Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Bona notícia; contra el model d’impunitat d’Espanya.
Avui trobo una molt bona notícia contra les impunitats que volen
mantenir des de l’estat espanyol, respecte a les víctimes del franquisme.
Jo afegiria que ja ens ho podem creure ben convençuts. I no només perquè aquesta llei no s’hi adiu a la legalitat internacional perquè no puguin anul·lar els judicis del franquisme.
Aquesta llei es veu que té té una colla de xocs més amb aquesta legal·litat internacional. Hi ha tot un conjunt de detalls de presa de pèl a la legalitat internacional, i al mínim respecte a la raó, dret, i compromisos amb drets fonamentals, que assenyalen molt bé des de l’Equipo Nizkor; pàgina a la que podem accedir a través de la notícia. També assenyalen uns detalls d’actuació amb mala fe; un delicte, penal.
I es veu que aquest model d’impunitat espanyola és tota una categoria a
combatre per una organització que defensa els drets fonamentals (Equipo Nizkor); i
que Espanya havia importat aquest model d’impunitat a d’altres països on després han hagut de
canviar, per no acabar fent més bestieses; "legals", verbals, etc. I per a sortir-se’n de debò d’un procés dictatorial passat.
Trobo detalls interessants en aquest document on, l’any 2004, des
d’aquesta organització, parlen d’aquest intent d’engany espanyol:
(…)
La cuestión de la impunidad en España y los crímenes
franquistas.
Es pot llegir aquí.
Però
a Espanya, tres anys després d’haver-se d’enfrontar a la mínima
decència que els exigien les organitzacions en defensa de la memòria
(la de veritat; no la que voldrien imposar per llei amb aquest text
que, si fa un temps vaig qualificar d’una nova llei de punt i final
pensant que era agosarada i que em faltaven alguns coneixements, ara ho
dic sense cap ni una gosadia.); i amb informació ben clara sobre els
xocs amb la legalitat i acords internacionals sobre drets bàsics, fan
un "desbloqueo" de la llei, que va agreujant més la situació.
Tres
anys després, a l’abril de 2007, podem llegir un comunicat d’aquesta
organització de defensa de drets fonamentals, en resposta a aquest
"desbloqueo de la ley" que es munten al govern central. Entre altres
coses greus assenyala:
"(…) Es evidente que ninguno de los medios de prensa que ha informado reprodujo el texto de los
acuerdos adoptados para el "desbloqueo de la ley de la memoria". Y no lo han hecho
simplemente porque sus artículos tienen la finalidad, no de informar, sino de crear una imagen
que induzca al apoyo incondicional de este "fabuloso acuerdo"…
La fabulación se basa en la utilización de una manipulación lingüística y conceptual que
no sería
aceptable en un alumno de introducción a la filosofía del derecho, o a cualquier persona con
sentido común. Se trata de que el imaginario popular crea que el término "ilegítimo" es sinónimo
de "ilegal".
Esto, además de ser una falsedad ideológica en el uso semántico de los términos
lingüísticos, es
un desprecio a la razón y a las asociaciones de víctimas en la medida que pretenden que tengamos
que responder a una irracionalidad conceptual y no al fondo de la cuestión…(…)"
Diuen alguns que aquests i d’altres gestos de manteniment de la
legalitat franquista, així com d’elements i persones en l’ús del poder
de l’estat, és alguna cosa així com un mal menor.
Jo no sé d’on surt el desvergonyiment d’afirmar això, i no seguir en l’anàlisi aclarint de seguida quin seria el mal major, i per què, en virtut de quins poders, amenaces, o?, hem d’acceptar aquests mals.
El
que sí tinc una mica clar és que es deu mantenir perquè hi ha prou gent
ben mal informada, desinformada, i confusionada, pel que fa als drets i
llibertats que ha de garantir un estat que es digui de dret, i
democràtic. I perquè encara funcionin alguns abusos verbals; així com
l’interès que prou conciutadans deuen tenir en mantenir el model
"Cacique".
I, com també parlen que cal fer algunes coses per a
acontentar els crispadors i incendiaris del PP, amb tots els poders que
tenen a les seves mans, o que els hi donen la mà; he pensat que més
aviat hi ha aliances que no coneixem. Però jo diria que aquest és un
efecte, més que una causa, del poc compromís d’aquest estat espanyol
amb els ciutadans.
Diria que tenim uns quants problemes.
Un
d’estratègia; perquè suposo que forma part d’una estratègia -vull dir
que no és casual- que en el redactat de la llei que volen anomenar de
"La memòria històrica" a Espanya, no reconeguin la il·legalitat dels
judicis franquistes; a banda de pretensions inacceptables que presenten
en aquest text; així com els abusos verbals que ja freguen, o haurien
de fregar, un escàndol que portés a desqualificacions per a càrrecs de
representació i tasca polítiques.
Tenim també un problema de
partits. Que em porta a preguntar-me com és que CiU i PNB es mantinguin
ara amb el govern en el redactat d’aquest text legal. I com és que IU
la recolzés d’entrada. Fins i tot, per molts interessos que pugui
imaginar, no sé per on mirar-me que qualsevol que pretengui representar
un país signant de la carta de drets humans pugui accedir a recolzar
alguna llei com aquesta. Especialment quan, o a partir del moment en
que és prou evident que no acompleix ni els drets fonamentals; i que
atempta al compromisos de legalitat internacional bàsics, ben mínims.
Tot i que de cap manera penso que sigui sorpresa per als qui ens la
volen col·lar; però, no fos cas
Quan comencí a observar els
moviments, declaracions, textos, notícies, posicionaments de partits,
etc., respecte a aquest projecte o llei, la primera conclusió a que
vaig arribar és que no poden fer una llei d’acord al dret, perquè vivim
en un Estat que no és de dret; perquè vivim en un estat amb una
estructura de lleis que xoquen amb aquesta condemna d’il·legalitat
d’aquells judicis; entre altres elements bàsics en un estat de dret que
exerceixi com a tal.
O, dit de la manera en que m’ho vaig
plantejar en forma d’esbós: no poden fer una llei que condemni els
judicis franquistes (un dels punts més importants, a parer meu, del què
hauria de representar una llei en aquest context) perquè vivim en un
Estat que té lleis i estructures de poder franquistes; i aquestes
esdevindrien també il·legals.
La veritat és que em costa molt trobar algun aspecte de defensa i
garanties de drets fonamentals per part de l’estat en que vivim. Com a
ciutadana espanyola em sento ben desemparada a tots nivells.
Model d’Impunitat espanyol; el poso ben al costat de model d’Estat espanyol contra ciutadans. Només volen esclaus i submissos; per a poder mantenir el model feudal i cacic. Vots suficients, i a callar.
Hem de fer perquè no se’n surtin en aquest "desbloqueo de la Ley de la Memoria Histórica". És molt d’agrair la informació que ens ofereixen des de l’Equip Nizhor; si feu una ullada podeu conèixer detalls que cal saber sobre l’estat espanyol.
Cal dignitat que és també defensa i exercici de drets (encara que no ens toquin "personalment"); i cal sobirania amb cara i ulls. Sobirania que no és d’emanacions constitucionals (Sr. Rajoy, sr. Zapatero, i cia.); sinó, i si un cas, d’"emanacions" populars en el sentit de poble; no de popularitat no de gavines o guerrers del cristianisme.
Que una constitució, per a anar bé, ha de defensar i garantir
l’exercici del dret de sobirania; però d’emanacions constitucionals, penso que ja no
n’hauríem d’acceptar-ne cap més. Que ja veiem on ens porten.
…………………………………………….
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2508384
http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/impuesp.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!