Indústries i caminars.

Feia abans referència a un escrit de Maria Aurèlia Capmany de l’any 1963, una nota crítica d’aleshores a “La pell de brau” de Salvador Espriu. També anotava fragments d’un apunt que Josep-Maria Terricabras dedicà ahir al poeta, la poesia i els lectors, entre d’altres menesters; del què ens planteja volia destacar ara un detall:

“(…) Aquest nostre país és força menys petit del que ens pensem –vull dir,
el que va, segons la dita, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó–,
però nosaltres l’empetitim constantment. No solament s’evita, a les
regions catalanes, de posar autors catalans que no siguin de la pròpia
“comunitat autònoma” –això sí que és polititzar estúpidament la
cultura–, sinó que es dóna cada cop menys importància a la literatura
i, és clar, s’escapcen i redueixen les lectures. De poetes nacionals,
per sort, en tenim molts. No s’hi val a dir que fins fa poc només ho
era en Martí i Pol, i que ara potser ho és en Joan Margarit. Dir
aquestes coses és un disbarat. De bons poetes –en alguns casos, de
boníssims–, en tenim molts i molts, sobretot si ajuntem els morts i els
vius. I com més diversos siguin els seus plantejaments, millor. (…)”

Del que diu Maria Aurèlia Capmany, ahir volia destacar-ne aquest altre:

“(…) D’aquesta
actitud absolutament oposada al xovinisme, a la buida exaltació
de les glòries passades, en neix un nou amor.

Un
petit poble viu, a la costa d’aquesta ampla terra, una vida pròpia,
però voluntàriament fidel a la realitat que ha
escollit. Per això, si algú li pregunta:

Per què us quedeu aquí,
en aquest país aspre i sec,
ple de sang?
No és certament aquesta
la millor terra que trobàreu,

contesta amb una rotunda acceptació de la terra amarga:

En el nostre somni, sí. (…)”

((Deia també abans que a veure com acabava el judici contra l’Àngels Monera, i que a veure si espavilem pel que fa a tantes situacions d’atac a la llengua en general i al català. Afegiria que no ens quedem marejats per la idea de somni, que penso que es tracta aquí del convenciment que podem acabar amb l’eixut, l’aspror i amb els dominis que la sang ens ha fet arrossegar.
Ara tenim oportunitat de fer un estat nou, nou, nou. Que els somnis d’aquesta mena són per a treballar-los i aconseguir-los, no són coses de simple curiositat, oi?))

25 sense Espriu – u.

25 sense Espriu – tres.

………………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/160380
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=20996&PageCounter=0#coment
http://www.ruedoiberico.org/libros/textos.php?id=31

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/160285
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/160380

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!