
un valor gairebé jurídic. “Les enquestes mostren clarament el pensament
de la gent”, diuen. Ah, sí? Aleshores, per què celebrem eleccions? Per
què fem un desplegament tan costós d’urnes i de persones per saber una
resposta que una empresa especialitzada podria obtenir molt més
econòmicament? “Home”, responen, “no seria seriós; la gent té dret a
explicitar nominalment el seu parer. Substituir unes eleccions per una
enquesta, per finíssima que fos, faria que la major part dels electors
no s’hi sentís representada i que els valors democràtics patissin un
greu deteriorament”.

Completament d’acord. Les persones som això,
persones, no pas un tant per cert. Però, aleshores, com és que ens
trobem davant d’una seriositat variable? Com és que un tema tan
important i transcendent com l’autodeterminació no mereix ser consultat
a les urnes per tal que siguin aquestes, no pas les enquestes, les qui
es pronunciïn? Al capdavall, si les enquestes són tan fidedignes i
l’independentisme és tan minoritari, de què tenen por els defensors de
la unitat d’Espanya? La seva victòria, ja sigui per la via de la
consulta popular o del referèndum, està garantida, oi? O potser no? O
potser les persones tenim reaccions diferents segons el cas? ¿No pot
ser que responguem una cosa quan un enquestador ens pregunta com ens
agradaria dir-nos si poguéssim canviar de nom i que en responguem una
altra quan dipositem en una urna el nom que veritablement volem? És el
mateix parlar del sexe dels àngels que decidir fer l’amor?

Les
urnes, a desgrat d’alguns, són la mare de totes les enquestes, i tot
aquell que no vol passar per elles o que les segresta per tal que
l’adversari no pugui expressar la seva discrepància és que té por de la
democràcia. El proper 13 de setembre, a Arenys de Munt, la democràcia
posarà en evidència el totalitarisme.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *