Indústries i caminars.

Important detall: Perquè tota la discreció política només ha de ser sempre “instrumental”,
és a dir, ha de servir per arribar a metes que després es coneixeran i
de les quals s’hauran de donar explicacions. El silenci no és un
objectiu en si mateix. Només és un mitjà transitori –instrumental,
“puntual” en deuen dir ara– que no està en contra de major claredat i
transparència democràtiques sinó al seu servei.

Wikileaks i la llibertat d’expressió
DILLUNS, 13 DE DESEMBRE DEL 2010
Josep-Maria Terricabras

“Wikileaks, dirigit pel periodista australià Julian Assange, ha ocasionat
un terratrèmol mediàtic i polític amb la revelació de milers i milers
de documents suposadament secrets que posen en evidència no solament el
xafardeig, la mediocritat i la mesquinesa de polítics i cancelleries de
mig món, sinó que denuncien atrocitats, delictes i il·legalitats de tota
mena, comesos per països també suposadament democràtics, començant pels
EUA.

La cosa ja és coneguda de tothom i el rebombori fa mesos que dura.
Darrerament, però, la campanya anti-Wikileaks s’ha intensificat,
senzillament perquè aquest grup no s’atura, sinó que publica noves
revelacions i n’anuncia encara moltes més, amb la consegüent por al
ridícul, al descrèdit i al desemmascarament del principal implicat,
el(s) govern(s) dels EUA.

recomano article, que també recull: PEN INTERNACIONAL Declaració sobre Wikileaks
10 de desembre del 2010 (…)”

Comento:
Estats contra ciutadans, que s’acabin ja.
Em
sumo a l’agraïment a wikileaks. Penso que el debat i panorama que obre
hauria de ser definitiu per a acabar amb aquests model d’estats contra
ciutadans i de premsa coartada, venuda o comprada.
Sobre les reaccions d’implicats (premsa, periodistes, mitjans,
governants, polítics, líders, experts, ciutadans) em preocupa que no hi
hagi acord inqüestionable en la defensa de la informació, el periodisme,
i el control dels governs.
Fonamental el detall que assenyala del
secret només com a instrument. Per altra banda, preocupa que no hi hagi
resposta d’oposició i denúncia als periodistes i polítics que criden a
assassinar Julian Assange, exposa molt bé les raons el PEN
INTERNACIONAL. I també és horrible que en el propi periodisme no hi hagi
acord claríssim i conjunt.
Només he trobat resposta conjunta en el cas
de mitjans i periodistes d’Austràlia, tot i la contra de la postura del
seu Primer Ministre.
Espero que guanyi la humanitat i la claredat amb que ara està plantejat
el debat i problemes, i que els criminals assumeixin, hagin d’assumir la
responsabilitat davant de tothom.

Sobre procés a Assange
Llegim
notícies de que els EUA estan mirant de fabricar una acusació contra
Julian Assange, i que si és dut a Suècia i allà no el fiquen en presó
per l’acusació de la seva fiscalia, el podrien requerir des dels EUA per
un tractat d’extradició que em sembla entrà en vigor l’any 1963, i que
si no és ara, serà cosa d’anys…, i que si és avís per a navegants.
Parlen d’espionatge i de les seves lleis d’espionatge, i hi ha qui
dibuixa situacions alternatives, com ara les que anoto. Penso que si
permetem que acusin Assange d’espia estem ben fumuts. Per moltes raons,
com ara les que exposa l’article sobre la llibertat d’expressió i el
poder.

Pregunto: a un país que no accepta la legislació internacional de
defensa de drets fonamentals, que ara no assumeix la seva
responsabilitat pel que fa a la cura del que consideren secret, ni
l’assumeix sobre el terror practicat, un país que sabem tortura,
assassina i fa altres bestieses impunement, que és coparticipant de la
necessitat que tinguem PEN, Wikileaks, i tantes altres eines i feines de
defensa del fonamental, què li acceptem a aquest, i a qualssevol, si
permetem que acusi Assange d’espia? Una llàstima el contrast d’aquest
afer amb el Nobel a Obama, Liu Xiaobo empresonat.

……………………..
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=21802&PageCounter=0#coment

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!