Indústries i caminars.

Tenim notícies que la Primer Ministre australiana ha quedat atrapada en les declaracions que havia fet contra Assange (ciutadà australià, cal afegir). Com bé recull la notícia, ella en sap de lleis, i no ha respectat ni el mínim, que és la presumpció d’innocència.

A Austràlia se li va fer arribar una carta de reclamació, i ha hagut mobilitzacions ciutadanes i posicionament de periodistes i mitjans en defensa de la llibertat d’expressió, de premsa i del respecte a la presumpció d’innocència, allà i arreu.

Per altra banda xoca també (al documental ho veureu) que Suècia (que, si ho he entès bé va apel·lar i ha perdut en la seva demanda d’extradició d’Assange), que es podia valorar com a extremadament respectuosa amb la llibertat d’expressió i publicació, estigui fent el paper que fa.

Per aquí segueixo amoïnada perquè des de l’inici del procés a Assange he demanat (allà on arribo via twitter) que es posicioni el periodisme, mitjans, i líders en general. No veiem resposta clara de conjunt, i també en general hi ha massa silenci respecte a abusos, mentides, terrors d’estats que no és que es desvetllin ara, sinó que es tornen incontestables, per fi, i ben visibles fins per a qui vol amagar el cap sota l’ala.

Caldria postures i declaracions fermes, més enllà de les individuals que ens són alhora valuoses. Per començar hi ha una bona raó: hi ha gent que ha estat tractada de moltes coses inacceptables en assenyalar el que ara per fi són fets incontestables (penseu, per exemple, en els periodistes que varen informar-nos dels vols de la CIA), i hem d’afegir bestieses més grosses com a elements de pes pel compromís.

Ara ja es pot parlar de que hi ha qui menteix sense que et diguin boig, i veiem la diferència entre discreció, respectes, drets involucrats i la voluntat d’engany i el terror d’estats. Alguna cosa així hem de fer saber a qui encara vulgui jugar a la por.

Interessant i moment feliç en llegir avui:
Crónica del debate “El periodismo en la era de WikiLeaks”, celebrado en CaixaForum Madrid el pasado 14 de diciembre, elaborada por Marta Aguilar García.

“(…) El debate había comenzado diciendo que hay un antes y un después del Periodismo. Citando a Julian Assange, creador de este destape de filtraciones: “En los últimos tres años WikiLeaks ha desvelado más documentos secretos que toda la prensa internacional, lo que demuestra el lamentable estado de los medios de comunicación”.

Hablar abiertamente de lo que está pasando, en debates como estos, permitió que, tras dos horas intensas de debate, se ganara más conocimiento y confianza. Justo lo que hace falta para superar esa frontera abierta y revulsiva para los medios, WikiLeaks.”

També moments feliços saber que guardian.uk inicia nou espai d’informació de dades i de com arribar a les dades dels governs i administracions. Ho veig bona resposta a la falsa transparència de qui ens mana i mena.

Previs:

#proudengany Recull 17 de desembre de 2010.

És tant simple com això: si ens comuniquem guanyem, #proudengany

…………………………
http://www.abc.net.au/news/stories/2010/12/17/3096454.htm
http://www.portalcomunicacion.com/esp/monografico_s.asp?monografic_id=45
http://www.guardian.co.uk/news/datablog/2010/dec/16/data-journalism-visualisation
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/185330
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/185328

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!