Detalls de Les Cases d’Alcanar. Entre uns i altres……

Li explicava aquesta matinada (la de dilluns) a un arquitecte valencià (:-)) que la meva por prèvia va estar la de sentir-me i sentir-m’hi bé. Apareixia dos dies abans amb la idea de que no podria resistir l’alegria, acolliment i compromisos de la trobada de Les Cases d’Alcanar. Els preveia, i no anava errada, però haig de dir que aquesta mà la he guanyada (a la por, s’entengui).

Per altre cantó quan vull qualificar alguna cosa com a fabulosa o fantàstica em trobo amb un altre problema. El d’haver de matisar que ni es tracta d’una faula ni tampoc d’alguna cosa de ciència ficció. També haig d’afegir normalment que ni es tracta d’una grandiositat-espectacle garantit, i que no cal tampoc que surti a un butlletí especial de notícies amb musiqueta d'”Indiana Jones o així”. O que tampoc necessito, per a veure-hi la seva importància, que les agències de notícies internacionals ho considerin.
I, em sembla, m’ho sembla (aiaiai), que també haig de fer prevenció i avisar que ni parlo d’una peli, ni entraré en la discussió d’intern/extern (vull dir que no paga la pena si algú vol fer discussió ni sobre “sub” “jec” “tiu”, ni sobre “no” “fotis” “tiusssss!”), ni acceptaria alguna disputa sobre un meu suposat provincianisme.

Com em sembla que així ja s’entén el que vull dir amb que ha estat una trobada fantàstica, m’hi poso a explicar alguns detalls de tot plegat. (Espero no disgusti que us en faci autors d’un fragment, i que us hi trobeu bé amb el títol. Ui!)

TOT A PARTIR D’UNA JUGUESCA, per Enric Marco.


“(…) Tot a partir d’una juguesca.
Si el València guanyava al Barça per Falles, els blocaires culés
pagaven un dinar als blocaires xotos. Però tot va anar fent-se gran i
derivant a un encontre de blocaires de Vilaweb. Tota una empresa del
manifasser Josep Blesa que ens va comboiar per marxar un dissabte de la
segona pasqua (de Sant Vicent) a trobar-nos a mitjan camí, a Alcanar, a
les Terres de l’Ebre.
(…)”

(segueix, i em sembla que si Pols d’estels es disculpa per l’excès, jo també ho hauria de fer. Però millor, em disculpo pels participants que no he sabut trobar entre els blocs. Bé, per la llargària també…)


UN CAP DE SETMANA…., per Emigdi Subirats i Sebastià.

“(…) Dissabte va ser el moment de la trobada de blocaires de Vilaweb, culés
i xotos, que es va celebrar al restaurant Can Conill de les Cases
d’Alcanar. Sempre fa goig que les Terres de l’Ebre siguin hostes d’una
trobada d’aquestes característiques. Va estar molt bé poder saludar
companys i companyes que coneixia virtualment i segueixo sovint a
través dels seus diaris personals (Àngel Canet, Marta Insa, Jordi
Carbonell, Vicent Partal, Josep Blesa, Josep Albinyana, etc.). Vàrem
poder sentir accents ben diversos i gustos futbolístics evidentment
diferents. La llengua catalana i la passió per la terra de dalt i de
baix ens unia i agermanava, però.
(…)”


PLENITUD, Uns i altres, per Josep Selva.

Com li hem anat dient uns i altres al pare de la criatura “(…) Abans de tot cal que agraïm a en Josep Blesa tot l’esforç que
suposa posar d’acord i gestionar una trobada de tanta gent (quan dic tanta vull
dir mes de dos) que s’ha carregat al muscle amb l’entusiasme que ja li
coneixem. Només qui ho ha fet algun cop sap com n’és de vegades de desagraïda
la feina quan els esforços mes grans no son correspostos per altres esforços
mes xicotets.
(…)”

Es això al meu entendre, el que ens va proposar en
Blesa, aprofitar aquesta nova tecnologia que ens acosta, per llunyans que
estiguem, que immediatitza el que abans havia d’arribar via Mikhail Strogoff,
el correu del Zar, per fer a mes d’opinar. Establir fets consumats sense demanar permís previ, tal com jo mateix
i la majoria dels que son de la meva època fèiem amb els nostres pares quan sabíem
que no ens donarien permís, es l’autèntic canvi i no pas el d’un eslògan electoral buit.

