Indústries i caminars.

Igual que fa temps que tinc clar que no acceptaria un Premi PA, tampoc no acceptaria en cap cas una beca d’aquesta fundació PG.

És
com qui justifica les guerres per “salvar” les Grans investigacions que
promovem des dels ministeris de la guerra (defensa és altra cosa).

Príncep
d’Asturies (quants d’aquests es donen cada any? S’ha fet algun
seguiment i anàlisi del caràcter i de l’agenda de lliurament d’aquests
premis?) Príncep de Girona, per gràcia de llastres del segle XV? Que no
va tenir el XV coses molt més interessants a exportat-nooos??? Quina
vergonya, i quina poca vergonya la d’alguns.

– Important el que assenyala en Miquel Pairolí:

  ” (…) No, aquesta foto té unes altres intencions. Les explicava el director de La Vanguardia, José Antich, en el seu article de dimecres: «Estamos,
sin duda, ante una noticia muy positiva por lo que supone de paso al
frente de la sociedad civil gerundense y de incardinación de la
institución monárquica en Catalunya. (…) La sociedad gerundense ha
sabido encontrar el momento oportuno para reforzar su imbricación con
la Corona.» Us recomano que llegiu tot l’article i que tingueu ben
present que es va publicar l’11 de març de 2009 i que es va escriure,
suposem, el dia abans, no pas quaranta anys enrere. Hi ha notícies que
s’han de llegir a La Vanguardia, que solament en aquest diari prenen tot el sentit i la dimensió. Això del «paso al frente de la sociedad civil gerundense» és magnífic. Ens fa pensar en aquella prosa del règim que vam mamar a Los Sitios, ara aplicada a ensabonar l’Arcadi, l’Espadalé, etc. I què dir de la «incardinación» i de la «imbricación»? Ah la prosa castellana! Quin repicar de timbals!”

– Mirant només una mica veiem que es tracta de violència i abús, en cap cas de la mena de goig estrany que volen vendre els promotors (haig d’entendre que de debò parlen, que de debò es creuen que parlen en nom de, en nom dels gironins?) Ja era d’escàndol fa un parell d’anys…., és un dir, ja sé que fa molt més temps que dura, precisament per això!!

– 14 de febrer de 2006:

“(…) Els mitjans de comunicació són els que, d’una manera més destacada i
sistemàtica, haurien de fer aquesta funció crítica de l’ús i de l’abús
del poder. En comptes d’això, sovint els mitjans acaben bavejant davant
el poder: una mica per inconsciència, i una altra mica senzillament
perquè els agrada. L’aliança entre el dirigent que fa un discurs
infantil i pretesament ingenu, i els mitjans que transmeten i celebren
el discurs, és una aliança perillosa, perquè, amb repetició i
constància, acaba aconseguint que molts ciutadans vegin el món a
l’inrevés. I així anem.”

– 28 de febrer de 2006:

“(…) Tinc varies raons per considerar aquests mandataris com un greu perill
si volem una societat demòcrata i mínimament justa. Ara no voldria
haver de fer referència a totes les raons que veig, ni fer una
enumeració. Espero, però, quedi justificat el que dic amb una d’elles.
Estem a la societat de la informació i la comunicació; sabem com
funcionen; podem exigir responsabilitat en el que són abusos. Penso que
podríem començar per desvalorar el volum d’emissions fins que no
canviïn les tendències del mitjans de comunicació mes generalitzats.
Desvalorar el volum d’emissions a favor del pes dels enraonaments i els
compromisos amb una democràcia bàsica, amb les capacitats humanes, i
amb el que anomenaré dret a la vida quotidiana.”

……………………………….
http://www.elpunt.cat/girona/article/7/8-articles/13610-no-cremeu-aquesta-foto.html?hv=1&v=a53d3db6f6881d5ff99bc0ef15c8ee07
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog.asp?ID=12832
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=12832&PageCounter=0#coment

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!