Reprenc un comentari que vaig fer fa dos dies al
weblog del filòsof Josep Maria Terricabras. Em decideixo a compartir-ho aquí per
algunes raons. Primer per aprofitar i recomanar directament aquell espai.
Després perquè em serveix per ordenar algunes idees. I abans de tot, perquè
tinc una pila d?escrits aturats aquests dies que necessiten d?una mica d?aire. Els comentaris són al weblog de Josep Maria Terricabras.
No ens oblidem més!
Voldria oferir-li a Anna Politkovskaia una part de la meva atenció, i tota la
meva capacitat de record fins al dia que deixem, ja no d?arribar a fer mal,
sinó a ni tan sols molestar la tasca dels periodistes (periodistes). O, com a
mínim fins al dia en que tinguem un tribunal internacional que de debò no deixi
impune aquesta mena d?assassinats i previs, i, i…, allà on sigui. Ni que es
tracti de la intimitat de qualsevol país.
Aquí cal només aplicar el dret a la vida, i a la informació
de qualitat, i crec que poca cosa més. I afegiria que no costa gaire veure clar
que no podem permetre que la vida d?una persona estigui a mans de la gràcia o
desgràcia d?un o altre govern; grup de poder; grup mafiós, etc.
Tampoc costa gaire de veure la greu situació que ens mostra
el fet que -i per desgràcia- la vida i tasques ben honestes de periodistes i
moltes altres persones, està a mans de líders que, a banda d?altres problemes,
en tenen un de gros pel que fa al respecte a les persones, el món i les
possibilitats per al futur.
Aquesta és una situació que no sé com la mantenim. Però que
veig clar hem d?enfrontar. Per dignitat humana, compromís mínim, per
responsabilitat amb els joves i els que encara han de néixer; per acabar amb
les mascarades dels demagogs pseudodemòcrates, etc.
I jo penso fer-ho, i dedicar tota la meva capacitat de
record a aquest i d?altres crims, estudiant com funciona el poder dels mitjans d?informació
i comunicació de notícies; entre altres coses. Hem de pensar en tota una sèrie
de bestieses prèvies a aquest assassinat, i les greus conseqüències que aporten
a la dura convivència en que estem instal·lats.
Aquí crec que ja que aquests líders poderosos ?tot i que tirin
tants trastos fora- tenen responsabilitat; els hi hauríem d?exigir. I la responsabilitat
dels ciutadans, que en tenim i molta, podria començar per no fer veure que no
veiem res.
Per altra banda penso atendre especialment les declaracions
de Putin i afiliats, el paper que jugarà la ONU, i les idees i notícies sobre
aquest assassinat que arribin als meus veïns propers.
Pel que fa al president de Rússia em preocupa especialment
una declaració que les notícies d?ahir recolliren: Diu Putin que ?¿com és que a
algú se li acut relacionar-lo a ell i el seu govern amb aquest crim. Que a
Txetxènia i a ell els va pitjor aquest assassinat que els articles crítics de
la periodista?.
És clar en el primer cas. Però en el segon, per treure-li la foscor amb
que Putin l?amaneix, proposo que ens fixem en un detall. Sabem que al seu país
i arreu al món ha hagut més assassinats de periodistes. De manera que Putin, al
què es refereix no és a la terrible mort (i atacs previs, i amenaces, intent
d?enverinament, i altres coses que podríem explicar-nos); sinó que li va
?pitjor? (diu!) el fet que aquest, aquest, ha servit perquè se li demanin
explicacions des d?Europa, perquè ens arribi alguna veu del seu país, perquè
hagi de lamentar-la públicament. Encara que sigui mentida que ho lamenti o que
l?importi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!