Aquesta setmana hem sapigut que la UE i Rússia reforçaran els seus lligams econòmics. Què vol dir això? Doncs bàsicament que el club dels 25 augmentarà gradualment el consum de gas natural, electricitat i gasolina procedent del país més gran del món. Rússia, amb un territori extensíssim i una increïble riquesa en recursos naturals, subministrarà d’aquí pocs anys la meitat del gas natural que els europeus consumim. La inversió en infraestructures, com ara gaseoductes, que estan fent nombroses companyies europees i nord-americanes i les facilitats d’extracció del gas rus fan que el seu cost sigui molt competitiu. Per tant, és del tot lògic que els països de la UE vulguin assegurar-se el subministrament d’un recurs energètic bàsic i cabdal per les properes dècades, procedent d’un Estat que presenta una gran estabilitat i, a més, a un preu raonable. Ara bé, és ètic que un club que demana els seus components un respecte i una garantia dels drets humans més bàsics esdevingui un client i un "amic" de la Rússia de Putin? Jo tinc clar que no i el que passa a Txetxènia, entre moltes altres coses, és el principal motiu.
Com tots sabreu Txetxènia és una república caucàsica pertanyent a la Federació Russa, amb unes característiques pròpies que la doten d’una personalitat i un caràcter que res té a veure amb l’estampa que ens podem trobar a ciutats com Sant Petersburg o Moscou. És una regió molt muntanyosa i que des de fa segles té l’islam com a religió dominant. Com la resta de caucàsics els txetxens mai han estat acceptats pels eslaus i sempre se’ls ha considerat "primitius", "atrassats", "salvatges" i, per sobre de tot, "inferiors". Aquestes consideracions s’han traduït en una secular marginació dels ciutadans de la República de Txetxènia des que a principis del segle XIX va entrar a formar part de l’imperi rus. Tot i combatre amb l’exèrcit roig durant la Segona Guerra Mundial els txetxens no van aconseguir que els russos els admetessin com a membres de ple dret de la seva societat. I les purgues d’Stalin (també caucàsic; en aquest cas de geòrgia) també els van afectar.
Però ha estat en els últims quinze anys, amb la desintegració de la URSS, que la situació a Txetxènia s’ha tornat dramàtica. Una primera guerra sense sentit del 1994 al 1996 entre les tropes federals russes i els independentistes txetxens va començar a enquistar un conflicte bastant incomprensible i, per damunt de tot, increïblement salvatge. El setembre de 1999 comença la segona guerra txetxena on els bàndols cada cop es confonen més: soldats federals russos, txetxens que defensen el govern prorus (d’Islam Karimov) de Grozny (capital txetxena), independentistes txetxens encapçalats per Masjadov (assassinat fa uns mesos) i radicals islàmics sota les ordres de Samil Basáiev. Com sempre és la població civil qui més està patint els efectes d’un conflicte sense sentit i, de moment, sense fi. Ara bé, si una cosa és clara és la desigualtat de forces entre els contrincants. Tot i que obsolet, l’exèrcit rus pot aniquilar qualsevol forma de vida a la zona i les tropes federals enviades a Txetxènia es dediquen a extorsionar, violar, assassinar i ocultar qualsevol tipus de delicte de forma constant. Així, és conegut que sovint els soldats russos surten de "cacera" pel territori i si descobreixen a algú pels carrers és ben probable que aquesta persona no torni a respirar mai més. A més a més la impunitat dels russos a la zona és total i ni les acusacions de les organitzacions internacionals, ni les contades (cada cop és més complicat que hi hagi periodistes a la zona) informacions denunciant el tema que apareixen a la premsa internacional els frenen. La reacció de la facció més radical dels txetxens (els integristes islàmics, en tot cas una minoria) és coneguda: segrest de Teatre Dubrovka, segrest de l’escola de Beslan…i la reacció russa en aquests casos és qualsevol cosa menys una solució. Sempre s’acaba amb matança i no se’n treu res…
Tot plegat és lamentable, però els països occidentals no diuen res, perquè clar, Putin ataca als txetxens (que potser tots són terroristes???) en nom de la croada internacional contra el terrorisme. I això no només passa a Grozny, sinó que qualsevol persona amb trets caucàsics a Moscou s’exposa a ser marginada, insultada, vexada, apallissada i fins i tot, en els casos més greus, assassinada. Però no passa res. Ningú diu res. Ningú es queixa. Rússia és un país amic i democràtic. O això ens diuen, tot i que ningú s’ho cregui. Té petroli i gas natural i aquí hi ha el problema. La posició de força que ha pres la UE perquè Turquia respecti els drets humans de la minoria kurda i acabi amb la pena de mort, no s’imposa en les negociacions amb Moscou. Tot per simples interessos econòmics. Potser és més valuós rebre una quantitat ingent de gas natural o petroli que la vida d’una minoria perseguida i humiliada sempiternament? Jo tinc clar que no, però Putin no pensa el mateix. I els dirigents de la UE tampoc. I mentre això sigui així, les violacions de qualsevol dret humà a Txetxènia continuaran amb total impunitat. I ningú sabrà res, i ningú dirà res, i ningú ho denunciarà…
Si us interessa el tema txetxè us recomano la lectura de les obres de la periodista rusa Anna Politkovskaya: La Rusia de Putin (Debate, 2005), i La deshonra rusa (RBA, 2004). Per conèixer la transició russa del comunisme al capitalisme salvatge actual una molt bona crònica és La Gran Transición, del periodista de La Vanguardia Rafael Poch, actualment corresponsal a Xina del diari i anteriorment (1988-2002) corresponsal a Rússia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salut i llibertat!
Marcús
Índex Marcús