Sí al procés

Iniciativa social i ciutadana per la pau

2 de maig de 2007
General
7 comentaris

La campanya ?Sí al Procés? demana que no s?exclogui l?esquerra abertzale de les pròximes eleccions municipals

? Jaume Asens, vocal de la Comissió de Defensa del Col?legi d?Advocats: ?La Llei de Partits suposa una politització de la vida jurídica?
? Elvira Altés,  de l?Associació de Dones Periodistes: ?Davant d?aquest llei hem d?exercir el dret a escandalitzar-nos?
? L?actriu Carme Sansa ha estat l?encarregada de llegir el manifest

La campanya ?Sí al Procés?, formada per més d?un centenar d?entitats, vol seguir endavant en la seva tasca de donar impulsa a una sortida negociada al conflicte a Euskal Herria. Per això, i davant dels nous entrebancs que han anat sorgint, les persones que participen d?aquesta iniciativa han volgut deixar clar que cal superar la Llei de Partits i que és necessari que l?esquerra abertzale il·legalitzada sigui present a les eleccions municipals.

En aquest sentit, des de la Comissió de Defensa del Col·legi d?Advocats, Jaume Asens, ha volgut deixar clar que la Llei de Partits és una normativa excepcional creada únicament per fer desaparèixer un partit. El lletrat ha explicat que la llei en qüestió vulnera diversos drets i l?ha qualificada com a pròpia de ?temps de guerra, amb l?única voluntat d?excloure unes idees?. Asens ha afegit que la Llei de Partits comet l?error de intentar defensar la democràcia amb una arma antidemocràtica i que respon a un ?populisme justicier perventiu?, alhora que ha denunciat que ?trasllada una batalla política al món judicial.

De la seva banda, Elvira Alés ha remarcat que el que és legal, ?no sempre és legítim, ètic i moral?. La periodista ha demanat a la ciutadania que no es deixi endossar lleis com aquesta que haurien de fer exercir el ?dret a escandalitzar-se?.

TRAJECTÒRIA DE LA CAMPANYA I FUTURES ACCIONS

Constituïda a mitjans de desembre de 2006, la campanya ?Si al Procés? s?ha caracteritzat per la seva aposta per la pau i el diàleg i ho ha demostrat en múltiples ocasions. La primera va ser a la plaça de Sant Jaume de Barcelona que va omplir el 28 de gener en un acte que va comptar amb la presència de les dones d?Ahotsak.

La sitaució del pres Iñaki de Juana va fer que aquesta iniciativa tornés a fer sentir la seva veu a través d?un comunicat en el qual demanaven l?excarceració d?un reu que ja havia complert la seva pena i a qui es volia allargar la condemna amb mesures excepcionals.

El 22 de març, un any després de l?anunci d?alto-el-foc per part d?ETA, la campanya ?Sí al Procés? va organitzar un acte on hi va participar mig miler de persones. Sota el nom de ?Veus per la pau?, l?exabat de Montserrat, Cassià Just, el músic i compositor, Fermin Muguruza, el director del diari Berria, Martxelo Otamendi, l?advocada Gemma Calvet, el portaveu de Jutges per la Democràcia, Ramon Llena, i Mònica Sabata, en nom de la campanya, van fer pal·lesa la crida a trobar una sortida negociada al conflicte a Euskal Herria.

A la Diada de Sant Jordi la campanya tornava a estar al carrer, recollint més signatures per la pau, a través de fotografies (una iniciativa engegada el dia 22 de març) juntament amb un llibre de missatges a favor del diàleg.

En un futur, la campanya té previst estendre?s a novell local. De moment, ja s?han format alguns grups en aquest sentit a Granollers, Mollet i Tarragona. D?altra banda, a mitjans de juny està previst fer un acte al teatre Romea en el qual es parlarà de conflictes internacionals amb representants de diversos països que aportaran la seva experiència en la resolució de conflictes.

No hi ha treva per la pau. La pau és possible.

TELÈFONS DE CONTACTE:

Marçal:635 10 21 50

Laia :654 14 70 15

Raimundo: 615 67 13 43

COMUNICAT

La Campanya Sí al Procés de Pau demana la superació de la Llei de Partits

En l’estat actual d’estancament del procés, volem reforçar la nostra voluntat d’avançar cap a un escenari d’absència de qualsevol forma de violència i on la societat civil en sigui la protagonista, sense ingerències de cap tipus.

Tenint en compte la importància de les pròximes eleccions municipals, manifestem la nostra preocupació per la situació de l’esquerra abertzale il.legalitzada. L’exclusió d’aquest sector social i polític, dificulta la possibilitat d’unes eleccions plenament democràtiques en igualtat de condicions per a totes les opcions.

