Indústries i caminars.

Més a prop podem veure molts detalls. Un que he vist aquests
dies ha estat escoltar que sembla hi ha polítics que es concedeixen un dret que anomenem ?dret d?engany?.

Porto
un parell de dies intentant veure el vídeo d?una entrevista a Josep Piqué (del
5 d?octubre) on fa una referència explícita. No ho he aconseguit, i el nou telèfon de consulta de la televisió
catalana em respon que no és efectiu a la meva localitat. Per altra banda no
tinc accés al correu electrònic fa dos o tres dies, de manera que no ho puc
contactar, ni tornar a veure’l ara.

De tota manera recordo que, tot i que em sembla que es va escapar,
va dir-nos que ell no faria ús, que ens faria el favor de no utilitzar el ?dret
d?engany?. Cert que no ho vaig entendre gaire, però també ho és que no cal explicitar-ho
massa per veure que ?encara que no hauríem d?anomenar-lo ?dret?- d?això se?n fa
ús i abús.

Puc pensar en algunes coses en l?actual ambient polític. 1) Es
referia a que és normal que no podem accedir a tota la veritat, ni és necessari,
per dir veritat, que ho fem sempre; i per aquestes raons els representants
polítics poden enganyar-nos? Li acceptaria les limitacions epistemològiques i pràctiques, però de cap manera li hem d’acceptar que
aquestes coses justifiquin un suposat ?dret a enganyar?.

2) Es referia pot ser
a que hi ha un pacte entre polítics que permet (obliga?) a dir una cosa i poder
enganyar-nos pel que fa al contingut o compromisos del seu discurs o
declaració? Justificació no sé de quina mena, però de nou inacceptable.

3)
Podríem pensar seriosament que es referí a que com ?tot és un engany?, quin
dret hi ha que sigui més gros que aquest!? Suposo que aquesta pretendria ser una
justificació d?experiència. I aleshores demanaria una experiència i una
justificació bona de que és possible un engany total.

Però, primer no sé com
pot lligar tenir el ?dret d?enganyar? amb un suposat ?engany total?. Quan
parlem de dret estem parlant de política i de convivència, i no estem parlant de com són les
coses de fet, ni tampoc de les possibilitats que nosaltres considerem.
I, en segon
lloc, que ho pretengui justificar així, suposaria que de debò no hagi
experimentat mai certeses, o no sàpiga valorar si algú és honest, o no sàpiga
que si tot fora engany més aviat res no ho seria. No estic segura si és perquè
l?engany pressuposa la honestedat.

Pel que fa a aquest "dret", el què em preocupa
és que molts polítics el tenen concedit per ?comoditats i seguretats, i
felicitats? de prou ciutadans. I també m?interessa veure maneres de
treure-los-hi aquesta concessió. Entenc que aquest suposat ?dret d?enganyar?,
més aviat l?haurien de combatre els polítics demòcrates.

Per acabar, tornant al
dret de decidir, aquest sí que és un dret que de cap manera ha d?atacar un
demòcrata. I entenc que el que hem de fer aquí és observar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!