Indústries i caminars.

M’arriba una bona notícia:

Comunicat a la premsa

El Jutjat de Pau de Salt inscriu finalment en Català la defunció de Francesc Ferrer

Ahir, 17 d’agost, el Jutjat de Pau de Salt va informar a la família, que finalment la inscripció de la defunció de Francesc Ferrer s’ha fet en català.

Un any i mig després de la seva mort, finalment s’ha pogut fer la inscripció
en la llengua pròpia de Catalunya, tot i que la matriu del certificat continua en llengua castellana.

El jutjat de Pau ha informat a la família, que més endavant, quan tingui lloc el procés d’ informatització del registre, tota la informació del certificat es podrà tenir en la llengua pròpia de Catalunya.

La família vol manifestar el reconeixement a totes aquelles persones que els
han fet costat durant el procés per esmenar una cosa tant bàsica com aquesta, constata la tossuderia que cal tenir per tirar endavant el que és de llei i anima a tots els ciutadans a reclamar sempre els seus drets lingüístics.

Girona, 18 d’agost de 2007

I, cercant una imatge per acompanyar aquesta notícia he trobat unes paraules i records interessants que vull acompanyin aquest homenatge. Paraules i records als que no afegiré gaire res més.
Espero ho trobeu interessant. A mi em porten, al costat de records, a conèixer i reconèixer una mica més a Francesc Ferrer i Gironès i també detalls sobre com som, quines oportunitats tenim, o com és que suportem determinades coses.

· Manifestació. La fotografia de la manifestació de la Plaça Espanya a la Plaça de Catalunya del 18 de febrer de 2006 m’ha portat a un bloc de Gustau Navarro Barba. Des de l’Alguer fa un escrit d’homenatge a Ferrer i Gironès; i trobem unes paraules de la seva dona als comentaris.

Diu així:

(…)

"La força de la voluntat, la voluntat de ser
lliures!"

Les meves paraules recorden menys les coses ja sabudes
que la vida no dita, i la llibertat i el deseiximent,
i fan poc cas dels epicens i els castrats, i afavoreixen els homes i les dones
d’una peça,
i fan sonar el gong de la revolta, i fan costat als fugitius i als qui fan
complots i conspiren.

Walt Whitman
West Hills (Nova York), 1819 ? Camden (Nova Jersey), 1892
(Llegir)

· Paraules d’un amic. L?amic Francesc Ferrer i Gironès:

"(…) Mort ell el divendres, la seva dona i els seus fills van voler
participar l?endemà mateix, dissabte, en la gran manifestació que va
omplir Barcelona al crit de ?Som una nació i tenim el dret de decidir?.
En Francesc hi hauria anat segur, i la seva família el va voler fer
present en aquell acte. Abans dels parlaments finals, quan la capçalera
de la manifestació ja havia arribat a la Plaça de Catalunya,
l?escriptora i diputada gironina Maria Mercè Roca va llegir un
emocionat escrit d?homenatge a l?amic difunt. Després van venir un
minut de silenci i un gran i càlid aplaudiment dels milers de persones
que omplien la plaça i els carrers que hi desemboquen.

En Francesc coneixia molta gent. Molta gent el coneixia. Havia
ajudat moltíssimes persones que ara ho testimonien i l?hi agraeixen.
Segur que en les properes setmanes i mesos s?aniran succeint els gestos
d?amistat i els actes de reconeixement envers ell. Jo avui només
voldria recordar dos moments importants del seu treball cívic, moments
que he viscut al seu costat, amb admiració i respecte. (…)"

Josep Maria Terricabras, 20 de febrer de 2006.

Ànim i tranquil·litat.
(…) Al bloc del dia 24 de juny de 2005 ens parlava d?un homenatge a
Francesc Ferrer i Gironès. Va ser aleshores que el coneixia. Vaig fer
un comentari on volia mostrar-li la tranquil·litat que em donava; i
l?efecte que em provocà, i que em provoca en general, saber de persones
que treballen seriosament.
(…)
Em tranquil·litza i anima veure que darrera de tantes coses bones que
tenim hi ha persones i treballs que convé conèixer. Ara fa una dies he
tingut ocasió d?escoltar el parlament de Francesc Ferrer, a l?abril, a
la presentació d?un seu llibre. És fabulós com explica la llibertat
catalana; una llibertat vinculada a les lleis, a la possibilitat de fer
les lleis; a les constitucions. Una altra cosa que ens explica és la
seva indignació per haver hagut d?aprendre coses fonamentals sobre la
nostra historia a la edat de 60 anys. (…)