Per tot això, des de la Campanya Sí al Procés de Pau, instem al govern espanyol i a les forces polítiques democràtiques a que facin tots els esforços per derogar la Llei de Partits. Aquesta Llei suposa una violació del dret d’associació, participació, i a la llibertat d’expressió. Demanem també a la Judicatura que deixi d’aplicar legislacions i mesures d’excepció.

Cal enfortir el camí cap a la normalització política, obrir vies de diàleg, a favor d’un procés on totes les veus siguin respectades.

La pau és possible.

  1. Tomad estopa, ilegales.

    ¿Váis a llamar a vuestro primo el de ETAzumosol, para que asesine a alguien como contrapartida?

    Por la ilegalización del 100% de ANV ya, y no sólo de la mitad.

    Por el encarcelamiento del terrorista multiasesino De Juana, poniendo fin a sus paseos. Las víctimas de De Juana no pueden pasear.

    La pau és possible, amb tots els terroristas engarjolats, i vosaltres amb els vostres drets civics sospesos sine die, terroristes, justificadors, assassins.

  2. El Regne Unit (United Kingdom) viu en democràcia des de fa molts més anys que Espanya.
    El Sein Fein, braç politic de I.R.A., mai no ha estat il.legalitzat.
    L’I.R.A. ha deposat les armes.

  3. Molt bé, d’acord, mai s’ha il-legalitzat el Sinn Féin. La qüestió és: s’estigui d’acord o no amb la il-legalització de Batasuna, es pot saber qué té a veure Irlanda del Nord amb el País Basc? Ja he explicat moltes vegades que no hi ha absolutament cap comparació possible. L’IRA i el Sinn Féin (i les seves contraparts unionistes) han existit en un clima d’enfrontament general i molt arrelat en el temps entre dues comunitats religioses, ètniques i fins i tot econòmico-socials. Es pot saber quina semblança hi ha entre aquesta situació i una altra com ara Euskadi, on hi ha un sistema de diàleg democràtic (que ha permés, de fet, un govern legítim i continu per part del nacionalisme) per una banda, i per l’altra una organització minoritària de criminals, sense cap recolzament per part de la immensa majoria de la població, que practica el terrorisme per tal de forçar la resta a fer la seva voluntat?

    Repeteixo: em pot explicar algú quina semblança hi ha?

  4. És a dir: l’IRA ha deixat les armes com a part d’un conflicte més ampli on s’ha vist implicada TOTA la població d’Irlanda del Nord. Es tracta d’una mena de “guerra” molt sui generis, però una guerra, un enfrontament ètnic al cap i a la fi.

    Dit d’una altra manera: a Irlanda del Nord es pot parlar de “desarmament” perquè sempre hi ha hagut un enfrontament real. A Euskadi no. Hi ha tota una societat democràtica (que s’enfronta, sí, però políticament, com ha de ser), per un costat, i un grup d’assassins per un altre costat. I prou. No hi ha “desarmament”, com tampoc no hi ha “treva”, ni “negociació” ni res semblant. En un país i una situació on no hi ha cap més enfrontament que a les institucions polítiques, fer servir qualsevol terme relacionat amb una suposada “guerra” és fer-li el joc a ETA.

    L’únic diàleg que s’ha de fomentar és el diàleg entre formacions polítiques que respectin el valor i sentit d’aquest diàleg i de la democràcia. Als terroristes se’ls ha de deixar fora perquè els seus assassinats són, justament, un intent de convertir la democràcia en una puta, de participar-hi políticament sense haver de ser democràtics, mitjançant la pressió dels atemptats i la violència. Aixó es estalinisme. Totalitarisme.

    Els terroristes no volen dialogar. El que volen, de fet, és que no hi hagi diàleg, que el seu terrorisme faci caminar el diàleg cap a on ells volen (de manera que no sigui realment un diàleg, sinò un xantatge). No és que matin perqué no poden participar a la democràcia, maten perqué si no es fa unilateralment els que ells volen, no és aleshores democràcia per a ells. És exactament com pensen tots els totalitaris.

    Que hi al País Basc res que s’assembli al conflicte d’Irlanda del Nord? On és la colonització d’Euskadi per part d’Espanya (que una part important de la població basca dessitgi la independència, cosa que em sembla legítima, no vol dir que en el passat fos cap territori independent, i menys encara que fos annexionat per força, com SÍ va fer el Regne Unit amb Irlanda)? On són els barris separats, l’odi ètnic inculcat als nens des de petits, les divisions religioses, les diferències econòmiques entre ambdues comunitats?

    Jo l’únic que he vist i continuo veient a Euskadi des de l’arribada de la democràcia és senzillament el que hi ha: quatre fills de puta que pretenen condicionar la resta d’una població que, en la seva immensa majoria, els ignora i rebutja.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!