BONA VISITA, per Sergi Gómez i Soler.

“(…) Veus? Gràcies a la bona visita (quan les coses s’estimen, en dir-les,
les fas estimar), hem conegut més un trosset més de nosaltres mateixos
que ni sospitàvem que estava ací. I en fer-nos goleta, a la primera que
puguem, hi tornarem per Alcanar per a fer un repàs al que ens falta per
vore, i a les festes quinquennals… i com que també sabem anar a les
Cases d’Alcanar, a vora mar…
(…)”

D’ARREU DELS PPCC A ALCANAR, més detalls, per Àngel Canet Català.

“(…) I així arribà l’hora del dinar i la xerradeta. Primer férem cap a
les Cases (port) per tal de veure’ns amb la resta de l’expedició que
pujava del PV: Mossén Gálim, Natzari i Joan Olivares. I un cop
retrobats, enfilàrem a Can Conill. Allí prenguérem seient i ens
disposàrem a donar fe dels aliments que ens havien preparat. Amb els
corresponents postres i cafés. Un cop havíem acabat de dinar, Toni de
l’Hostal (nét) ens oferí doverses cançons dels seu llarg reperori, amb
una estrena “mindial”: l’himne del ValènciaCF. I després vingueren els
parlaments. En di, en algunes idees dissentírem. En Vicent Partal ens
posà al dia de les properes novetats de Vilaweb. I així anà
transcorrent la sobretaula, molt animada.
(…)”

«AIXÒ HO PAGUE JO!», per Toni de l’Hostal (nét).

«Això ho pague jo!»



TONI DE L’HOSTAL (NÉT), Per Jordi Carbonell Segura.

“(…) en Toni del Hostal (net) Gran molt gran!, ens va regalar els seus hits: Paella Valenciana, Soy putero -dedicada a un pepero de Cartagena-, Tio Pep, etc… (…)”

PAÍS LLARGUERUT, per Pep Albinyana.

“(…) Josep, gràcies per haver mogut tot açò, però no hauries d’haver pagat
el dinar. Ara a vore on quedem, perquè amb un país com aquest, tan
llarguerut, sempre hi ha qui ho té molt lluny.
(…)”

I N’HI HA MÉS, per Emili Morant Llorca, com ell diu: “en qualitat de “blogger consort” de Marta a una trobada de blogaires (amb c o amb g,
com preferiu) en català, sobretot de Vilaweb, però no exclusivament.”

“(…) I n’hi ha més: podreu trobar més cròniques enllaçades (segur que alguna
encara s’està escrivint) als mateixos llocs que he copiat més amunt.
(…)”

“DE COR, NO DE RIGOR”, Per Marta Insa.

M’hi afegeixo i “(…) volia donar les gràcies a Manel Martí, regidor d’urbanisme d’Alcanar
(ERC), per fer-nos un tour ben bonic i interessant pel poble, a Vicent
Partal, per convidar-nos a esmorzar i pel regalet que ens va portar de
Vilaweb, i a Josep Blesa, per ser el pare de la criatura i
alimentar-nos en cos i ànima. I a tots els que vinguéren, per fer de la
trobada un dia tan fantàstic. I ara, fets els agraïments (de cor, i no
de rigor), comence.
(…)”

Pot ser tocaria un detall aquí, abans de “començar”. Diria de cor i de rigor, en un sentit de rigor seriós, i alhora perquè el cor déu n’hi do l’exigent que pot arribar a ser, no?

I, QUE LA GUANYEN ELS GROGUETS!, per Vicent Partal.

“(…) La resta perfecte. La rivalitat entre xotos i culers civilitzada fins a
l’extrem i tots d’acord en que la Lliga se la mereixen més els groguets
del Vila-real, victòria que ens faria contents als uns i als altres
vist com van les coses.
(…)”

……………………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/comment/id/87146
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/87073
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/87239
http://sergicarrasca.blogspot.com/2008/03/alcanar.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/87173
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/87222
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/87358

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/87215
http://emilimorant.blogspot.com/2008/03/alcanar.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/87183

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *