25 sense Espriu – tres.

22 de febrer de 2010:

Ens explica en Josep-Maria Terricabras:

  – “Avui fa vint-i-cinc anys de la mort de Salvador Espriu (Santa Coloma de
Farners, 10 de juliol de 1913 – Barcelona, 22 de febrer de 1985),
considerat en el seu temps, unànimement, «poeta nacional de Catalunya».
Aquesta efemèride és una bona ocasió per a reflexionar sobre l’obra
d’Espriu, la poesia, els poetes i el país. (…)”

… tornant cap a casa mirava els carrers de Santa Coloma de Farners i tenia ganes de saber en quins llocs s’estarien pot ser fent actes en honor i record a Espriu. També he pensat que em podia aturar una mica i esbrinar-ho, preguntar, anar a algun cafè. Impressiona el contrast de 25 anys, de 50, o de 47 que en fa que Maria Aurèlia Capmany escrivia, per a parlar-nos de “La pell de brau” (ens situem l’any 1963):

  – “En el
moment en què la llengua catalana semblava
acceptar amb una
passivitat suïcida la condemna a mort, en un moment en què
escriptors catalans es passaven amb armes i bagatges a la “lengua
del imperio” – complint així la consigna que vèiem
als patis de la Universitat i a les oficines públiques -, en
un moment en què poetes i prosistes encara fidels s’evadien de
la trista realitat, refugiats en un plàcid món
interior, Salvador Espriu escrivia una obra de teatre complexa,
difícil, riquíssima, per demostrar que aquesta llengua
a les portes de la mort era una de les més dúctils, més
sàvies, més riques de la Romània.”

Trobo que té molt de sentit plantejar-nos, continua Terricabras:

  – “(…) El que resulta estrany és que deu anys després que 30.000 persones
assistissin al seu enterrament, ja fos ben poc llegit. I avui,
poquíssim. No s’ha de llegir Espriu a les escoles? Ja ho sé que hi ha
un corrent, diguem-ne, liberal –i ho dic amb mala intenció– que
creu que a les escoles no s’haurien de prescriure lectures obligatòries
o que pensa que les lectures que s’hi facin han de ser, per dir-ho
així, d’actualitat. En discrepo plenament. Si hi ha autors obligatoris
en filosofia, si hi ha matèries obligatòries, si s’aprenen tècniques i
idiomes obligatòriament, ¿no hem de proposar que alguns dels grans
textos de la nostra cultura siguin coneguts obligatòriament –fins i tot
memoritzats– pels nostres alumnes? En tindrien algun mal d’això, si es
fes? Em sembla que n’obtindríem resultats molt positius.(…)”

Diria que un d’aquests resultats positius seria la dificultat gran (per no dir-ne impossibilitat, que per altra banda em sembla es donaria) que ens trobéssim amb situacions i notícies com ara que el cap d’un partit que es diu Ciutadans es vengui com a liberal (i em sumo a la intenció que li en dóna Terricabras) i parli de llengua o de La Gestapo de la manera que ho fa sense rebre una coça ciutadana al cul, per exemple. I segur que passaria alguna cosa similar amb situacions i notícies com ara:

La fiscalia demana 200 euros de multa per una dona que va negar-se a parlar en castellà a la Guàrdia Civil espanyola
La defensa demana l’absolució i recorda que parlar català no és una falta de respecte sinó l’exercici d’un dret

O com ara:

“(…) En efecte, la convocatòria interna per cobrir la vacant de l’actual
traductor
, a qui s’acaba el contracte de tres anys i la pròrroga de
set mesos, cerca algú amb domini de l’espanyol, l’anglès i el francès,
tot i que ‘es valorarà el coneixement de llengües regionals i altres
idiomes’, que en cap cas no són obligatòries. La Comissió ja no vol ni
tan sols que treballi a Barcelona, i serà traslladat a Madrid. (…)”

… en arribar davant els jutjats hi havia periodistes, també ens hem aplegat algunes persones a donar suport a la denunciada i família, i hem pogut entrar a la sala del judici. Uns quants, només, la sala era molt petita.

Segueixo preguntant-me com és que la fiscalia sosté l’acusació, en un clar embolic amb el tema de la laca, i com és que no va presentar com a prova ni la filmació de les càmeres de seguretat ni el testimoni de la guarda de seguretat que va participar en els fets que es jutjaven.
De fet, un Guàrdia Civil, quan la jutge plantejà la conclusió del judici demanava que per què no s’havia presentat la filmació de les càmeres, i la Jutge va haver de repetir-li dos cops que ja no podia afegir-hi res més. “Quedan los actos listos para sentencia” em sembla que va acabar, a veure com anirà.

A veure també, en un altre sentit, si, si…, espavilem. A veure si llegim més poesia… “(…) Perquè per llegir poesia s’ha de saber llegir. Vull dir, que s’ha de
saber llegir d’una manera especial, lenta, matisada, cadenciosa,
rítmica. Justament el contacte amb la poesia també aporta això: s’aprèn
a llegir. (…)”.

I, també d’acord amb Terricabras, perquè “llegir poesia fa que es desvetllin registres nous en nosaltres, que
accedim a idees, sentiments, paraules i imatges que ens resulten
imprevistos, desconeguts, amagats.”

25 sense Espriu – u.

……………………………
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=20996&PageCounter=0#coment
http://www.ruedoiberico.org/libros/textos.php?id=31
http://www.naciodigital.cat/noticia/13890/ciutadans/culpa/montilla/instaurar/gestapo/linguistica
http://www.directe.cat/noticia/19870/el-fiscal-demana-200-euros-de-multa-per-una-dona-que-va-negar-se-a-parlar-en-castella-a-la
http://www.vilaweb.cat/noticia/3693242/brusselles-pensa-cobrir-traduccions-interprets-castella-saben-catala.html

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/160285

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *