Indústries i caminars.

I ho diuen apel·lant a superioritats. Quan es veuen forts -o allà on es veuen forts-, ens parlen d’una suposada seva superioritat (que encara no he vist enlloc; i que crec no veurem mai perquè és un seu invent).

Allà on cerquen forces sobre, apel·len a superioritats i contactes suprems; que tampoc ens mostren; que són disfresses.

I més en general apel·len i usen de capteniments i tractes bruts; i brutícies (tracte de bèsties; comencen amb l’exèrcit clàssic -subtil, sí, però ho fan; segueixen amb refinaments mediàtics; continuen amb cops al ventre; i així van fent.) Efectius; d’èxit; i horribles.

Diuen que no ens reconeixen. Hi dono voltes a aquesta seva afirmació, en especial fa uns dies, i detecto dos problemes bàsics.
El primer és que els hi acceptem. No hem d’acceptar que el nacionalisme espanyol ens vengui aquesta seva necessitat com a obligació nostra. No els hi acceptem!
El segon és més aviat una observació: en dir-nos que no ens reconeixen, mostren que o tenen la boca massa grossa, o que el seu univers és petit; a banda del seu caràcter minse. I no es tracta d’un problema de quantitats. Vull dir, que no cal que els escoltem si ens venen ara a dir que el que passa és que estan plens.

Els podem respondre: Boca grossa. Univers petit. I cor minse.

Al costat d’aquestes preocupacions llegeixo aquest matí el Mail Obert que ens ofereix Vicent Partal:

DILLUNS,
12/03/2007
Independència

(…)

I la pregunta és: què hem de fer nosaltres en vist de tot això?

I amb la ment buida d’apriorismes colonials, buida de por i de recels,
buida de dubtes sobre nosaltres mateixos, el present i el futur
d’aquest país ja es veu a hores d’ara amb una claredat meridiana: no hi
ha res a fer a Espanya. Ni que passen trenta anys més.

I la resposta a tanta moderació i a
tan bona cara, la vam veure fa mesos a les Corts espanyoles amb Alfonso
Guerra passant el ribot i la vam veure dissabte a la plaça d’Espanya
(on sinó?) de Madrid, amb Rajoy en posició militar mentre sonava
aquella musiqueta que ells sempre toquen.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!