Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

26 de juliol de 2010
0 comentaris

I a veure si entenc aquests problemes de poder o no poder pensar…..

Previs:

Que en lloc de
“fot” havia de cantar fort….

cap problema, i
m’hi vaig posar.

…i en sortint de l’examen m’anava preguntant…. com ha anat això?

No ho sé tampoc ara com funciona (que parlin els que en saben d’aquestes coses), però de sobte vaig passar a escriure en català normalment (els apunts a net, treballs, exàmens, anotacions.)
Es veu una diferència que em sembla interessant: la que hi ha entre escriure a partir del que altre et diu o explica (quan prenia els apunts) i pensar el què vas a escriure (quan els passava a net i en escriure treballs, notes o exàmens). I deu anar lligada a una diferència entre pensar per a parlar i pensar per a escriure? No ho sé, suposo que sí perquè el català ja el parlava feia uns 20 anys.

Va haver un moment en que detecto un problema: les dificultats creixents que trobava per a pensar, ara en català, tot i que jo l’anava millorant i aprenent més. Lligo caps, i crec que no m’equivoco, entre aquest problema i una de les preocupacions i inquietuds que em dugueren a estudiar filosofia.

Preocupació, lament, desesper, pregunta, necessitat de saber sobre una afirmació que em perseguia, i em perseguia (1993, 94, 95 …):
  – S’ha de poder pensar sense patir, hi ha certes coses que s’han de poder pensar sense patir! Ho exclamava i alhora anava cercant respostes, solucions, coneixement, ànims, expressió, perquè volia treure’m de sobre aquell s’ha de poder pensar sense patir, hi ha certes coses que s’han de poder pensar sense patir!

Continuava i continuava l’obsessió, i després de fer la prova d’accés a la Universitat, vaig començar els estudis. I no vaig equivocar la tria, vaig dir-me aleshores…. si més no segur que m’explicaran quines coses hem pensat al llarg de la història a veure si entenc aquests problemes de poder o no poder pensar…..
Havia passat per una fase de preocupació i dubte de la meva pretensió, perquè no sabia amb quin criteri podia afirmar que certes coses s’havien de poder pensar sense patir. Però pesava molt la sensació de que oprimir el pensament no pot ser una necessitat ni hauria de tenir justificació. I tenia algunes pistes, encara que poques, de la història. També del treballs amb el dibuix.

Cap al 2003 tinc clares poques coses. Un d’important i bona referència: …. si no puc parlar amb tu és que no he fotut res de bo aquests anys, si no puc parlar amb tu és que no he fotut res de bo aquests anys, si no puc parlar amb tu és que no he fotut res de bo aquests anys.

Feina que ha estat llarga, i d’unes dificultats que em segueixen sorprenent.
Un bon temps necessitava pensar en tu, i no podia. No sé com varem quedar atrapats en uns atacs (de distorsió, d’abús de poder), tampoc sé encara com funcionen.
Em podien pors com ara la de confondre’m, o la d’idees que em perseguien, com ara que podia provocar-te mal si pensava en tu. O que podia molestar-te, simplement. Ho necessitava com a resposta ferma a un robatori inacceptable, i sovint m’espantava que no ho entenguessis com a excusa.
És una història d’amor, …parlar-hi (si no puc parlar amb tu hauré d’assumir que no he fotut res de bo), …ni pensar-hi! com a problema, com a amenaça, com a lluita. Després la necessitat de pensar-hi va passar a ser desig, tota una fita! Ho vaig anotar al bloc quan em vaig veure amb cor, també com a compromís, la Diada de 2007: Afirmació. Mai més passarà que et tingui tan a prop i negui el meu desig. I no m’he n’he desdit.

S’entén prou el sentit, mentre no neguem o desaparegui la consciència, deia aquell dia quasi tremolant. Un parell d’anys després, desembre passat, per exemple, podíem anar sumant uns quants èxits….. Una història d’amor: Senyores i senyors músics, espectadors, …

……………………………
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/172542
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/172543
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/62977
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/153717

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!