Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

16 de febrer de 2007
0 comentaris

Contra aquest estat.


Penso que si no fem un gir potent podem arribar a haver de pensar els
drets humans en uns termes que no sé com qualificar.

Crec que ens podem
trobar en una situació en que o renunciem a tals drets i acabem de
fer-nos i declarar-nos bèsties; o només diem bajanades.

Un exemple que
se m’acut fora el haver d’acabar parlant de “drets” a coses com tenir
nas, o ronyons, o cabell. Suposo que només es tractaria
d’autocomplaença inexplicable. (…)

Penso, en una barreja d’angúnia i fàstic, que el gir l’hauríem de fer abans no ens trobem que no podem tenir ni nas ni nassos. (Gener 2006-Intimitat Tenir nas. Dret a la
intimitat
.)

 

 

A banda d’estructura, idees, plantejament, pràctica política,
etc.; autoritàries i prepotents; es pensen que tot ha d’anar “per llei”. Penso que els polítics malalts d’aquestes coses ja no sàpiguen poder ni estimar, ni
pensar, ni riure o plorar; ni veure res sense fer-se una “llei” a prova de “recursos”.
I també és prou plausible que vulguin arribar a abastar algunes de les coses
que encara resten salvades dels seus capricis, interessos, i ad hoc. I de pors a varies bandes. (Març del 2005: Franco, a cavall, Nostàlgia
il·legal.
)


Per això em decideixo a enviar-los una carta; que alhora
espero serveixi als ciutadans que tinguin un xic desperta la consciència per
a veure on ens volen portar aquesta gent de la “sagrada llei y imperio”. (Hi ha
altres ingredients. Però va bé començar per algun lloc)

La intenció és que entre uns i altres puguem fer aturador a l’acte
d’aquesta situació que, si som rigorosos, hauríem de dir que no és ni d’opció
política, ni d’opinió acceptable, ni de part d’algun procés inventat cap a
algun lloc. (No crec que a algú una mica despert li sembli que la misèria
social sigui un lloc on anar. No el considero)

Mirem-nos un cas ben simple d’entendre. Ahir teníem notícia
que de cultura (?) de Madrid li diuen al nostre conseller de cultura alguna
cosa com que si els papers de salamanca
això, i allò
, que si podria o no haver
“recursos”
(merda!, disculpeu); que hace
falta hacer las cosas como se tienen que hacer
(!!!).

(segueix)

(…)

Bé, jo el que encara vaig contant és quanta estupidesa política
necessita un país per a haver de fer una “llei” de retorn d’una cosa que s’havia
robat (El passat…passat
és?
Això no ho fa el
temps
)
(Víctimes del
franquisme
, Sumem o restem.
La dignitat com a criteri
)

I el problema que veig d’entrada és que no deuen voler acceptar que va ser
un robatori. I que els va molt bé (ja ho veiem) mantenir els contes de
salvacions de pàtria Espanya; i mantenir castigats els qui el dictador darrer
va necessitar castigar.

(Pot ser vagi errada; però em sembla que del País Basc, i d’algun
altre lloc del món no es varen haver de fabricar lleis possiblement recursables per tornar-nos la nostra documentació
que ells tenien. I que, a més, la varen tornar amb delicadesa, honor, i respecte.
Com s’escau en un comportament de mínims.)

 

 

Per altra banda, també hem vist que aquest estat es fabrica
lleis per a torturar i fer coses –si n’hi ha- encara pitjors. I que té darrera una
tradició llarga i vella d’opressió a la que no vol renunciar (i uns bons
manuals). (Us heu fixat, sense menysvalorar les que facin falta, com farden alguns polítics sobre quantitats
de lleis que hem fet!
? No us heu fixat que alguns també confonen poderio i capacitat per legislar? I,
encara més enllà, no us heu adonat que ara alguns pretenen fins i tot dibuixar la realitat per llei? No veieu quants ciutadans demanen lleis per no haver ja ni de pensar?)

 

Ara agafo uns exemples ben propers d’accions d’aquest estat que
il·lustrin què vull dir. I em sembla que qualsevol pot trobar-ne (si vol) una bona
pila. Si no ho pot fer, li recomano que estigui uns dies sense usar els usuals estris i eines de comunicació que acostuma i a les que dediqui excessiva atenció; i que
observi tranquil·lament el què passa al seu voltant. No cal ser exageradament
perspicaç.

 

En tindria suficient amb un sol cas d’aquetes maneres de fer.
Però en recullo quatre casos ben propers:

 

 


Detenció i tortures a independentistes l’any 1992. Onze
anys després (algú no pot pensar què representen aquests anys per a la vida d’una
persona? D’una família? D’uns amics? D’uns conciutadans conscients?). Una pila
d’anys després un alt tribunal europeu diu que l’estat espanyol ho ha fet
malament; i fins i tot fora de la seva pròpia llei. Però els informadors han aconseguit
continuar en la línia de demonització i repressió que tant de temps els va
funcionant. I el mal que l’estat va provocar segueix la seva marcha triunfante.

