Cada cop veig més clar que no hauríem d’acceptar aquests comicis. Hauríem de fer una aturada general; plantar cara a aquest nou intent de mantenir les velles glories; i preparar unes eleccions que respectin les garanties d’una democràcia seriosa.
Vull dir que crec no hauríem d’acceptar el model de democràcia en que ens han instal·lat aquests transicionalistes: a saber: el del vot a qualsevol preu. Preu que no pot ser altre que el de comprar ciutadans. Compra que no es pot fer d’altra manera que a partir del robatori de consciencies. Robatori que no vol dir res més que negació de la democràcia.
De què ens parlen? Diuen de debò que treballem en, i per, una democràcia i el seu millorament? Jo els dic: els robatoris millor que no millorin; que ja no sé on aniríem a parar. I la democràcia, de cap manera no pot millorar amb els seus plantejaments. A la merda! Amb els perdons de vocabulari que calguin.
…………………………………………………………………….
Què tenim?
1) Primer: Estan dient que la “Ley de Partidos”; a banda del que ha anat fent fins ara contra una opció legítima (l’independentisme), també (o alhora) persegueix els votants; determinats votants. NO? Però la mateixa llei no persegueix assassins de debò si són contra l’independentisme. NO?
Feu una ullada:
notícia a EP:
Pumpido diu que el dubte és “si s’ha anat massa lluny” contra ANB i contra Abertzale Sozialistak
17/05/2007 14:28“(…) El fiscal general ha explicat que hi ha dos tipus
de concepcions en relació amb la Llei de Partits, una que s’até al que
diu el text legal i una altra que considera que els 150.000 votants de
Batasuna no poden votar i que cada vegada que decidixen votar a unes
llistes que no són les seues, però són pròximes, cal il·legalitzar-les.
(…)”
(continuar llegint)
notícia a VilaWeb:
El senyor fiscal general de l’Estat parla de “concepciones en relación a la Ley de Partidos“. Jo no hi trobo cap sentit (Segueix)
(…)
(no hi trobo cap sentit) al què explica. I crec que pretén donar una aire de condescendència que
diria ni “viene a cuento” i em sembla un conte. Podríem preguntar-li
també: què vol dir això de que una llei “considere“? Què són aquestes diferències de les que parla el senyor Perellò?
I,
de tota manera, encara que ell digués ara que no volia dir que una
concepció de la llei persegueix els votants; com a la pràctica ho estan
fent, no em valdrien de res les seves excuses.
2) Segon:
Tenim pobles on el PP està fent llistes fantasmes, i col·locació de
votants; seus, suposo. Quins preus s’estan pagant aquí? No té res a dir
cap Junta Electoral? I el fiscal general? A qui serveix?
Feu una ullada:
· El Bloc d’Enric Gil: 117 romanesos empadronats a Càritas-Castelló (manipulació dels cens electoral) “La notícia ha aparegut a l’edició de Levante de Castelló: 117 romanesos, amb dret a vot, empadronats en la seu de Càritas a la capital de la Plana, quan en eixa casa no viu ningú.(…)”
3) Tercer:
Tenim Molt mala informació en general. Salvant les excepcions. I un
domini dels mitjans d’audiència a mans de gent que em sembla no té gens
clar el seu paper i responsabilitat en una societat en que es puguin
fer unes eleccions amb garanties.
Jo, la veritat, quan sento a
parlar de “garanties democràtiques”, entenc que estan parlant d’uns
mínims tant mínims com que no ens matem pel carrer. I això, a banda
d’una eina de despiste de persones exagerades, tremendistes, i de por;
em sembla una limitació excessiva pel que la nostra societat ens pot
oferir i garantir.
Per altra banda, penso que els únics
votants que hauríem de “perseguir” (en un altre sentit del que parla el
senyor Pumpido; per suposat; en un sentit de preocupació raonable i
acceptable en democràcia. O fins i tot podríem dir-ne vital) és als
votats que voten a la babalà, que no tenen cap idea del què voten, etc.
Però resulta que aquest tipus de votants és el que més promouen la
majoria dels polítics,, campanyistes, informadors, i comunicadors. NO?
Em
sembla que per a garantir alguna possibilitat que no sigui aquestes
continuïtats de misèria política hauríem de fer alguna cosa. I ho
hauríem de fer en general des de la societat, sense necessitat de cap
llei de persecució d’idees i projectes polítics -per suposat, que ja
veiem com les utilitzen polítics i tribunals-, i només per a exigir
mínima formació i educació; així com una total claredat i bona
informació en campanyes, precampanyes, i funcionament de les
legislatures, mandats, governs, etc.(i aquí sí que crec hauríem de fer
lleis bones, però bones -no com les que han
fabricat en els darrers anys des de diferents poders-, lleis i eines de
control).
Li sembla massa complicat al senyor fiscal general? A
qui serveix aquest càrrec? Perquè no treballa de debò per a salvar
alguna de les garanties democràtiques que encara resten després de la
“limpieza de La Transición”? Misèria.
3) I li afegeixo unes altres preguntes i exigències de la ma del mail obert de VilaWeb:
· per Xavier Montanyà
La memòria, fonament de la
democràcia
· per Vicent Partal
……………………………………………………………….
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2395358
………………………………………………………………..
1) http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=2401850
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2401580&p_edi=General
………………………………………………………………………..
2) http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/50774
………………………………………………………………………..
3) http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2400268
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!