En una entrevista de Josep Maria Flores, publicada diumenge a El Punt, la consellera d’Interior, Montserrat Tura, afirmava que seria desitjable una dona a la presidència de la Generalitat després de Pasqual Maragall. Montserrat Tura i Antoni Castells, el seu homòleg d’Economia i Finances, apareixen ja en les travesses per la successió de Pasqual Maragall. No fa ni quinze mesos que va això del tripartit, i ja circulen especulacions sobre el futur cap de llista del PSC a les properes eleccions al Parlament.
La gràcia de l’entrevista a la consellera Tura és l’oportunitat de les seves paraules. Com a principi, està bé que una consellera defensi que una dona trenqui la tradició d’homes a la presidència del govern del país. Que ho faci en el moment en què la figura de Maragall està més en entredit (amb la ressaca encara de les crisis del Carmel i del tres per cent), és curiós. I que ho digui una de les principals implicades (potser l’única que hi ha avui en l’escenari socialista), és el millor de tot plegat.
Tura és dona, i la seva conselleria és de les poques que se salva de la crema. Ha sabut llençar una imatge de governant que intenta transformar la realitat. Amb mà dura i fermesa. Montserrat Tura és "la de la tolerància zero". En quinze mesos, s’ha format un perfil polític força consistent. Una sèrie d’ingredients que la situen en totes les travesses. Entre d’altres raons, perquè ella tampoc se n’amaga. No renuncia a res. I ho diu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!