Visquem la Independència de Catalunya, ara i ací!
Reafirmem i complim, dia per dia i moment a moment, el Mandat del nostre 1r d’octubre:
Edificar la incipient República Catalana Independent.
Que ningú s’enganyi, la sobirania veritable, de moment, la tenim a Waterloo, la resta no és res,
sols submissió i escalavatge a una repressió aliena, a un xantatge continu.
Reneguem d’Espanya, de tots els colonitzadors, i dels seus còmplices i retardataris.
————————
El “momentum” més crucial d’ençà de l’inici del combat democràtic
amb l’Estat Espanyol…
Josep Maria Mas Mas, 8 d’abril 2021 – L’Unilateral
https://unilateral.cat/2021/04/08/el-momentum-mes-crucial-denca-linici-del-combat-democratic-amb-lestat-espanyol/
El partidisme a Catalunya i probablement a la resta del món té una sèrie de semblances que perverteixen les il·lusions dels innocents i en canvi donen molta vida als professionals de la politologia. Són les fórmules de l’enfrontament de més o menys temperatura social, fins als límits de la llei o de la paciència dels electors que ens estan fent combregar sense ser-ne creients.
D’un temps ençà que el procés d’independència de Catalunya va revifar inexorablement, la ciutadania ha donat una mostra de fortalesa, fermesa i convenciment dignes d’una lluita civil democràtica de primer ordre mundial i les proves han estat evidents en cadascun dels embats als quals se’ns ha demanat participar i oferir els nostres cossos o ser colpejats per la repressió antidemocràtica que practica l’Estat al qual ens enfrontem.
En forma d’assemblees, associacions, moviments, iniciatives, des de la base municipalista, des dels simbolismes, des dels eslògans i reinvenció dels lemes, des de la paciència en les fites dels calendaris, en cada cas que se’ns ha demanat ser-hi, hi hem estat, hi hem participat, hem somiat.
I ha estat així com després de deu anys de lluita civil, de paciència amb els nostres representants polítics i amb les seves estratègies, finalment comencem a donar símptomes d’esgotament, i mostrar-nos desencantats amb la responsabilitat legítima que se’ns dona de tant en tant, per a participar activament en la democràcia, eina útil que hem somiat per ser independents.
El relat de les ideologies que pretén retornar al passat…
Als indecents de la política els hi ha vingut de gust, un cop el desencant s’ha fet palès, iniciar una estratègia visceral més antiga que cagar ajupit i no ha estat altra que la d’iniciar el debat esquerres-dretes. Bàsicament una estratègia de divisió social entre els “uns i els altres”.
No m’imagino encara a quin dels dos bàndols dels partits processistes catalans (o catalanistes, ja no sé què pensar) se li ha acudit aquesta barbaritat o si han estat ajudats intel·lectualment per alguna taula de diàleg o rendició oculta d’agenda miserable, que vulguin imposar amb el degoteig constant de maldestres lideratges i pluja desinformativa pròpia de règims foscos.
El relat de les esquerres ens obliga a repensar-nos i fer-nos prendre partit descaradament per sotmetiment mental a la dicotomia d’independència o decadència per efecte de no poder gestionar una autonomia que sembla l’única cosa amb què saben, poden o somien treballar, en comú amb els “seus”, quan en realitat és precisament el contrari. Una Catalunya sotmesa a les engrunes de l’estat autonòmic de les disset regions espanyoles amb diferències evidents, no fa més que homogeneïtzar els territoris en la famosa unitat espanyola de la qual la societat catalana renega.
Les dretes, per la seva banda, s’hi han posat bé amb aquesta dinàmica que els valida i alhora s’hi gronxen de gust, per a entrar al camp de batalla política ideològica tradicional que els interessa per dues qüestions que fan basarda. El retorn al bipartidisme i eliminació dels adversaris amb propostes transversals, ideològicament innovadores, de bases populars, d’extrems (si cal)…
La retroalimentació d’aquesta estratègia de neo-règim transicional, és l’inici de la decadència política dels seus instigadors i la responsabilitat serà comuna per tots aquells que estan intentant derivar cap a la claveguera de la història a tot un poble que els hi ha donat tot.