Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Conversant pel facebook ens trobem amb uns comentaris que vull dur fins aquí. Destaco dos detalls, detalls de pes:
– “(…) Suposo que els no independentistes igualment voldreu el millor futur pels vostres fills, oi?”
R – “(…) Us dessitjo lo millor, però jo no penso així.“
I comento:
són bons desigs.
Lleó, ostres, vaig viure
mesos d’estiu preciosos quan era petita a Quintana del Monte
(Valdepolo). Fa uns quants anys em vaig plantejar d’anar-hi a viure. I,
amb molta relació amb el què parlem, fa una temporada em vaig
tornar a plantejar el mateix, però ara en un sentit d’emigrar, de
marxar perquè no es pot viure quan t’ataquen en coses tant bàsiques. Per
dolor i per economia. Però aquí hi sóc, perquè deu d’haver un boig amor
que em manté, no ho sé. Perquè estic cansada, esgotada, i també
enfadada. Aquesta situació es manté en i per una colla d’enganys.
Enganys de malviure, i contra els que estic compromesa d’ençà tinc
consciència.
És llarg…, no vull atabalar.
Només volia fer agraïment, gràcies.
Per quines raons us penseu que s’utilitza la incomunicació com a eina de tortura? I d’incomunicacions n’hi ha de diferents menes, i una significativa en l’actualitat és provocada per desinformació i falsejaments de la història, per exemple.
Podem entrar en discussió una altra estona sobre fineses de veritat i mentida, però ara no cal, pel què ens interessa és suficient pensar en casos com que si ahir no vaig anar al cinema, quan afirmo o explico que hi vaig anar, estic mentint, dic mentida. I també es veu clar que no puc recordar que vaig anar al cinema si no és que ho hagi fet.
Les mentides no es recorden, aquesta és una idea que persegueixo fa un temps, penso que és bona pista, i que pot ajudar a entendre la nostra situació i alguns problemes que genera la desmemòria i el falsejament de la història. Que en el nostre context podem estirar (de manera preocupant i d’urgent atenció a parer meu) fins al que tenim davant dels nassos.
Bé, tornant als comentaris, contrasten amb el mal costum que tenim d’escoltar-nos insults i permetre atacs sense rèplica, ni resposta, ni canvis substancials d’actitud. No dic que no hi hagi avenços i coses ben bones, però vull assenyalar que això hauria de ser la normalitat, i que hi ha massa caps amagats sota l’ala, i massa fer veure que…, que no passa res.
Bona recomanació, obervació, i molt interessant, i adient, en Salvador Cardús a l’arrencada de la renovació de Criteri:
Coratge, orgull i astúcia pel 2011
“(…) Ara, més que no pas quedar aclaparats pels entrebancs, cal coratge per
prendre nota dels fracassos, orgull per fer valer els èxits
indiscutibles, i astúcia per preparar els passos següents.”
És tant simple com això: si ens comuniquem guanyem,
……………………………….
http://www.facebook.com/permalink.php?story_fbid=158641627517686&id=155272024521313¬if_t=like
http://www.e-criteri.cat/
http://www.e-criteri.cat/?p=890
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/185328
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/185423
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Coratge, orgull, astúcia i també diría paciència ben controlada, saber estar i saber actuar en el moment precís. Cert, les mentides s’obliden molt ràpidament, però molt. N’hi han tantes, tantes, que ompliríem pàgines i pàgines, però sembla que això no ès important. Aquest mal costum de no replicar davant els atacs s’ha d’acabar i hem de ser nosaltres mateixos, la societat civil que hem de continuar fent els passets necessaris per fer-ho possible, a la botiga, al kiosk, a l’escola, als despatxos, als bancs i caixes, al bar, a les universitats, a les redaccions dels diaris, als estadis de futbol, als cinemes i teatres. Un entrenador de futbol parla la seva llengua i defensa el seu país,i replica els atacs quan cal, sense fer cap escarfall, de forma natural i obre un sobre i comença a parlar en la nostra llengua sense més, natural, perque és la seva.
Es manté la situació d’engany …… de moment …… hem d’unir forces, no tenim cap altra alternativa i arribarem a la independència; ho aconseguirem segur.
Sílvia, com es pot contactar amb tu ? Em pots fer un correu a premsagirona@cup.cat ?
Merci !
Lluís Sales (CUP de Girona)