Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

6 d'octubre de 2006
0 comentaris

2. Selecció nacional.

M’agrada aquest vídeo amb que es presenta el partit de
diumenge. I trobo

que ha dit les coses d’una forma molt bonica i clara. Això
són dues

virtuts. Una altra ho és els treballs dels qui defensen el
reconeixement

de les seleccions catalanes. Aquesta darrera em portarà
aquest dia a

conèixer el Camp Nou amb el partit Catalunya-Euskadi. I les
de l?anunci

(que ara he sabut que un jutge ha prohibit a instàncies de
denúncia dels

partits PP i Ciutadans de Catalunya) són virtuts que hem
porten

directament a preguntar-me on veu aquest jutge que pugui
?fomentar la

discriminació entre menors i provocar ?danys i perjudicis de
difícil

restauració??. Més aviat l?anunci deixa prou clar que aquest
acte de no

deixar jugar algú per la samarreta que porta esta molt mal
fet.

A banda d?aquest tema judicial i de competències, voldria
comentar un

detall sobre coses que he escoltat pel que fa als equips i
les categories.

He sentit a dir que aquest partit és una mena d’èxit de
rebaixa espanyola.

Que hem baixat de categoria, i la raó que es dona és que
Euskadi no és una

vertadera selecció internacional. Però alhora molt a prop
d?aquí, s’afirma

que és una mena de vergonya que, per aquest partit,
s’internacionalitzi el

què anomenen problemes català, o basc, o territorial (em
sembla). I

sembla, ho sembla, que la vergonya hauria de ser nostra
segons el seu

parer.

És això que anomeno un embolic. A mi m’alegra que
s’internacionalitzi. I

especialment que s’internacionalitzi el seu problema. Que,
per altra

banda, veig ben relacionat amb una altra possible
internacionalització, i

amb el lloc on es situï la vergonya. Es tracta del què fa un
temps penso

és una raó perquè no es publiquin les balances fiscals. El
que crec és que

hi ha una mena de vergonya o por a les reaccions del què
anomenem la

comunitat internacional en el moment que coneixem aquelles
dades.

Per acabar, una idea que pensava ahir, i que voldria
compartir. De petita

m’ensenyaren la bandera espanyola. I crec que és per això, i
alguna altra

companyia, que he crescut malfiada i atenta pel que fa al
paper d’aquestes

coses. Per altra banda passava estones encantada mirant les

representacions als Atlas, amb els colors i els llocs.

Ara fa un parell de dies he vist ben clara una diferència
entre la senyera

i aquella bandera que m’havien ensenyat. La primera és una
bandera que

oneja; i la segona és una bandera que embolica. Que embolica
que fa fort,

em sembla que també podríem dir. Una bona diferència; que
penso no hauríem

d?oblidar. Per acabar, un plaer i honor que la nostra
selecció jugui amb

la d’Euskadi. No té sentit aquella baixada de categoria a la
que semblaria

ens ha enviat la pressió espanyola pel que fa a les
seleccions catalanes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!