Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
No és suficient, però sí que és prou. I aquí caldria una exclamació que no sé com expressar (o expresar).
Alguna -i fins i tot només una d’entre elles- de les darreres noticies que relacionen el nostre país amb el govern centralista d’Espanya no fóra suficient si és contestada i aturada (vull dir, que no permetés repeticions, i guarís conseqüències), però és prou -i ben prou- donada la situació (vull dir, que veiem que ni és contestada, ni és aturada, ni guarim les conseqüències).
Tinguem presents quatre casos: les tortures de l’any 1992, el què van estar, el què han implicat i impliquen, i els anys de judicis. Per què no s’autoapliquen la seva mateixa llei antiterrorista? En canvi ho porten fent uns anys a uns nostres veïns de Banyoles. Fins a la desvergonya de no demanar disculpes públiques per la improcedència del què han fet; fins a la desvergonya de condemnar a presó els improcedentment acusats (i tretze anys. Un segon ja és desmesurat pel cas que parlem). I ara apliquen la llei antiterrorista a Núria Pòrtulas, al·legant; penso que no cal considerar-ho; m’en refio més dels veïns d’aquesta noia.I s’han posat a parlar de “delicte d’opinió” perquè si diguessin les coses pel seu nom seria més entenedor. I segurament, espero, no seria tant acceptat.
De moment recomano un article. I us envio al meu comentari.
Només un detall, i penso que hauria de tornar a repetir el què he dit abans. No suficient; però sí prou; com qualsevol del que podem observar.
(segueix)
Article, Josep Maria Terricabras:
El govern d’Espanya continua fent la guitza
DILLUNS, 12 DE FEBRER DEL 2007
“(…) La conclusió que jo en trec és que la pertinença de la Federació
Catalana a la Confederació Sud-americana continua essent massa
provisional i encara no ratificada. Segurament s’està en el bon camí,
encara que s’hagi d’entrar per Sud-amèrica (quina porta, senyor!) per
arribar a l’oficialitat internacional. Confio que la part catalana no
hagi comès -i no cometi en el futur- tantes ingenuïtats com ha comès en
el passat. S’ha de tenir sempre en compte que, pel que fa al
reconeixement internacional de l’esport català, el govern d’Espanya no
és un aliat -com ho és, per exemple, el de Londres per a gal•lesos i
escocesos- sinó que és un enemic que lluita amb la màxima hostilitat
contra Catalunya. Ell hi posarà tantes traves com pugui i ho farà
impossible, si pot. Que, per més que digui, aquesta vegada no hagi
pogut, m’alegra molt; ell, però, no cessarà i continuarà maldant per
sortir-se amb la seva. És el que ha de fer també la Federació Catalana
de Patinatge pel seu compte, amb l’ajut discret del govern català. I
l’esport català en el seu conjunt ha d’obrir diversos fronts,
simultanis i amb estratègies distintes per obtenir el reconeixement
internacional en diverses disciplines. Hem de batre les pressions i els
esforços dels dirigents espanyols perquè siguem més astuts i més
tenaços que ells, no perquè siguem més poderosos o més excloents.”
Comentari:
Recolzar i no intervencionarrrrr.
El
govern espanyol deu recolzar les seleccions esportives espanyoles. El
govern català no pot recolzar obertament les catalanes, entre altres
coses suposo, perquè hi ha polítics catalans que “fan
esport”espanyolista. Sobre despeses, viatges, pressions, (que es veu no
varen ser poca cosa) en el cas de Fresno no hem estat informats. Però,
tant en aquell cas, com en aquest, sí que crec que hauríem de fer unes
preguntes, per començar: Tenen a Espanya un ministeri i pressupost de
manteniment del domini a les colònies? Com justifiquen aquestes
despeses, entre d’altres que usen en aquesta línia? Les col•loquen a
“fondos reservados”?
Enviat per: smartinez – 12/02/2007 15:37:21
………………………………….
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=15745&PageCounter=0#coment
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!