M’agrada aquest vídeo amb que es presenta el partit de
diumenge. I trobo
que ha dit les coses d’una forma molt bonica i clara. Això
són dues
virtuts. Una altra ho és els treballs dels qui defensen el
reconeixement
de les seleccions catalanes. Aquesta darrera em portarà
aquest dia a
conèixer el Camp Nou amb el partit Catalunya-Euskadi. I les
de l?anunci
(que ara he sabut que un jutge ha prohibit a instàncies de
denúncia dels
partits PP i Ciutadans de Catalunya) són virtuts que hem
porten
directament a preguntar-me on veu aquest jutge que pugui
?fomentar la
discriminació entre menors i provocar ?danys i perjudicis de
difícil
restauració??. Més aviat l?anunci deixa prou clar que aquest
acte de no
deixar jugar algú per la samarreta que porta esta molt mal
fet.
A banda d?aquest tema judicial i de competències, voldria
comentar un
detall sobre coses que he escoltat pel que fa als equips i
les categories.
He sentit a dir que aquest partit és una mena d’èxit de
rebaixa espanyola.
Que hem baixat de categoria, i la raó que es dona és que
Euskadi no és una
vertadera selecció internacional. Però alhora molt a prop
d?aquí, s’afirma
que és una mena de vergonya que, per aquest partit,
s’internacionalitzi el
què anomenen problemes català, o basc, o territorial (em
sembla). I
sembla, ho sembla, que la vergonya hauria de ser nostra
segons el seu
parer.
És això que anomeno un embolic. A mi m’alegra que
s’internacionalitzi. I
especialment que s’internacionalitzi el seu problema. Que,
per altra
banda, veig ben relacionat amb una altra possible
internacionalització, i
amb el lloc on es situï la vergonya. Es tracta del què fa un
temps penso
és una raó perquè no es publiquin les balances fiscals. El
que crec és que
hi ha una mena de vergonya o por a les reaccions del què
anomenem la
comunitat internacional en el moment que coneixem aquelles
dades.
Per acabar, una idea que pensava ahir, i que voldria
compartir. De petita
m’ensenyaren la bandera espanyola. I crec que és per això, i
alguna altra
companyia, que he crescut malfiada i atenta pel que fa al
paper d’aquestes
coses. Per altra banda passava estones encantada mirant les
representacions als Atlas, amb els colors i els llocs.
Ara fa un parell de dies he vist ben clara una diferència
entre la senyera
i aquella bandera que m’havien ensenyat. La primera és una
bandera que
oneja; i la segona és una bandera que embolica. Que embolica
que fa fort,
em sembla que també podríem dir. Una bona diferència; que
penso no hauríem
d?oblidar. Per acabar, un plaer i honor que la nostra
selecció jugui amb
la d’Euskadi. No té sentit aquella baixada de categoria a la
que semblaria
ens ha enviat la pressió espanyola pel que fa a les
seleccions catalanes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!