dijous, 10 de gener de 2008
Els obedients a aquest estat són antidemòcrates estructurals, diria que alhora ho són per definició, també podem afegir que per reafirmació en molts casos. No és creïble la “democràcia” que canten. I tampoc no val el contrast amb altres desastres mundials com a excusa.
La misèria política, és misèria política, encara que el món n’estigués ple, cosa que algú vol mantenir tot i que no és el cas. Si ho miren bé, al món hi ha societats decents, i persones que no volen, que no volem una política que exigeix callar davant la normalització de l’abús de poder i la legislació contra drets, llibertats, i possibilitat de convivència en democràcia. Així entenc queden prou des-excusats, també.
Responsabilitats: entre altres coses crec que hauríem de començar a demanar responsabilitats als de El Mantenimiento.
Tot i que més que a tasques i decisions sobre el manteniment d’infraestructures, serveis, atenció, etc., em refereixo al manteniment d’unes formes absolutistes cada cop amb disfresses més ridícules, vergonyants i floriaaas.
(Ara? Ara s’adonen des del govern central que la església espanyola no ha sortit de les cambres de política? Ara? Ara encaren alguna resposta a aquests poders espanyols que els tenen agafats pels collons? No s’adonen que hi ha un problema bàsic de compatibilitats? No sé si apostaran o no per la democràcia.
Fa anys que ho diuen, que diuen que ho fan, però hi actuen en contra. I crec que cada cop és més difícil perquè tenen una ceguesa de majoritarisme i la mentalitat d’un model de jerarquia única que els deixa ben titelles.
I diria que també secs. No hi ha un partit d’alternativa de govern democràtic a l’estat espanyol. Hi ha un muntatge caciquil, d’ara tu, ara, jo, i que el poble es foti, s’entretingui, i, si empipa, el tanquem, acabem amb ell, o que es mori si no el podem matar.)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Decret_de_Nova_Planta
“(…) El Decrets de Nova Planta, suposaren la mort jurídica del nostre
país (sic) com a entitat amb personalitat pròpia perquè quedà subsumit
dins el maremàgnum castellanitzador, i provocaren l’afebliment de la
consciència nacional. Tanmateix, no només s’aconseguí la desaparició de
les estructures polítiques peculiars i pròpies d’aquest país, sinó que
començà la batalla política contra el català a tots els nivells, sense
oblidar l’Església, la qual va arribar al sinistre que ja el 1730
l’arquebisbe Mayoral ordenà als seus rectors que castellanitzaren noms i cognoms als registres parroquials.Suposà així la pèrdua de la capacitat legislativa i del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i dependència dels aparells polítics castellans, tot imposant l’autoritat reial, per damunt de la legal.
Com veig que comencen per algunes bandes els servilismes pre-preelectorals del govern central, i no tinc constància que s’hagi posat la política com a prioritat en la informació per a l’elector, penso que hauríem de demanar també la seves responsabilitats als qui han de vetllar per la qualitat del procés electoral.
Ja sé que algú em pot contestar que estan fent política, i que sóc jo
que tinc una idea petita del que és o no pràctica política. Jo
respondria que, per molt “obert” que hom pugui estar a novetats o
canvis, no ens duu enlloc el dir-li política a qualsevol cosa que facin
els qui anomenem representants polítics, ni a qualsevol cosa que en
vingui bé o en gana. Per exemple, els negocis que algú es munta des
d’institucions d’administració pública, és política? La corrupció dels
conceptes i la informació des de tribunes i confiança donada, és
política? La intoxicació en la por i catastrofismes per a lograr vots a
ultrança és política? El passotisme de mols ciutadans, és política?
Jo ho considero miséria.
Per exemple; no considero política els negocis que es munten uns i
altres en les festetes, influències internacionals, i dinars amb els que traginen els nostres
treballs. No considero política la que fa un estat que té consideració
tant pobre del ciutadà, model ximple i esclavista i servil del que en diu
“món laboral”, o un tracte de submissió pel que fa a la cultura i les
arts. No trobo fa temps cap acció del govern de l’estat en que estem
que pugui considerar pròpiament política. Van mantenint un esquema
tronat, i horrorós, a més.
Pot ser, i segur que hi ha alguna cosa que té a veure amb la
comunicació i el que uns i altres ens expliquen, o ens fan arribar en
forma de papilla. Però puc dir que, ni mirant directament a les actes
del seu parlament trobo elements per alguna mena de visió més amable.
El que veig podria ser alguna cosa que no sigui de Mantenimiento queda
en coses que “no prosperen” “que no veus que ets idiota“, “que no veus
que no hi ha res a fer” i etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!