ELS, que implica entre altres coses negar la realitat.

Veiem clar que la transversalitat és un punt i un tema d’interès. Ens interessa parlar-ne perquè cerquem una manera de recollir la transversalitat de l’independentisme en un projecte polític d’emancipació nacional. Trobo ara un bon recordatori (sobre el tema i sobre com ha anat) de novembre de 2006: XBS, els fonaments del sobiranisme transversal.

Em sembla que la necessitat que tenim de parlar-hi i de fer feina en aquest sentit, xoca de nassos amb idees sobre ELS, únics, i etc. Per això ho comentava aquest matí a un bloc on rebem escrits i notícies d’un (vull dir que tant podria ser aquest com d’altres n’hi som) grup que treballa per la independència.
I recordant detalls d’aquests anys m’he trobat amb que segueixo preocupada pel que veig com a maleses en les relacions entre el què afirmem i la consciència de on ens du, què podem o no podem obviar, entre altres problemes.

També al novembre de 2006 escrivia sobre la necessitat que en els treballs per la independència no malmetem recursos ni energies. Aleshores ho plantejava com un cal treballar plegats, i fa poc ho polia en el que hem sembla més encertat: Hem d’anar aplegats, ni plegats, ni arreplegats.

En altre tema, el de la representació catalana a Europa, he trobat al Bolc de notes d’en Josep Romeu un apunt que ve molt al cas: L’ÚNICA opció per a Europa?

“(…) Els electors només podem optar per una de les dues coalicions. I jo, per suposat, ja he fet la meva opció. Però seria desitjable que cap de les dues, més enllà de l’espot publicitari, es cregués ser l’única candidatura que ha de defensar els interessos de Catalunya a Europa. (…)”

Afegiria que estaria bé que ja ni es plantegés, i ni s’ho plantegessin als espots.

El comentari d’aquest matí també m’ha dut a veure que per aquí es troben vells esquemes i les seves previsions, així com dificultats que tenim per a (acabar de) bastir el que la transversalitat ens demana a l’independentisme, i diria que també a la independència.

  – Bloc:

“Junts podem guanyar!” ___ BIC 1429 (3a vegada *****)

  – Comento:

“El què guanyem?
Suposo que parleu de la independència. “El què guanyem”seria la
independència; i cal situar en quin àmbit, termes, maneres. Això ens ho
hem de plantejar qualsevol que hi treballa per la independència.
El
què vull assenyalar (i em sembla que fa temps ja ho havia comentat per
aquí) és un advertiment en forma de pregunta. Si fóssiu unionistes o
d’alguna altre projecte polític que no vulgui recolzar no ho
assenyalaria. Però crec que és bo que els moviments per la
independència fem bona feina, i no ens perdem i que no malmetem ni
energies ni recursos.
Per això pregunto:
– Quina necessitat hi ha
(i és que per molt que miro de contrastar-ho us ho trobo en molts tics,
discursos i propostes), quina necessitat hi ha que feu veure que sou
ELS, ELS que dureu a la independència? ELS, que implica entre altres
coses negar la realitat. La nega perquè és la societat en conjunt, des
de diferents fronts, àmbits, llocs, etc., la que està empenyent i fent
feina. I perquè hi ha moltes feines a sumar-hi, des de resistències, a
recerques, a pressió per parlar-hi, a desfer embolics, a respondre a
discursos i idees poderoses, a desmuntar esquemes de poder, etc. I cal
afegir canvis a nivell internacional, i desenvolupaments de treballs
d’anys, i encerts en reclamacions socials, de drets, de coneixement,
etc., és immens.
A banda que penso que aquesta és la millor
manera, diria que hem d’acceptar que és així com està succeint. I és
fabulós. Per això em sembla que mirar de tirar amb el vell esquema de
ELS és un error.”

En aquest mateix sentit es fa debat al fòrum de la Xarxa Independentista, on l’altre dia plantejava, també en relació a la transversalitat:

“(…) És un poder, i alhora diria que una obligació de ser polits. Tornant
una mica al principi, al tema de com definir el fòrum independentista
2.0, és per aquí que situo el treball de comentar, analitzar, seguir,
les declaracions de l’independentisme. No es tracta de treure força ni
res a ningú, es tracta de vigilar i saber bé a què ens atenem, què
diem, què no hauríem de dir (per implicacions, compromisos, respecte a
coses com drets que considerem fonamentals, coherència, rigor en el
discurs, etc.)”

Em mouen els convenciments que fa falta ser curosos en el debat i que hi ha un punt en el que encara ho hem de ser més. Crec que no ens hem de permetre desdibuixar el què passa. Em sembla que si som curosos aquí tenim molt a guanyar en la interlocució, en poder convèncer gent que fins ara no s’hi ha afegit al camí cap a la independència, i en el debat. Perquè els contraris a la independència fa temps que expliquen moltes mentides, i de moment sembla que no tiren si no és a base de molta i variada corrupció, de restes de rendes que s’acaben, i d’uns abusos d’estat(s) que tampoc no crec puguin estirar ni allargassar més.

……………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/31481
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/31460
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/130823
http://blocdejosepromeu.blogspot.com/2009/05/lunica-opcio-per-europa.html
http://xarxaindepe.ning.com/forum/topics/que-us-sembla-la-nova-proposta?x=1&id=2984694%3ATopic%3A4787&page=1#comments
http://blocgran.cat/?p=662
http://www.terricabras-filosofia.cat/docs/Espanya%20plural.pdf

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *