BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
A Catalunya i pel català, cal que practiquem l’Ecologisme Lingüístic:
Perquè el català visqui, s’ha de viure en català!
Visquem la llengua catalana!
Practiquem l’ecologisme lingüístic.
Per salvar i assegurar una llengua s’ha de parlar al seu territori i evitar, com en botànica i zoologia, les espècies invasores, siguin llengües, vegetals o animals.
Així salvarem tantes llengües com puguem de les més de 5000 que actualment hi ha, en perill de mort a tot el món.
Per tant, a Catalunya en català!
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC
LA LEGISLATURA DE LA LLENGUA CATALANA:
Legislatura Municipals 2023-2027
Eleccions 28M 2023 i consegüent legislatura.
Gran acord per assegurar el present i el futur de la Llengua Catalana.
La tercera baula del Gran acord per assegurar el futur de la Llengua Catalana són les institucions polítiques i nacionals, totes les persones que en comparteixen la responsabilitat amb tota la cúrrua de càrrecs, des dels consellers fins els bidells.
La primera baula la conformem tots els catalans, tenint cura de la Llengua, parlar-la, millorar-la, no baixar-ne, no abandonar-la.
La segona baula la conformen tots els professionals de la Llengua, lingüistes, mestres, professors, catedràtics, periodistes, publicistes, …
La militància de fons per al bé del més preuat valor de Catalunya, la Llengua, som tots els catalans que en som conscients.
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC.
PS1:
Extret de l’Unilateral:
La PxL (Plataforma per la Llengua) arrenca una campanya perquè la ciutadania voti amb consciència lingüística i reclami als partits compromisos amb la llengua.
Plataforma per la Llengua publica en un web els programes que ha fet arribar a les candidatures i demana el suport de la ciutadania per pressionar els candidats a comprometre’s amb la llengua.
Els eixos que proposa l’entitat a la campanya de Vota per la llengua són quatre:
Una política lingüística transversal en totes les àrees.
La promoció del català com a llengua d’integració.
Compromís per potenciar el català a la cultura i l’audiovisual.
I normalitzar el català als comerços i les empreses.
La ciutadania pot contribuir a fer pressió signant aquí els quatre eixos d’acció i enviant els correus, les piulades i les preguntes que ha preparat l’entitat per als candidats.
Redacció Unilateral
13 de maig de 2023
Campanya 28M 2023(
2023-2027)
“Consciència Lingüística”
Plataforma per la Llengua arrenca una campanya perquè la ciutadania voti amb consciència lingüística a les eleccions del 28 de maig i els candidats es comprometin a defensar el català des de les institucions que ara es renoven: els ajuntaments, els consells insulars i els governs valencià i balear.
Amb l’estrena del web www.votaperlallengua.cat
l’entitat fa públics els programes marc que ha fet arribar a les candidatures i demana el suport de la ciutadania als quatre eixos d’acció proposats per l’entitat per contribuir a fer més pressió als partits. A més, l’entitat també posa a disposició de qui ho vulgui models de piulades, correus i preguntes per interpel·lar els candidats i demanar-los quines accions duran a terme per defensar la llengua
Més enllà de les mesures concretes que l’entitat ha fet arribar a cadascuna de les candidatures, totes beuen de les quatre línies d’acció que l’entitat anima la ciutadania a signar.
En primer lloc,
per a Plataforma per la Llengua, cal que la política lingüística sigui transversal dins l’acció de govern.
Per a l’entitat, totes les àrees dels governs han de tenir perspectiva lingüística a l’hora de fer polítiques públiques i les institucions han de fer servir el català en totes les comunicacions i garantir-ne l’ús en tots els serveis.
En segon lloc,
cal que el català sigui la llengua d’integració de les polítiques socials, educatives i d’arrelament, i que es fomenti entre els més joves per garantir la igualtat d’oportunitats.
En tercer lloc, cal que les administracions apostin majoritàriament per productes culturals i audiovisuals en català, ja sigui a través del suport a la creació o a través de la programació d’actes.
En aquest sentit, els governs valencià i balear també han de fer efectiva la Declaració de Palma de 2017 per coordinar les polítiques culturals amb Catalunya.
En quart lloc, l’últim, cal que les administracions promoguin el català a les empreses,
desplegant campanyes perquè demanin saber català a l’hora de contractar treballadors, fent-les coneixedores de les seves obligacions legals en qüestió de llengua
i vetllant perquè els establiments comercials compleixin amb la normativa.
Per a cadascuna de les institucions:
Plataforma per la Llengua també ha preparat un programa marc amb propostes per millorar la situació de la llengua que cada candidatura pot fer-se seves.
En el cas de la Generalitat Valenciana, l’entitat proposa un decàleg de mesures, entre les quals recuperar les línies escolars en valencià o estendre el requisit lingüístic del coneixement del valencià a tots els nivells de la funció pública.
Pel que fa al Govern de les Illes Balears, l’entitat proposa modificar la legislació de consum i de comerç per
equiparar els drets lingüístics dels catalanoparlants als dels castellanoparlants o
crear una Llei de cinema que garanteixi un mínim del 25 % de pel·lícules en català als cinemes.
En el cas dels consells insulars, l’entitat té propostes específiques per a cadascun dels quatre, atès que són un organisme clau per a la recuperació del català en tots els àmbits.
Finalment, pel que fa a les eleccions municipals, l’entitat PxLL fa propostes orientatives en funció de si els municipis són catalans, valencians o balears.
A partir de la realitat local, cada candidatura pot valorar quines són les propostes més urgents a emprendre.
—
La ciutadania, clau per fer pressió als partits:
L’objectiu de l’entitat és, en última instància, generar un moviment de pressió als partits perquè es comprometin a defensar la llengua des de les institucions.
Per aconseguir-ho cal
l’activació de la ciutadania i, en aquest sentit,
Plataforma per la Llengua ha elaborat diferents
models de correus electrònics
i piulades de Twitter, així com
propostes de preguntes per als debats electorals,
per interpel·lar-los i forçar-los a comprometre’s a defensar la llengua.
A més, l’entitat també organitzarà
Debats Públics amb representants dels partits tant a Catalunya com a les Illes Balears i al País Valencià.
Eleccions municipals 2023Plataforma per la Llengua
Contactar
© Copyright 2017 – Associació de Suport a la Declaració d’Independència
PS3:
Regeneració Lingüística de la Nació Catalana:
https://slideplayer.es/slide/14102503/
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jaume Bonet
24.05.2023 | 00:59
1715.- “… introducir la lengua castellana en aquel País… Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleça su idioma particular … y mas quando el genio de la Nacion como el de los catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País…”, (Archivo Histórico Nacional, “Consejos”, llig. 17986)
Fils de llengua perseguida
https://twitter.com/jaumemoll/status/1423787333275504643?s=20
EL RACISME DE LA LLENGUA
Ara que està de moda interessadament el debat del racisme, ahir per exemple en el debat de TV3 de les eleccions municipals a Barcelona amb els candidats de cada partit vam tornar a veure el poc respecte a la nostra llengua per part d’alguns d’ells.
Crec que la Televisió Pública de Catalunya en el seu llibre d’estil hauria de deixar ben clar si no ho fa que el català es la llengua emprada en la cadena i no permetre que el castellà es converteixi en una llengua utilitzada com si res.
Una de les funcions de la Televisió Pública es vetllar per protegir la llengua propia del País, recordo una llengua fortament atacada i amb l’engany del bilinguisme, arraconada per l’altra llengua dominant. Com deia ahir principalment tres dels candidats van utilitzar diversos minuts la llengua castellana per explicar els seus arguments o rebatre els contrincants sense cap mena de toc d’alerta i això demostra la situació on ens trobem.
No estem parlant de prohibir res, però si de protegir i fomentar la nostra llengua, que menys i aquí, veiem com hi ha desenes d’altres mitjans on el castellà es la llengua d’ús i evidentment qualsevol paraula en català seria vetada i en moltes institucions com podria ser el Congreso a Madrid prohibida directament, igualment i per majoria de tots els partits espanyols mai reclamada per la seva oficialitat a la Unió Europea.
Ara ens trobem que arrossegats per la dessidia dels nostres partits alhora de la defensa de la llengua, en aquest mitjà principal trobem tertulians en castellà, entrevistes sense fer traducció com tocaria i directament en castellà i debats on desacomplexadament els partits nacionalment espanyols utilitzen aquesta llengua sense pudor, arribant a límits hilarants com Ciudadanos i la seva lluita contra le català amb Arrimadas i ara amb Grau per exemple amb frases on barregen els dos idiomes forçadament sense que ningú els digui res, encara que sigui per llàstima.
De fet, aquesta permisivitat disfressada de normalitat no fa res més que perjudicar el nostre idioma, el que en una campanya a Catalunya i pel mitjà públic hauria de ser d’ús normal. Això ens porta a demanar a tots aquells que han aixecta el dit pel racisme mal entès, ara també ho haurien de fer pel racisme a la nostra llengua, encara que sabem que no ho faran ni els esperem, principalment, com dia perquè els nostres partits tampoc mouran un dit, més enllà de quatre promeses de campanya que el vent s’emporta amb rapidesa.
Es el racisme de la llengua.
Albert Cortés Montserrat
https://blocs.mesvilaweb.cat/albert1969/el-racisme-de-la-llengua/