Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

1 de maig de 2007
0 comentaris

Contra aquest estat V. Ens falta algun bull? No de bullir, sinó de senderi.

La manca de senderi va pel l’estat actual; que en necessita una bona pila d’això; i que el propicia, en fa promoció, el ven i el compra; amb molts de tots els mitjans de que disposem.
Per començar el de l’abus contra ciutadans, continuant amb els calers i dedicacions individuals, acabant -en un dels límits- amb la consciència i la paciència.

Un cop aclarit aquest punt, i abans de tot, si volem: Sumem-nos al mapa per un estat propi. Però de cap manera agafem com a model a prendre l’estat actual (el que tenim, i diria que cap dels que ens envolten). Que, per escurçar d’entrada, diré que és de misèria.

És impressionant veure quina mena de necessitats tenen (aquí, allà, i més enllà) els qui volen mantenir aquest estat. Sobre el que al matí em preguntava: "cavernícola? caciquil? impressentable? insuportable?
Diria que tot plegat i alguna cosa més. A banda de passar a considerar, als qui el volen mantenir (que, com diem: mira que n’arriben a tenir feines i despeses), i a partir d’avui sense suavitzadors, com a simplement cavernícoles, cacics, impressentables i insuportables.

Podria afegir un altre detall: No respecten l’independentisme; crec és suficient per a considerar-los també mancats d’independència. Tristement sotmesos a poders, principis, idees, problemes, plans, projectes, etc., que els sostenen només a cops d’amenaça i abus de poder.

Qüestions, per altra banda, més que solucionades per persones a les que -mira quina casualitat, diria algun cínic- aquests sostenidors porten segles intentant matar i exterminar. Però ni ho han aconsseguit, ni crec que ho aconssegueixin mai. En aquest punt és clar que hi ha forces humanes a la seva contra més que de sobres.

Greu també el fet que persones, adultes, amb un mínim de formació política, històrica, civica, personal, etc., vulguin seguir silenciant a d’altres que s’hi encaran, es varen haver encarat, i s’encararàn, contra aquest estat -de coses, i de poders.

És que no hi trobo expressió que ho reculli. És vergonyant el manteniment d’un estat que necessiti de tantes mentides i misèries. (Espero que no s’en surtin tampoc amb la enganyosa "ley de la memoria" que pretenen.)

Acompanyant-lo, molt greu també les "solucions" de silenciaments de notícies per part de mitjans de comunicació (i que es diuen d’informació). Ja sé que hi ha criteris per a decidir què és o no noticiable. El que passa és que no es pot dissimular que aquests criteris són, diriem, massa elàstics en alguns mitjans. I en d’altres ja ni d’estiraments es pot parlar; sinò de clara imfàmia i manca de profesió.
Tot això ja ho hem vist. Ara em quedo amb un dels casos que tenen pendents. L’atac que varen fer des del govern central a l’Èric Bertran. Si algú no el coneix, pot començar amb aquest documental:
Ja és a la xarxa el documental sobre el cas Èric Bertran

Que s’hagi de fer alguna cosa extra simplement per a que la gent sàpiga el què ha
passat aquí ja em sembla greu, molt. Però no desaprofitem el paper que juga de marca i criteri per a valorar la
honestedat i deshonestedat dels mitjans de comunicació i informació en general. A
qui serveixen uns i altres?

Que, a sobre, s’hagi de suavitzar certs aspectes de la realitat, perquè (i veig que tenen raó els qui ho diuen) si nó la gent no s’ho creuria, és marca de pobresa, d’una gran pobresa social i d’educació bàsica.

Aquest cas -i al seu costat uns quants d’altres de detencions-atacs d’estat-, em fa pensar que, si no fem alguna cosa, falta poc per arribar a que s’ens faci necessari oblidar el què en hagi passat fa cinc minuts, o segons.

………………………………….
http://www.estatpropi.cat/

http://www.ericielfenix.cat/index.php?option=com_conte
nt&task=view&id=73&Itemid=51

http://www.ericielfenix.cat/index.php?option=com_conte
nt&task=view&id=46&Itemid=46

…………………………………………………………….

Afegeixo (2 de maig del 2007):

· directe!cat

.

02.05.2007 ! 05.00h

èric fènix

L’adaptació teatral continua l’èxit del llibre sobre el cas

Segons els organitzadors de l’espectacle sobre el cas de l’Èric Bertran els principals mitjans de comunicació del país estan boicotejant l’obra des del silenci més absolut.

En un comunicat la companyia afirma que "La Vanguardia, El Periódico i
El País ja han dit que no en parlaran. Ni tan sols en faran una crítica
negativa. I els programes rellevants de TV3 i de Catalunya Ràdio ens
han tombat l’esquena". Només l’AVUI ha informat de l’obra, que posa en
escena temes que no s’havien tocat mai a Catalunya en el món teatral,
com la normalització de la llengua catalana, el cul-de-sac de
l’Estatut, l’autodeterminació,…

També han denunciat que
estan patint "pressions inadmissibles (de molt amunt) que no es poden
fer públiques perquè això ens obligaria a suspendre les funcions i a
abandonar el Borràs".

http://www.directe.cat/puntdemira/boicot-a-leric-i-lexercit-del-fenix-475

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!