Indústries i caminars.

CiU proclama una ‘victòria històrica del catalanisme’ que posa punt i final al tripartit.

És això el que ha passat?

(TC) i, atenció: único (l’univers seu) en el que la CA de Cataluña encuentra, en Derecho, su sentido. R: #votaindependencia sentit propi

No vull més el seu sentit.

Trancendència
zero (TZ6) Boca grossa. Univers petit. I cor minse.

Situació insuportable i maliciosament enganyada als creguts i mantinguda, per què?

Segueixo veient que que la sentència marcà només l’evidència del fet i només per qui no s’hi veia gaire o mentia molt.

I això s’ha vist també ben clar.

Dels socialistes, que parlen de derrota, més aviat cal dir-los que felicitacions, que han triomfat en la campanya que li han fet a CiU, iniciada quan? I que, com bé assenyala en Xavier Mir en un previ apunt: abans que res, identificar el problema:

“(…) Podem datar-ho, si voleu. El final de trajecte amb el PSC no ha estat pas la sentència del TC. Les eleccions han estat avui, però Montilla les va començar a perdre el 15 de desembre de 2008,
quan es va fer evident que no estava disposat a posar el PSOE en un
compromís que l’afeblís davant del PP. Aquí és on el país diu “prou”,
“adéu” i el govern d’esquerres s’acaba. Per això des d’aleshores ja no parlo del PSC,
a propòsit del qual havia publicat fins i tot un llibre, sinó del
PSOE-C. És aleshores quan els socialistes demostren amb fets que abans
que socialistes són espanyols, que poden fer polítiques d’esquerres,
però que no s’arriscaran a qüestionar el PSOE.”

Que era moment clau era prou clar, a l’abril, i abans, i abans, i després, i després, no diré res més. Cal afegir que donem clau a grups que practiquen odi sense embuts, xenofòbia, centralisme agressiu, que ataquen tranqui·lament la llengua. I que també han triomfat foscors de diverses menes, i un greu abandò.
Alhora castiguem qui ha fet feina en política social, nacional, i que ha aconseguit algunes fites com ara fer-nos a mà (gràcies i és d’esperar que aquest avenç no es malmeti) claredat i el que en diem transparència a la pràctica, dia a dia, control i informació política.

Ja em sap greu però no trobo cap raó de felicitació, pesa més el que hi veig de dolent a la tria que hem fet a les urnes avui. Penso que no és el gir que ens calia.

Calia.  Em reafirmo en el que he dit aquests dies de que el catalanisme que no ha esdevingut independentisme l’erra, fa frau històric i de previsió, o és definició de fer monu. El camí de mesencaix només ofega, i manté una història massa temps mentida. Sort que no ha triomfat l’intent de bipolaritzar-nos, es manté la pluralitat, i diria que la participació ha millorat.

M’acomiado, esperant que alguna cosa interessant quedi del que he intentat, contra aquesta tortura i dominis de l’encaix i acompanyants, i amb la recomanació, de nou, d’en Xavier Mir:

Final del primer període de govern d’esquerres. Anem pel segon?

…………………………
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/183815
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171785
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/172072
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/129801
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/172547
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/183584
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/183783
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/164677
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/170891

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!