Notícia:
– El govern espanyol dóna per tancat el debat territorial a l’Estat i enterra el federalisme
Segons la Moncloa, el nomenament de Manuel Chaves com a vicepresident de Política Territorial ha de servir per posar punt i final a una etapa marcada per la reclamació i els desacords entre administracions i obrir un nou temps en què la ‘coordinació’ es presenta com quelcom fonamental per plantar cara a la crisi.
Comento:
En aquestes declaracions del govern espanyol s’afirmen coses greus no d’interessants sinó de bestiesa.
Fixem-nos en el cas de les CCAA en que hi vivim catalans, i es veu ben clar. Com no els hi accepto que sigui que no en sàpiguen, entenc que és mala fe, i molta.
En els detalls que recull la notícia: Parlar de revulsiu per a la cooperació, des el govern central, cap a nosaltres (em sembla que és així com es presenta, o és que el revulsiu és pel govern central i afins?) és directament un insult (que es pensen que ja no som conscients de situació i xifres? A banda d’altres atacs més disfressats, subtilitzats, o així, i recordats però no per això invisibles.)
Sobre el que diu del desenvolupament dels estatuts li diria el mateix que sobre el que afirma de que l’objectiu és fer-ho “el millor possible”. De “millor” se’n poden fer moltes coses, i en el cas que contemplem seria millor que ho fessin pitjor, perquè quan algú et vol mal, millor que no se’n surti gaire, oi, srs. ministres, president i portaveus del govern central?
Més insult, perquè es deuen creure que som toixos, i que no sabem que “millor” si no es diu res més, no és garantia de res. A banda dels afegitons que podem fer per incompliments de tantes promeses, pactes, compromisos, i per la seva reiterada manca de respecte social , cultural, lingüístic, esportiu, i institucional, etc.
També es veu que parla de que s’ha acabat “la època reivindicativa” (ostres!) L’insult aquí ja ha passat de grau de perill a, no sabria com dir-ho. Perquè, malgrat no són de fiar ni en les definicions que fan, i del llenguatge crec que ja no en poden fer més mareig i abusos, si més no haurien de dir que del que parlen és de reivindicacions estúpides, com a mínim.
Usar la idea de cooperació, i en afegir-hi la crisi i idea de crisi com a la seva justificació és clara infàmia. I és de responsabilitat nostra, i de qualssevol observador no venut o comprat el fer-ne denúncia.
Qui assisteix al ciutadà d’aquests abusos estatals? Ni que sigui d’ofici, seria esperable, perquè això que engalta de que ‘conformem un equip al servei dels ciutadans’ i dels ‘nous temps’ pot ser impressioni a gent poc o malament informada, però a un jutge imparcial més aviat li hauria de provocar suficient escàndol.
El que és boníssim és que per fi! ja es deixaran per aquí amb els contes de federalitats, federalismes o els fedes que intentaven vendre.
Afegeixo:
Sí senyora, li diria: els temps de reivindicacions s’ha acabat. Peró en cap dels sentits en que vostè en parla, sinó en un altre. S’ha acabat perquè estem en el temps de la exigència, denúncia, i del a prendre…. vent!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!