Un de nou

Skallot és una paraula que m’evoca records, bon recors, i tots lligats amb el meu poble, Sant Vicenç dels Horts. Bàsicament es tracta del nom que es donava a una tradició implantada a diverses poblacions catalanes. Quan un vidu o una vídua es tornaven a casar, la gent de la vila anava a fer un gran sarau a casa del nou matrimoni per aconseguir èsser convidats. Com bé sabeu un esquellot és aquella mena de campaneta que penja del bestiar boví i que fa un soroll peculiar, i d’aquí se’n va derivar el nom de la tradició, a causa de l’escàndol que s’acostumava a fer. Als anys 50, en plena dictadura, van significar la fi dels skallots al meu poble, després de l’edició més sonada que va mantenir la vila paralitzada durant diverses setmanes. Evidentment jo no hi era, però me n’han parlat. I vet aquí que l’any 2000 un grup de joves del poble vam decidir recuperar aquest nom per organitzar unes festes alternatives, que ara ja estan totalment consolidades, la festa dels skallots.

I com que les farres que hem montat han estat bastant històriques, he decidit apropiar-me del nom per el meu blog. Bàsicament faig un blog per escriure sobre el que em vingui de gust i donar la meva particular visió sobre què passa al món, i sobretot als Països Catalans. La meva feina com a periodista m’ajuda a seguir l’actualitat, però sempre tenim uns límits fixats que no ens podem saltar i rarament tenim llicències per mostrar les nostres opinions. Doncs bé, ara decideixo alliberar-me d’aquestes cadenes i dir el que penso, el que sento i el que veig. A vegades us agradarà, sovint us emprenyarà i altres cops ho ignorareu. Però, fet i fet, un nou personatge s’uneix a la legió de blogistes que hi ha a les nostres terres. Endavant companys!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *