Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

19 d'agost de 2007
0 comentaris

Català.

Fa un parell d’anys feia una observació sobre els discursos polítics que ara em sembla curiosa, i interessant de comentar.

Deia així:
"(…) Em fan pensar en els problemes que tenen alguns polítics de Madrid per
no haver d?usar l?adjectiu ?català? a les seves declaracions o
discursos. És clar que la invisibilitat del català és un problema de
circumstàncies, i no de força o volum.
"

· El català, invisible?

?No passa res?.

Era una observació feta a l’entorn de les declaracions de diferents
polítics respecte al nostre país, als catalans, a la cultura catalana,
i la invitació que havíem rebut com a cultura convidada a la Fira de
Frankfurt.

Aleshores es va fer costum parlar de "los ciudadanos
que viven en el territorio de Cataluña", arribant algunes vegades a
afegir "de la comunidad autónoma". Era una mica forçat, però així va
durar si més no uns dies o setmanes. Perquè de seguida, i suposo que
perquè aquesta denominació també els situava en reconeixements que no
volen acceptar, varen deixar de parlar de territori.
I no crec que
ho fessin per educació en observar i adonar-se que el català no es
limita al Principat (que és del que parlaven), sinó simplement per a no
haver d’utilitzar la paraula "territori" ja que els provocava més
mareig que el qualificatiu de català.

(…)

És curiós ara tenir
present aquells problemes, i pot ser no sembli d’importància. Però cal
tenir també present que en aquells moments estaven intentant parlar de
la no existència dels catalans a uns nivells de deliri que no sé si
recordem. I que espero no sigui que no els veig, i que de debò s’hagin
acabat. Ho observaré.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!