Emigdi Subirats i Sebastià

Armand Puig i Tàrrech (la Selva del Camp, 1953) és professor de Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Sant Fructuós i codirector del Corpus Biblicum Catalanicum. Ha escrit múltiples publicacions d’exegesi bíblica i és autor de llibres com La terra i la llavor. L’església catalana a l’inici del mil·leni i Jesús, un perfil biogràfic.
Ha estudiat detalladament les Homilies d’Organyà. Els seus estudis el porten a pensar que les Homilies d’Organyà provenen de la Catedral de Tortosa, una hipòtesi que situa la ciutat al centre de la història lingüística dels Països Catalans. Una hipòtesi formada a partir del descobriment d’una errada en la catalogació del còdex 106 de l’Arxiu de la Catedral de Tortosa que recull 93 homilies del segle XII: 71 escrites en llatí i 22 en occità. Segons el Dr. Puig, el 1896 dos historiadors francesos, Denifle i Chatelain, van fer un inventari del fons documental de la Seu de Tortosa, en només 5 dies. Van suposar que el grup de textos del còdex 106 corresponien a les Homilies del Papa Gregori el Gran. Després d’un estudi acurat conclou que aquells textos no les havia escrites el Pontífex, sinó que es tracta d’unes homilies copiades a la primera meitat del segle XII provinents del monestir de Sant Ruf d’Avinyó… Afirma que hi ha idees, frases i desenvolupaments gairebé idèntics amb el textos dos, tres, cinc i sis de les Homilies d’Organyà. A més, el text quart d’Organyà, com ja havia mostrat l’estudiós J. Moran, és gairebé idèntic al sermó cinquè provençal de Tortosa. Aquest còdex recull en llatí i en provençal el contingut força aproximat de les Homilies d’Organyà. És probable que l’autor de les Homilies d’Organyà tingués a les seues mans aquest llibre de la Catedral de Tortosa. La redacció la podria haver fet algun canonge de la catedral. A finals dels segle XII, el català ja era la llengua vehicular dels tortosins. Tortosa és l’únic lloc on es troben textos tan similars. A més, l’absència de vocals neutres és pròpia del català occidental.

Litteratus
Cal tenir en compte que al segle XII, les canòniques agustinianes tenien grans lligams entre elles: intercanviaven documents, copies de llibres, pergamins… al centre i nord de Catalunya destacaven els nuclis de Cardona, Solsona o Sant Joan de les Abadesses. És possible que les Homilies arribessin a la petita canònica del poble d’Organyà a través d’aquesta xarxa de monestirs. Allí s’hauria conservat la copia fins a l’actualitat. Si es confirma aquesta teoria dels orígens tortosins de les homilies d’Organya, es trenca aquella concepció romàntica de Catalunya segons la qual la nostra cultura es gesta exclusivament al nord del Principat. Tot plegat posa de relleu que, a finals del segle XII, la llengua catalana era tan potent a l’Urgell, com a Girona, Vic… o a Tortosa on segurament compartia protagonisme amb l’àrab. A més, fa evident que l’articulació cultural i política del país ja era molt sòlida i cohesionada.