Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Tolerància zero amb la sospita i l’acusació governamental.
Si apliquem l’eslògan que més famosa ha fet a la consellera d’Interior, Montserrat Tura, ho apliquem a tot. Tolerància zero amb l’alcohol i les drogues al volant, amb les imprudències a la carretera, amb l’excés de velocitat, amb el que faci falta! Tenim el país empastifat de radars de velocitat i de vehicles camuflats que et filmen per enxampar-te a la mínima que et distreguis. Està molt bé, perquè els ha faltat temps (a la maquinària del Departament d’Interior encarregada de difondre mediàticament els seus èxits) per donar a conèixer les estadístiques, segons les quals ha baixat la sinistralitat i la mortalitat a les carreteres gràcies a la política de mà dura de la consellera Tura. Aquesta dona era fins ara de les poques, entre els seus companys del Consell Executiu, que havia enfilat el camí dels titulars del bon governant. Era l’única que generava teca cada setmana, que donava la sensació que feia feina i que el govern estava per la labor, com a mínim en la seva matèria, que és la de la seguretat ciutadana.
Però jugar-s’ho tot a la carta mediàtica també té riscos, i aquests dies la consellera ho està vivint en carn pròpia. La compareixença de dimarts al Parlament sobre l’assassinat de Josep Maria Isanta a Berga va servir per descobrir una consellera (a la foto de Gabriel Massana, en la sessió de control parlamentària) que prefereix tirar pel dret per rentar la seva imatge, malgrat que això contribueixi a la fractura social i agreugi la hostilitat d’una part no genys anecdòtica de la societat bergedana amb els Mossos d’Esquadra.
No és de rebut culpar, criminalitzar o corresponsabilitzar els casals independentistes, anarquistes o determinats col·lectius joves i ciutadans. Un governant responsable no pot fer-ho. Però m’imagino que Montserrat Tura deu tenir més d’un maldecap, aquests dies. I no s’ho deu haver rumiat gaire bé, això que va dir dimarts al Parlament. Resulta que s’havien robat exàmens per accedir al cos de Mossos d’Esquadra. Resulta que al magatzem d’unes dependències policials hi han trobat informació desordenada i deixada de qualsevol manera, amb cintes i proves sobre o contra ciutadans d’aquest país. Resulta que, finalment, Montserrat Tura ha descobert que governar comporta un cert desgast, i més quan ets qui té la porra a la mà i controla la policia d’un país. Cada vegada comença a ser més habitual que els membres del Govern (penso en Maragall i en la pròpia Tura) rebin xiulades. Maragall a Berga i a l’Hospitalet de Llobregat, casualment coincidint als pocs dies dels brots de violència al carrer.
Per tant, quan tens un pà amb tomàquet com el que té Montserrat Tura, no s’hi val a escampar la sospita entre els ciutadans. Perquè ciutadans ho són tots. Els independentistes, els anarquistes, els que duen el cabell llarg, els que el duen curt, els que porten corbata i els que ja van amb xancletes. O no?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Saül, l’has clavat! La consellera s’ha equivocat intentant donar la volta al mitjó i ha engegat el ventilador. Ha aconseguit els titulars dels mitjans favorables, just el que volia, però ha acabat de posar-se de cul amb la gent del Berguedà. Em sap greu per ella, perquè és una bona política, però aquest cop l’han aconsellat malament. O el que em fa sospitar: la cagada va ser tan grossa que han optar per la millor defensa, que és un bon atac. De tot plegat, però, sols lamento que ha tancat una porta al diàleg per quatre vots. Ja ho sabem: Tot va molt bé, senyora baronessa!
Crec que t’equivoques, i amb tu tots aquells que "comprenen" els anti-sistema. Mira, ja està bé de riure les gràcies a actituds, pensaments, accions i actuacions d’aquelles persones, respectables com totes, que creuen que cap capgirar el sistema i son "alternatius". Que el sistema no agrada a tothom és perfectament normal i assumible. Que hi hagi gent que rebutgi el sistema, d’acord. Però que després es demani protecció i aixopluc al mateix sistema és senzillament incoherent. El sistema son els treballadors, els empresaris, el polítics, els jutges i els policies, la majoria de la societat, en el nostre cas organitzada democràticament; ah! i no ho oblidis, també els periodistes i els diaris. O, és que viviu de l’aire del cel? Ens em dotat d’unes normes de joc que hem de complir tots els que vulguem. Però els que vulguin jugar a waterpolo no poden demanar a l’àrbitre que xiuli com si fos el futbol. I això cal ser valent i dir-ho, ja que el pensament correcte, el "buenismo", ens fa comprendre tot, i no.
Manuel MAS i ESTELA