Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

12 de desembre de 2010
0 comentaris

Exemple paradigmàtic de velles, ràncies, polsoses, i intolerables recomanacions paternalistes. #llast

#estatpropi #proudengany #llast Recull d’11 de desembre de 2010

30-8-06 (a Clos) …cridat a regir els destins industrials de l’imperi. Ja n’hi ha prou de tot plegat, no? #proudengany

Feina feta, no deixem que ningú l’amagui, maregi, malmeti, negui, renegui, distorsioni, menteixi, etc.


24 de setembre de 2010

Ferrusola reitera el seu independentisme a TV3
L’ex primera dama afirma que el país ‘no s’ha de precipitar’ i que s’ha de treballar ‘conscientment’ per assolir-la

La que fou primera dama de Catalunya durant 23 anys, Marta Ferrusola, creu que …..”

Vaig comentar a la notícia:

“Aquestes afirmacions de Marta Ferrusola semblen una dosi de
calmant-anestèsic fora d’època
. Les veig com a exemple paradigmàtic de
velles, ràncies, polsoses, i intolerables recomanacions paternalistes. I
també, ara que ja hem superat les amenaces mediàtiques, polítiques,
jurídiques, i paternalistes contra la independència, com a un intent
d’intoxicació ambiental.

Penso que representa un independentisme tronat, caducat i fora d’òrbita
ja fa una temporada, i que no ho hem d’acceptar-lo de cap manera.

Representa l’independentisme de qui voldria ser independentista tota la
vida, i encara n’abusa de la dels seus fills i pot ser els nets
oh…….., ja ho veiem. La eternitat…. oh.

Un independentisme ineficaç (més aviat és una postura i pràctica
político-social que va contra qualssevol independència)
, un suposat o
marejat independentisme que ens hem hagut d’escoltar, i escoltar, i
escoltar, d’inèrcies, i per simple costum i vici dels seus practicants,
fa temps, fa temps, fa temps. També ho hem de tenir clar.

De vici, i molt mal vici, a parer meu, pel que implica de derrotisme a
priori (trampa!), pel que implica de dominació inacceptable del temps i
de la història,
així com de la informació, el debat, l’anàlisi de
situació, de la realitat (una altra trampa), pel que implica de suposada
previsió que més aviat és pla a traïció (una altra trampa), i podem
sumar-li més misèries (d’observació, conceptuals, polítiques i de
llenguatge).

Però em sembla més interessant que en prenguem nota, i els qui volem la
independència, i els qui volem alimentar el canvi de veres que estem
vivint deixem clar que l’independentisme actual ja no plora, ni es
lamenta, ni necessita de llops o gossos que el bordin per a valorar la
feina feta i avenç. Que l’independentisme actual tampoc no parla
d’automàtic ni res similar, sinó de feina i de fer un estat de nou
model.
Que l’independentisme actual som conscients de les batalles
guanyades del 2006 ençà (per posar una data en que els esdeveniments
s’han precipitat en un molt bon sentit, i perquè és quan vaig començar a
observar més al detall), i que una d’elles ha estat la de la guerra
contra la desinformació i la por.

És molt simple: si CiU vol fer plans per la eternitat o alguna cosa
similar que ens presenta, que ho digui clar. Que ho raoni, ho argumenti,
ho canti o faci com li ho sembli bo de comunicar-ho, i ja triarem la
gent. Però que abandoni (i aquí hi ha un tret fonamental del canvi) la
pretensió d’exclusivitat que s’autoatorga en parlar sense respectar les
capacitats cognitives i d’enteniment i judici que tenim els ciutadans.

Vull dir que aquestes afirmacions de Marta Ferrusola són un dogma, ja
conegut i prou patit, que en la versió suau ha alimentat pot ser
esperances necessàries en temps d’angoixa i resistència, que en la
versió forta són toxines i mala llet, i que en l’actualitat veig com a
clar exemple d’abús m’ho miri com m’ho miri i per on sigui que li doni
la volta.

Tenim responsabilitats, ja veiem, perquè l’independentisme seriós tenim
compromís amb canvis polítics, socials, informatius, de participació, de
control, aquí i també al món. Sabem on estem i què tenim, i si hom vol
parlar en els termes que ho fa Ferrusola, que comenci i acompanyi la
explicació amb exemples i raons del què afirma, no hem d’acceptar
aquestes seves paraules buides. A què serveixen els temps de que parla? A
què es deuen? A quines necessitats i passes serveixen? … Perquè els
contes del “dret de decidir” de CiU no colen (o no haurien de colar) i
la cosa els graus de dret tampoc no valen. De què parla?

…………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/184521
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/184683
http://www.directe.cat/noticia/66808/ferrusola-reitera-el-seu-independentisme-a-tv3

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!