· Homenatge. Uns mesos abans:
Francesc Ferrer, patriota

"(…) Avui, a les nou del vespre, tindrà lloc al Palau de Fires de Girona un
acte d?homenatge a Francesc Ferrer i Gironès. L?acte ha estat
organitzat per la Fundació Josep Irla, d?Esquerra Republicana de
Catalunya, en col·laboració amb la Comissió de la Dignitat,
l’Associació d’Amics de la Bressola, Acció Cultural del País Valencià i
Òmnium Cultural.
(…)
En definitiva, Francesc Ferrer i Gironès ha estat i és un patriota que
ha sabut captar la necessitat de treballar de manera complexa i
múltiple per a un país complex i amb necessitats múltiples. Lluny d?un
patriotisme banal, metafísic, consistent en no se sap exactament què i
que no s?acostuma a traduir en gaire res de palpable, el patriotisme de
Francesc Ferrer ha estat un patriotisme de debò, arrelat a la terra i a
la seva gent, no pas per paraules grandiloqüents sinó per una feina
feta molt seriosament, amb la seva gent i per a la seva gent.
"
Josep Maria Terricabras, 24 de juny de 2005.

Caragolada.

(…) És fantàstic que hi hagi persones com Francesc Ferrer treballant
d?aquesta manera. I homenatges que ho recolzin. Són fets que m?ajuden a
entendre algunes coses. No penso només en la tasca i la divulgació,
que, per altra banda considero fonamentals. Estic pensant en una
qüestió d?ambient, i en algunes dites dels que afirmen que Catalunya no
existeix. Ja que una de les pretensions és la de ?descobrir la
realitat?, i ja que també s?afirma que no hi ha diferències, voldria
aportar una experiència a aquesta disputa. (…)

Acabo amb uns fragments d’un escrit de Francesc Ferrer i Gironès que adjunto com a fitxer:

· MENTIDES I DRETS
"(…) En conseqüència, invocar els ?drets històrics? com un residu del feudalisme medieval és ser molt hipòcrita. Aquí no es demana pas el mateix i idèntic sentit que podia tenir el ?dret històric? en el segle XVIII pel que fa a l?organització administrativa i política. Aquí el que es reclama i s?exigeix és la llibertat que tenien els catalans en l?autogovern. És la llibertat el nostre ?dret històric?. Intentar confondre?ns fent-nos pensar que els ?drets? són antigalles, sense explicar-nos que els nostres drets, les nostres Constitucions, són les llibertats, és signe de mala fe.(2)

Segon. Cal tenir present que les llibertats dels catalans s?aconseguiren amb molt d?afany. Segons diu la Generalitat ja en el segle XV, la llibertat pels catalans és la màxima opulència i ?que poch lo han fet gran e lo fan ésser en la reputació que és?.(3) I a més a més explica la Generalitat que aquesta llibertat a voltes s?ha assolit amb sang i també per via onerosa. En conseqüència, ningú no podia prendre aquesta llibertat als catalans, atès que l?havien assolida amb el seu propi esforç, esforç econòmic i esforç de valentia. Les llibertats dels catalans eren de la seva propietat i ningú no podia arrabassar-los-els. I aquesta propietat robada només es pot resoldre restituint-la i fent-ne la ?devolució?. (…)"

Devolució. Això vaig assenyalar a unes persones que varen organitzar un homenatge als catalans que varen sortir al carrer contra el feixisme. Érem a la Plaça de Catalunya i unes senyeres i pancartes recollien la expressió: Revolució. Jo vaig dir-los-hi que creia que millor havia de dir: devolució.

………………………………………………………..
· https://www.blogger.com/comment.g?blogID=11196134&postID=11403061

8429730100

· http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog.asp?ID=12887

http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_coment
aris.asp?ID=12887&PageCounter=0#coment

· http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog.asp?ID=10780

http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comen

taris.asp?ID=10780&PageCounter=0#coment

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!