Saül Gordillo www.saul.cat

La crisi a nivell espanyol i l’Estatut a nivell català posen Zapatero en evidència. No n’hi ha prou amb un somriure. Si la gestió i l’estadista aguanten, el somriure s’agraeix. Però només de somriures no viu l’home. Les segones legislatures són molt dures a La Moncloa, i ara Zapatero no pot continuar amb l’engany. O es compleix l’Estatut (aquest dissabte ha quedat demostrat que no hi ha voluntat ni compromís amb el finançament) o el cop de timó del catalanisme ampli i divers serà inevitable. El President Montilla es manté ferm i convida l’oposició nacionalista a no afluixar. Sembla que la unitat és sincera. Que duri, perquè vindran temps (encara més) difícils. L’únic llenguatge que entendrien seria un rebuig als pressupostos generals de l’Estat. No hauria de fer-li cap por, això, al catalanisme ampli i divers. Perquè si la resposta no és proporcionada a la presa de pèl estatutària, llavors què? Condemnem al desànim una nova generació que somniava, a la dimissió col·lectiva. El país necessita polítics que sàpiguen estar a l’alçada de les circumstàncies. Són temps complicats. Però sovint de situacions crues apareixen sortides airoses, valentes i engrescadores. Els polítics han de saber que l’Estatut el defensen aquells que no el van votar per retallat. Els del 30-S el defensen. El que no s’hi valdria, arribats a aquest punt, és que només el defensin aquells. La famosa sociovergència que predicava el “sí” a l’Estatut retallat ha de fer un pas endavant i aguantar fort. Encara que sigui a canvi de treure la careta de Zapatero. Els 25 al Congrés d’una banda i els 10 de l’altra. O és que algú tindrà temptacions de tornar a carregar els neulers en els minoritaris i els que van predicar un “no” perdedor en el referèndum?

[ACN: Un grup de catalans s’organitza a través d’Internet per fer concentracions de protesta per l’incompliment de l’Estatut]
[Cada dia 9 a les 9]
[Facebook: Concentracions espontànies als ajuntaments]