Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

30 de juny de 2010
INTOXICACIÓ
2 comentaris

Aquests obsessos (els antiERC i els BAT) sou intoxicants entorpint la claredat i força del moment.

Arrel de la notícia i el meu comentari sobre la satisfacció de la Ministro espanyola de Defensa pel que fa a la sentència del TC.

… la culpa la té ERC, clar….

responc:

(…) si vols intoxicar, si us plau no hi tornis per aquí. El moment no permet
més d’aquest color, ja n’hi ha hagut prou amb aquest conte. Mentint el
que passa ja veus on estem, si vols que tinguem majoria comença a
abandonar lletanies de mentides. El que dius no és cosa d’opinió, és de
simple, i ximple per a la estratègia d’una independència acceptable,
deformació de la realitat, intoxicació.

… fa una interpretació estranyísima de les meves paraules (que no sé com duu a l’interlocutor a renegar i vaticinar el seu castig (oh) a ERC per tal i qual…) i responc:

Vull dir el que he dit, que deixis de venir
si el que fas és intoxicació, que d’això ja en patim prou i també dic
que ja n’heu fet prou des del grup d’obesos antiERC. Aquests obsessos
sou intoxicants entorpint la claredat i força del moment.

… una altra versió, responc:

Versió suau? Suposo que no acceptes que CiU és
tant independentista com el PSC (és una afirmació que em feia l’interlocutor en to irònic per a descarregar contra ERC). Bé, jo crec que simplement el poder a
CiU, sigui el que sigui, no vol la independència i actua en conseqüència
d’aquesta seva voluntat i postura.
Sobre la situació i actualitat,
vagi el meu total despreci a la inèrcia que no permet d’acceptar alguna
cosa si aquesta resulta que beneficia a ERC. Es cua de la demonització i
de por a al independència, no les alimento ni un gram d’ençà els hi
vaig veure la cara, i ja fa uns anys.

El moment és molt exigent pels polítics, també ho és pels ciutadans.
Als polítics els exigim Que no ens parlen com si no hagués passat res…, tampoc no ens ho permetem els ciutadans, oi?

… que què esperava d’una ministro espanyola a Madrid?

responc, en el mateix sentit d’exigència general:

Doncs el que espero no és el que es pugui preveure ni el que hi ha, el
que espero és la exigència de que aquesta gent faci la seva feina bé.
Això passa per estar al dia en coneixement i per respectar a ultrança
els drets i llibertats ciutadanes. Alhora espero que els ciutadans ens
deixem de trobar normal aquesta mena de situacions, i ens adonem d’una
vegada que tenim una part de responsabilitat i obligació al respecte.

…………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171969
http://www.facebook.com/5ilviamartinez?v=wall&story_fbid=131671676863292
http://www.vilaweb.cat/editorial/3749314/ens-parlen-hagues-passat-res.html

  1. Diu que a hores d’ara el coneixement ja no és propietat de cap individu aïllat. la història ho ha demostrat a bastament.

    Construïm, doncs, el coneixement, allò que sabem, a partir de les petites incorporacions al corpus general que pot fer cada element que hi participa: entre totes ho farem tot. Opinions contràries, opinions que modifiquen l’original, opinions que donen suport… Tot s’hi val, que ens fa reflexionar, si té bona intenció i vol ajudar.

    La discrepància és vida i la intoxicació passa anant al lavabo o vomitant enmig del carrer; però, passa i no passa res. Moments com els que, amb sort, podem viure s’ho valen. Tothom, ja, és independentista o vol ser-ho o no. Endavant!

     Quin text més viu i agraït de llegir!
    Salut, República de Catalunya i a viure que són quatre dies, que, a la fi, ja comencen a ser nostres i no pas dels altres. 

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!