Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Llegeixo a Comunicació 21 que The Guardian busca blocaires, no necessàriament periodistes, per a fer informació de proximitat de Leeds, Cardiff o Edimburg. El bloc com a eina periodística, encara que no sigui en mans de periodistes, i com a canal d’informació de proximitat. És una aposta interessant, però a mi em resulta poc novedosa. Fa cinc anys quan Vilaweb va posar en marxa els blocs, es va començar a produir un fenomen curiós. Les edicions locals del diari van anar minvant, mentre l’èxit dels blocs creixia. Molta de la informació propera anava caient de les edicions locals del diari i anava tenint cabuda als blocs personals. De fet, els blocs han reemplaçat les edicions locals, i a través de MésVilaweb s’ha articulat una comunitat en què es combinen pàgines de temàtica territorial i d’altres de caràcter més general, lògicament sempre des d’una mirada personal, de l’autor/a de la pàgina. Una cosa semblant podrien fer ara els diaris comarcals de paper que aposten pel web. La figura dels corresponsals de poble d’abans, aquells que passaven la crònica del partit de futbol, dels pastorets o la festa major, encaixen perfectament en l’eina i la textura personal i propera d’un bloc. És a dir, bastir una comunitat de blocaires amb accent territorial seria una fórmula imaginativa per suplir les moltes pàgines i les velles estructures dels diaris comarcals de paper dels vuitanta i noranta.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí, hi estic d’acord. Tot i que amb aquest plantajement queda sense resoldre temes com ara el finançament.
No obstant, compte amb el tema “local”. Per què reduir el concepte “local” a un municipi o una comarca? Per la gent del Washington Post una capçalera que abarqui tot Catalunya podria ser un exemple de “local”.
Salut.
No estic d’acord amb la comparació:
1) En el cas de MésVilaweb (resumint), els usuaris paguen a Vilaweb a canvi de tenir un bloc a MésVilaweb. Així doncs, MésVilaweb és, per dir-ho així (i sense desmerèixer a Vilaweb com a pioners del periodisme digital que són), una plataforma com Blogger però de pagament. Vilaweb no es fa responsable dels continguts que publiquen els usuaris.
2) En el cas de The Guardian, segons expliquen, busquen gent (amb títol de periodista o no) per tal que treballi per ells relatant notícies locals sota la marca Guardian. El diari els farà un contracte de 12 mesos de col·laborador. Jo hi veig una gran diferència, i tot i que segurament els pagaran una misèria, per mi la iniciativa del Guardian és molt més avançada periodísticament parlant que la de Vilaweb.