Associació memòria contra la tortura.

BARCELONA OLÍMPICA: TORTURA 1992

(OPERACIÓN GARZÓN)

BARCELONA OLÍMPICA: TORTURA
1992

Testimonis escrits

Cronologia

 


Detenció i encausament com a terroristes a “l’escamot
dixan”
. També porten ja uns anys de patiment. Mentre Aznar, Garzon, i companyia
es passegen tranquil·lament. I amb la vergonya de continuar cobrant sous d’aquest
estat que paguem tots plegats.

 

MANIFESTACIÓ dissabte 17 de febrer a les 7 del vespre al Pont de pedra de
Girona

Qui són?
Mohamed Benaboura.
Djamel Boudjelthia.
Ali Kaouka.
Souhil Kaouka.
Mohamed Nebbar.
Youb Saoudi.
Mohamed Tahroui.
Manifest.


Fabricació d’un encausament “per opinió” al pres de
Juana per acontentar els crispats feixistes que es passegen pels nostres
parlaments i institucions de decisió política.
Així com a tots els adherits
(Poder Esglèsia; Opus; Guerreros de Cristo, Associació de víctimes del PP, i
similars). I els suficients (i els “vots” suficients) que necessiten pel
manteniment d’aquest estat.

Aquí el front és múltiple; o millor en podríem dir: multiplicat. No trobo informació sobre manifestos de juristes que explicaren bé algun dels problemes aquí. Tampoc veig que en les informacions es desmuntin els eslogans confusionadors que ho barreigen tot i ens deixen amb el problema multiplicat.

 


Detenció i encausament de Núria Puèrtolas. A qui acusen
de terrorisme, en aquesta línia que utilitzen des de la organització d’aquest
estat per a fer por al personal per totes bandes.


CONCENTRACIÓ “UNA SETMANA SENSE NURI”

Núria Llibertat

Fins als nassos és
una expressió suau i molt petita. Fins
als collons
(tot i que no recollida al diccionari, ens entenem) no m’agrada
usar-la perquè embruteix l’erotisme genital i les delicadeses que aquest ens
ofereix. No tinc a l’abast alguna altra expressió que reculli el què crec ens és
menester aquí. Però, més o menys entès l’ànim que em mou, faig una demanda per imposició
i per submissió; als impositors i als submisos d’aquest estat.

A més d’una crida als polítics professionals i als
ciutadans; sigui també una crida als periodistes, i als mitjans d’informació d’audiència.
La seva manca de serietat està ajudant a un estat; que, entre altres coses, té
compromisos amb assassins i amenaçadors de periodistes i seus familiars o
amics; i d’altres cidis que veiem.

Estat
que, mirem-lo com vulguem, posem-li les floretes que vulguem, amanim-lo amb les
causes, fins, “concòrdies”, i transicions o necessitats que vulguem, és
clarament inacceptable.

 

Demanda: L’estat ha de fer, per començar, les següents
passes.-

1) Publicitat
clara de les resolucions, accions, conseqüències, etc., de les detencions del
1992. Així com a disculpa i compensació als qui han fet patir.

2) Publicitat
clara del encausament i acusació a la “operació Dixan”. Així com disculpa i
compensació als qui han fet patir.

3) Publicitat
clara i informació dels “retocs” a la llei i paper dels polítics que s’han
muntat en el cas de de Juana. Així com l’anulació del procés per “delicte d’opinió”
i la llibertat immediata. I l’ajut que sigui menester perquè es recuperi.

4) Publicitat
clara de la detenció i encausament de Núria Puèrtolas. Així com disculpa pública
i clara a ella i als seus veïns.

 

I, en tots els casos cal afegir una disculpa general (als
ciutadans) pública sense eufemismes. I un plantejament decidit i sense aturador
per a canviar l’estat que tot això (i el què no sabem!) ha permès; per no dir promocionar.

 

 

 

Jo ho tinc ben clar. Ja fa un temps vaig canviar una opinió
que tenia sobre la vaga de fam. Explicar aquest detall és una de les petites
coses que tinc pendent d’acabar.

Ho faré, així com alguna altra a la que no vull renunciar.

I, com ja n’estic ben farta de tantes fams que anem passant,
iniciaré una vaga de fam de menjar. Malgrat a l’ambient domini la idea de “quina pretensió!”.

……………………………………….

http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=12498&PageCounter=0#coment

http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=9679&PageCounter=0#coment

http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=10788&PageCounter=0#coment

http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=11383&PageCounter=0#coment

http://www.proutortura.net/

http://www.fti.uab.es/rpiqueh/tortura/

http://www.fti.uab.es/rpiqueh/tortura/testimonis.htm

http://www.fti.uab.es/rpiqueh/tortura/cronologia.htm

http://dixan.elsud.org/

http://dixan.elsud.org/que/qui.html

http://dixan.elsud.org/que/manifest.php

http://www.elsud.org/nuri/cont_noticies.html#1

http://www.elsud.org/nuri/

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!