Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Stand by.
El país i els seus ciutadans estem en stand by. A l’espera, incerta, d’un gran acord polític que ens permeti aconseguir un nou Estatut per a Catalunya. Avui s’han reunit per segon cop els líders polítics catalans al Parlament (a la foto, de Quim Puig). És l’anomenat Miravet-2, perquè la primera reunió al més alt nivell polític per afrontar els acords del nou Estatut es va fer a Miravet. No hi ha hagut grans acords perquè el PP es manté desmarcat de la resta de grups parlamentaris i no vol acceptar que en el text estatutari hi figuri una obvietat: que Catalunya és una nació. Com que hi ha eleccions gallegues el dia 18 i, a més, el PP està duent a terme una campanya d’agitació a nivell estatal (avui precisament amb una gran manifestació per Salamanca reclamant que l’arxiu no se l’enduguin els malvats dels catalans), Josep Piqué no ha pogut acceptar un acord unànim sobre la denominació “nació”. Per tant, la cosa ha quedat 4 contra 1. Un clàssic.
Tampoc s’han posat d’acord amb el nou finançament (pedra angular de la negociació, perquè sense més recursos financers no anirem enlloc) ni amb la necessitat de fixar un calendari que obligui els grups parlamentaris a posar-se d’acord abans de l’estiu. En aquest sentit, però, s’ha repetit el 4 contra 1, i sembla que abans del 31 de juliol hi haurà un Miravet-3 que permeti als polítics marxar de vacances havent fet els deures estatutaris. La proposta del PSC em sembla bé: aprovar el nou Estatut coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, l’Onze de Setembre. Però que les presses no ens facin perdre l’ambició.
No per córrer més del compte acabarem amb les hostilitats de l’Espanya profunda. Avui a Salamanca reclamaven “unidad de archivo”, amb Ángel Acebes al capdavant. Fa poc, s’oposaven a l’intent de diàleg amb ETA per part de l’executiu socialista, en una demostració de força de la dreta espanyola amb Rajoy i Aznar de promotors. D’aquí a quatre dies els mateixos, amb el suport de l’Església, treuran molta gent al carrer contra la llei que iguala els matrimonis entre persones del mateix sexe. I si aprovem l’Estatut, vés a saber de què es queixaran. De trencar Espanya, i ens acusaran d’insolidaris.
Dia amb regust agredolç, avui. Dues imatges antagòniques. Una ofereix optimisme. Al Parlament s’asseuen per pactar el text que ha de regir el futur del país per les properes dècades. L’altra ens aboca a la decepció. A Salamanca protesten perquè no volen perdre el botí de guerra.
Què hem de fer? Esperar. Els ciutadans de Catalunya seguim en stand by.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El país i els seus ciutadans “estem” en stand by. Això ho dius tu, amic Saúl. Jo crec que alguns estan en stand by. Els que creuen o pensen que l’Estatut, el nou Estatut, és el desllorigador de tot. D’altres, no sé si molts o pocs, encara que em temo que la majoria, passem del tema. Estem preocupats per d’altres coses: pel nostre teixit econòmic i el seu futur, per l’evolució de la construcció europea i com ens condicionarà, per la situació social als nostre pobles i ciutats… Vaja!, per unes quantes foteses…
Manuel MAS i ESTELA