Indústries i caminars.

Es veu que del 79 ençà, suposo que deixant de banda el perìode d’excepcionalitat d’estatut en que estem ara (on el que es fa directament és incompliment, befa, i coses pitjors), des del govern central s’han fet trampes pel que fa a la aplicació i respecte a la lley.
Es veu també que d’aquestes trampes se n’han fet  en nom d’interpretacions. I pel poc que sé, diria que el que ens convé és fer-ne una mica de recull a mode de denúncia, explicitació d’on estem, i aplicació per no acceptar-los-hi: ni sentència, ni interpretació, ni trampes a partir de la interpretació.

Si no ho vaig entendre malament el tema de la llargària de la proposta de la darrera reforma de l’estatut de la CAC té a veure amb, és un intent de salvar, aquest costum de fer trampes que va aplicant el govern central, seguidors i servidors.  Té a veure amb els usos de la interpretació, usos; entre d’altres abusos sistemàtics.
Prenem un exemple i es veu millor. Resulta que “nomenament” quan es fa servir en una llei nostra que ens hauria de donar el poder de fer-ho (el nomenament en qüestió), des dels aplicadors, seguidors, i servidors d’aquestes trampes pot arribar a significar coses com ara: nomenament=fer públic al Diari Oficial.
Hj! “nomenament” ha arribat a voler dir en la interpretativitat i aplicació de les nostres lleis que un altre (el govern central) fa el nomenament (la tria)  i es suposa que és suficient el que seria l’acte formal del nomenament entès estricament en la publicació al Diari Oficial per dir i creure’ns (!) , i què més!,  i pot ser encara donant gràcies?, que som nosaltres que hem nomenat.

Ho explicava en López Tena aquest febrer a un acte d’Òmnium Cultural a Palamós.  Hi ha altres exemples que no vaig anotar, però que com dic abans pot ser ens caldria tenir presents.
Aleshores vaig plantejar un parell de coses. La primera és que si no considerem legítim el TC per pronunciar-se respecte al text, el contingut de la seva sentència ens hauria de ser indiferent. L’altra és que apel·lar a “sentència interpretativa” em sembla que és una trampa.

I es veu que és aquí on ara estem. Es presenta una filtració, que parla de debat en un sentit ben estrany, que diu coses com ara “La sentencia respetará el texto pero lo interpretará para vaciarlo de contenido”. Ostres! El TC (o quí? quins? des d’on?) apel·la a que fa una sentencia intepretativa i es parla de formalitat no tocada. Vaja, canvia la interpretació legal, el contingut jurídic, però resulta que ens hem de creure que no afecta en el que resulta pertinent?

“(…) respectarà el redactat, però voldrà dir coses diferents a les que s’interpreten fins ara. (…)”

Va, estaria bé que hi hagi resposta clara i curta per part dels nostres juristes i polítics, i ben acompanyada pels líders socials perquè no es pugui parlar de pors a enfrontaments o coses així. Estaria ben bé justificat que enviem a qui vulgui seguir-los aquest joc a pastar fang.

És evident que tot plegat “ (…) ha de rebre una resposta política i social immediata“.