Indústries i caminars.

Al costat de lespreocupacions polítiques (entrada 7) que veig ens posa davant aquest assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia, em trobo amb un dolor fort. Sobre el que voldria assenyalar alguna cosa. Què fa que algú utilitzi el terror per manar i dominar? Quines menes de coses assumim i permetem si ens deixem d’escoltar i defensar el bon periodisme? Quines bestieses va haver patit Politkóvskaia, i pateixen d’altres persones?
Podríem afegir: Quina mena de "prevencions" entren en joc aquí? I pot ser veure ben clar que de cap manera hem d’entrar en una baralla de sants i màrtirs. No per treure valor a res; sinó per situar el valor en altres llocs. Altres llocs especialment per no seguir el joc que domina, que és el de generar por i el d’afirmar perversament que aquestes coses són "normals". I de "normals" res. Si un cas perversament acostumades.

He vist que en David Figueres fa un seguiment de la notícia al seu bloc

Els dies i les dones.

Dolor.
Dol
molt aquesta mort. I no és que vulgui calmar-lo dedicant atenció. El
que em proposo és fixar-me en com ens venen aquest assassinat els
assassins; els informadors d?audiència; els informadors seriosos i els
no seriosos; i les institucions que han de fer denúncia.
De fet no vull
que mai de la vida deixi de fer-me molt de dolor una cosa així. Perquè
això voldria dir que m?he tornat estúpida de debò, cega al què passa,
insensible a la honestedat i d?altres necessitats humanes, o coses
pitjor encara. Vull que no deixi de fer-me mal de la mateixa manera que
vull que no deixi d?alegrar-me moltíssim conèixer persones com ella; o
de tenir ganes de vomitar en escoltar declaracions com les de Putin.
(Ganes ara només com a referència, com a efecte ja està esgotat.
S?hauran d?inventar un altre cosa per mantenir ciutadans aturats una
estona).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!